"Visió des de dalt, d'àguila"

La persona amb predomini del camp visionari, és a dir, aquella que s'avança molt al temps, sol tindre, com diria Rosetta Forner en un vídeo a què he tingut accés fa poc, visió des de dalt, d'àguila.

Es tracta, així i sempre des del meu parer, d'una classe de persona centrada en mirar les coses a distància, a nivell global i que, a vegades passa als detalls i, en acabant torna a l'espai general (que no a les generalitats) per tal de tindre una primera idea un poc més ampliada.

De segur que coneixem persones que tendixen a confondre els comportaments amb la forma de ser, que tendixen a manipular, que busquen fer de peó en lloc d'aspirar a ser amos de la seua vida (prendre les seues regnes emocionals cada dia), desprestigiar les persones, viure com els clàssics alliberadors que pretenen regalar-nos llibertat, fraternitat i més estupideses o, per descomptat, de les persones amb esperit totalitari. Com escrivia un dia a un amic, "De todo hay en la viña del compadre".

Eixa última paraula, compadre, ens pot vindre com l'anell al dit per a preguntar-nos si realment exercim el lideratge compartit amb el nostre pare biològic, amb la nostra mare biològica i amb les persones familiarment més pròximes..., o bé si realment som nosaltres els portadors de la nostra essència i, amb ella, treballem cada dia per mostrar-nos com som, acceptar-nos com som (començant pel cos i els valors, els principis i les creences). I per què pose biològics? Doncs perquè una cosa és viure independent (físicament) i ben diferent, i molt més important, és SER LLIURES I CREATIUS, és a dir, ser creadors de la nostra vida. Deixem arrere els fantoxes de torn, els llops amb pell d'ovella, les persones que els agradaria que tragàrem rodes de molí com si foren la forma que acceptem de mans del capellà, és a dir, amb tranquil·litat i passem, per tant, a SER EGOISTES (que no egolatres!).

L'egoisme sa no és propi de la cultura egòtica o egòlatra (*), sinó de la cultura de l'altruisme. Que hàgem relacionat, des de xiquet i, sobretot, per influència de les persones a què consideràvem autoritats (socials -pares, avis, familiars, mestres, polítics...- o morals), egoisme amb orgull descontrolat, prepotència, etc. no vol dir que la paraula, vista des de dalt, des de l'àguila o el pardal de bosc (per allò de "Més val ser pardal de bosc, que de gàbia", d'ací ve el correu que tinc) signifique això. Tot el contrari: de la nostra facilitat per a ser egoistes sans i que fluïm amb les persones que ens envolten i sense cap desig -capritx- ni voluntat -voler- d'imposició, manipulació, desprestigi, totalitarisme, o d'actuació correcta (en aparença, parle de les actituds "políticament correctes"), depén el present de la nostra singularitat, autenticitat, felicitat, cooperació espontània, generositat positiva (donar sense esperar res a canvi), etc.

Igualment, la visió de l'àguila ens ajuda a observar les coses a certa distància i, així, si a més afegim humor i persistència (mentres l'altre no tinga raó, atenent a idees amb fonaments, que no a la primera opinió...), ser protagonistes de la nostra història i treballar el pensament positiu que, com hem tractat en distintes entrades, és el que facilita que prenguem les nostres regnes i que, socialment, ens inclinem per campanyes "a favor de" i, per tant, no fem el joc al poder (en qualsevol de les seues manifestacions i siga polític o no). La psicologia i l'estudi del llenguatge ens recorden que quan actuem a favor d'un projecte (siga de les dimensions que siga i de la classe que siga), som els protagonistes.

Finalment una pregunta: ¿Qui pretén ser el protagonista central de la seua vida i, a més, enriquir-se de la força de la pregunta curiosa i de les relacions socials centrades en els valors i la humilitat o la participació democràtica real? La persona agosarada, amb projectes i amb mentalitat de triomfador, no d'excusador, i interessat per temes socials, sensible, amb ment oberta, esperit de pensador lliure i de persona que busca més enllà de la cultura rebuda i de les frases que pretenen anul·lar la nostra capacitat interior com a persones. Aquestes són les que prime en les meues relacions, i... a la resta procure respectar-les al màxim: "No et demane que em comprengues, simplement que em respectes". Aquesta frase de PNL m'ha influït molt, per la seua riquesa.


(*) Egòlatra: literalment, "persona que fa culte al jo".