U dels aspectes que convé treballar, a casa o a la universitat i tot, és l'educació emocional, la qual m'agrada més quan naix de manera espontània, és a dir, durant el diàleg educatiu entre el mestre i l'alumne. A vegades, quan creiem que l'alumne ha superat una línia, observem que tot era un miratge. Aleshores, durant un temps, potser restem sorpresos perquè esperàvem uns resultats diferents als que créiem que eixirien. Això sí, hi han moltes qüestions que no estan en les nostres mans (¡ni convé que estiguen, perquè seria botar-nos les regles de joc i passar a la intimitat de la persona!). Ara bé, com a històric alumne, puc manifestar que, a vegades i en casa d'algun històric professor, aplegà el professional a fer-me de psicòleg o d'orientador. Se'ns obri, ara i ací, una pregunta: és el mestre un psicòleg?
Personalment no m'atrevisc a respondre i sí a afegir que considere molt interessant que el mestre conega estratègies psicològiques, tàctiques d'ensenyament, formes de lideratge, estratègies d'inspiració creativa, i que desenvolupe la imaginació enmig de la classe. També crec positiu que treballe pel pensament lliure, creatiu, positiu (per exemple, mitjançat la programació neuro-lingüística) i que difonga material emocional d'utilitat a llarg termini, com ara, "El camí del ser" (Carl Rogers), "La fuerza del optimismo" (Luis Rojas Marcos), "Pídeme la luna" (Rosetta Forner), algun llibre de Dale Carnegie, "La conquista de la voluntad" (Enrique Rojas), "El petit príncep", algun llibre de Dominique Lapierre (per a desenvolupar l'esperit aventurer i l'altruisme), llibres sobre ecologia, etc.
Que consells no són solucions, això ho sabem tots. Ara bé, els llibres són amics i companys de treball i de passeig que ens poden auxiliar o fer costat en èpoques de canvis, de creativitat, d'interés per la curiositat literària, de desenvolupament dels valors de la persona (part de la moral i l'espiritualitat no religiosa). Igualment els llibres ens ajuden a aprendre història, geografia, moral, literatura, art, ensenyament, educació, moda, humor... Un llibre és un tresor. I com tots els tresors, amaga misteris i re-lectures (perquè no sentim el mateix quan els consultem en diferents moments).
I finalment, potser llegir i aprendre d'un llibre, com ha dit fa un moment un periodista (però sobre un altre tema), "És més que xifres, és una actitud". I les actituds, són el resultat de crear i preparar emocions, això és, el fruit madur que arrepleguem de l'educació emocional.
dijous, 3 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada