dimecres, 2 de desembre de 2009

Una descoberta a dos bandes: entre mestre i alumne

"Els millors mestres que vaig tindre et feien sentir bé interiorment i amb les teues capacitats". Són paraules d'un alumne que forma part de l'estudi de Ken Bain sobre els millors professors universitaris. Quan passem a centrar-nos en els aspectes positius de la persona i deixem arrere la tendència, més estesa, a veure la part negativa, comencem a exercir un mestratge que va cap a espais més elevats, com són les capacitats i les habilitats, així com la confiança mútua, la sensibilitat i la comprensió.

I aquestes paraules no són mots trets d'un diccionari gros, sinó fruit, també de la meua experiència (dins i fora de la Universitat). Així, durant un curs de valencià per a persones adultes, vaig decidir que feren una redacció. Quan els les torní, em miraren amb sorpresa perquè no havia fet cap anotació en cap escrit. Els comentí que, per damunt dels senyals amb bolígraf o retolador, estava la pràctica i que el millor que podrien fer, si volien escriure valencià, era practicar-lo, escriure. Quantes vegades un senyal de bolígraf ha suposat un distanciament entre mestre i alumne? I quantes vegades l'animació a la lectura o l'escriptura ha tret habilitats que desconeixíem? Moltes, al meu parer.

Igualment també és interessant arreplegar els punts forts de cada persona i aprofitar-los per a...:

1. la col·laboració entre l'alumnat,
2. l'intercanvi d'habilitats,
3. fer-los veure que amb l'ajuda mútua s'enriquix la classe i prosperen les persones més lentes o que necessiten més temps,
4. que vivim en societat,
5. que si creem un nou estil d'alumnat, comencem a crear nous protagonistes de la història d'un país, d'una localitat, d'un espai geogràfic, més enllà de la rutina i el conformisme,
6. que en alguns aspectes som mestres,
7. que amb creativitat (canvi d'esquemes) podrem, entre l'alumnat i el mestre, estudiar si convé canviar d'estratègies d'ensenyament i tot (ensenyament compartit en alguns aspectes)

i més possibilitats. El punt seté m'ha recordat Carl Rogers i el seu estil de col·laboració creativa, el qual m'agrada (i ho manifeste obertament) perquè se centra en l'enorme capacitat creativa que té la persona, així com en l'empatia, el respecte pels sentiments, la confiança mútua, la importància de la llibertat enmig del grup (horitzontalitat i respecte per la diversitat) i l'autenticitat així com l'interés pels temes socials d'actualitat i els que podrien vindre com a resultat del present i que, a vegades, per intuïció, podem avançar i tot, com Jules Verne i molts invents o fets narratius.

Quan el mestre respecta l'alumne i en descobrix algunes habilitats o capacitats i, a més, passa a comentar-les amb l'estudiant, crec que fa un gran favor a nivell social, perquè pot estimular que el discent s'implique en la descoberta interior de la seua persona, que s'anime (s'autoesponsoritze) i passe a un primer plànol, espai en què el mestre, com també l'alumne, tindran la possibilitat d'intercanviar-se orientacions, una activitat ben bella en el món de l'ensenyament lliure, positiu i creatiu.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada