Amics, pocs i fins... perquè volem

Un dia escoltava el programa "L'ofici de viure" (Catalunya Ràdio, cinc dies a la setmana, poc després de les 21h) i deien que malgrat que puguem dir que tenim moltes amistats, a l'hora de la veritat se'n reduïxen a set si fa no fa. Podem conéixer moltes persones (i millor si són diverses i que ens puguen enriquir per diferents bandes... i al revés), podem tindre una agenda grossa plena d'amistats en la llista, podem fer amistats a distància (via Internet i tot), podem...

Com veiem el món de les possibilitats i de l'amistat és ben ample. Això sí, deixem-ho ben clar: el millor amic, nosaltres. Això és egoisme sa, el qual sí podrem passar a persones amb esperit de superació i de transmissió de positivitat i pacifisme. Per exemple, com he fet minuts arrere a un amic que viu a Palamós qui contacta amb una persona coneguda per mi, ací Robert.

I per què he decidit escriure-li? Doncs perquè en el seu moment, potser a març, Robert em donava un full amb unes reflexions sobre el bon humor escrit pel palamosí. Aquelles línies em feren paper, perquè eren ben meditades i amb molta profunditat i utilitat a llarg termini. Aleshores vaig iniciar l'amistat amb l'amic català. Crec que les bones amistats són així: ben meditades, profundes i útils... a més de respectuoses i flexibles. Perquè el tema de la utilitat quede ben clar, em referisc a persones que estan en disposició de servici... quan poden i, alhora, quan consideren que han de col·laborar (no quan volem); i quan indique que són flexibles, parle de persones amb cicles d'alts i baixos i que, des de la seua humanitat, mostren obertura als processos de canvi i a les idees amb fonament (les idees així van més enllà de l'opinió simple, ràpida, copiada o que no ens naix de l'interior, això és, de nosaltres).

Crec, a hores d'ara, que l'amistat és una de les mostres de generositat i altruisme més formoses i creadores de comprensió amb què ens podem trobar les persones. Les amistats servixen per a tindre amb qui compartir la nostra humanitat, les nostres inquietuds, els nostres temes diaris, el present, les espines del passat que ara volem llevar-nos de damunt... I també són útils per a la cooperació altruista, per a les relacions humanes sanes, creatives i amb bon sentit de l'humor. Cal recordar que les persones treballem molt en grup i que si la filosofia del col·lectiu s'ajusta més al "u a u" i a la primacia de la participació individual dins de l'entitat o grup, tindrem més possibilitats de sentir-nos part del tot, contribuir des de la joia i l'esperit de superació, així com de sentir-nos respectats i, espontàniament, respectar les altres persones durant eixe procés de camí que és el dia rere dia (com molt bé ens recordava Antonio Machado, en uns versos ben coneguts). Potser així comencem a treballar cap a eixe amor universal al qual mai no aplegarem, la qual cosa no ens impedix desenvolupar la nostra vida, per exemple, des d'una filosofia pròxima a l'internacionalisme i al respecte de la diversitat i les relacions horitzontals creatives (en lloc de les verticals, és a dir, les autoritàries o centrades en la tradició negativa).

En lloc de deseducar-nos passarem a PROEDUCAR-NOS ("educar-nos a favor de..." + aspecte positiu). Una altra forma, moderna, de prendre les nostres regnes i cavalcar amb el nostre cavall, en lloc de fer el paper de serfs del cavaller ni del rei del mambo (ni del rei del tango!). Recordem que els moviments a favor de qualsevol inicitiva són senyal de maduresa emocional, és a dir, de responsabilitat, no de reacció sense anàlisi interior ni humor... Al pa pa, al vi vi.