Reptes amb alegria i l'alegria del repte

Hi han vegades que considerem més imprescindible l'alegria per a superviure (i per a sobreviure): els moments de canvi qualitatiu a nivell personal.

Aquesta podria ser la definició personal d'alegria. I podríem continuar amb una enquesta oberta al públic de la població i seríem conscients del canvi de mentalitat educativa que manifestem les persones que considerem que val la pena viure i, alhora, treballar el pensament positiu (no perquè siga moda, sinó perquè realment ens interessa i creiem necessari transmetre'l per mitjà de l'ensenyament i de les nostres relacions humanes)... com també el pensament creatiu.

No obstant això som conscients que la creativitat i el bon humor (un altre membre de la creativitat) no s'estilen a hores d'ara i, fins i tot, no figuren en primera línia entre una enquesta prou oberta feta a Internet sobre els valors, sinó... que estan en segona divisió, per parlar en térmens futbolístics. Per tant, si nosaltres, com a mestres, com a educadors, o com a persones, diem que treballem per un món millor... tenim una oportunitat ben bona per a demostrar-ho: la pràctica diària.

En la pràctica de cada dia no es tracta de convéncer ningú, ni de sentir-nos vencedors, sinó de sentir-nos amb joia interior i, a més, amb una enorme capacitat de compartir-la i d'espontaneïtat per a traure-la com a un valor quotidià, que no perquè ens diguen "Ara toca riure!". Evidentment és molt important riure, i si pot ser en companyia (i com més gran, millor), millor encara: "Com més serem, més riurem".

Ara bé, el que crec més important, com a mestre i com a persona en contacte amb altres persones de la societat que ajuden a enriquir-me interiorment i a compartir temps, espai i valors en companyia, és que incorporem el valor alegria en la llista dels nostres valors i, per damunt de tot, que el posem en funcionament cada dia, de la mateixa manera que obrim la porta del pati quan volem entrar al pis en què vivim. No es tracta, doncs, de parlar per parlar perquè toca parlar sobre alegria, sinó d'aprofitar les xicotetes oportunitats que tenim cada dia per a riure'ns, somriure d'orella a orella (i de cap a peus!), veure el dia des de la vessant positiva, realista i esperançadora i, a més, sentir que el dia passa amb la dolçor i la suavitat que ens permet la vida intel·ligent i centrada en la positivitat, en lloc del conflicte, el desig de superioritat, la gelosia o l'esperit de competivitat: una cosa és l'afany competitiu i sense miraments i, ben distint, és l'afany de superació i, així, de transmissió del sentit de la felicitat i de la senzillesa...

I dic això perquè si algú fruïx de la vida (i parle en la societat capitalista) sol ser la persona amb principis i que prima els valors i la vida senzilla i social (atenent a la llibertat d'expressió quant al significat de "social" , "amistat", "relacions humanes"...). La clau que obri les portes de la casa és el respecte interior, el respecte mutu, l'altruisme i la fluïdesa acompanyada del bon humor i la creativitat.

Si més no, així ho veig ara. I vosaltres?