dissabte, 19 de desembre de 2009

Sobre rondalles i romanços diaris

Després de llegir bona part del llibre "Déjate de cuentos" (Rosetta Forner, Ed. Planeta, 1a ed., set. 2009), una obra segons la qual "La clave de la felicidad es ser tú, sin disfraces y sin complejos" (com indica el subtítol), he començat a recordar obres sobre contes del Pirineu aragonés i rondalles que divergixen molt de les tradicionals, si més no en el coneixement per part del públic.

Quan un conte traspassa fronteres, es torna en una obra que, des del meu punt de vista, resulta més manipulable, de la mateixa manera que obres com el Tirant lo Blanc es traduïren de manera distinta a diferents idiomes i, a més, amb canvis substancials, segons un estudi que em va regalar un amic (un històric mestre de Magisteri).

El que també ens podria interessar no és que Walt Disney fera la seua traducció al món de les imàtgens, sinó... si nosaltres ens creiem el que ens envien les pel·lícules cinematogràfiques o waltdisneianes o si, al contrari, estudiem amb llibertat interior què pretenen enviar-nos eixes imàtgens.

M'ha resultat molt profitosa la lectura dels contes, perquè fins i tot m'ha ajudat a revisar el món de les creences i treballar més per l'autenticitat, sobretot després de la lectura i reinterpretació sobre el gat amb botes, el qual havia llegit des de tres o quatre punts diferents (per mitjà de la lectura de Gianni Rodari, en l'obra "Gramàtica de la fantasia", una de les seues creacions més conegudes i pedagògiques). Una pregunta: ¿cal mirar les coses des de dos punts, com ara, diplomàcia o manipulació..., o convé veure-les des de tres o quatre punts i, a més, fer una connexió entre les preguntes o les idees que traiem en un estudi, per dir res?

Quan mirem un tema des de tres punts (com a mínim), ens enriquim com a persones:

1. Guanyem espais de moderació.
2. Podem ser més autèntics, perquè ens resulta més fàcil introduir el nostre punt de vista.
3. Deixem arrere la diplomàcia camuflada, eixa que realment vol traure profit amb mètodes bruts.
4. Posem en qüestió l'statu quo, perquè ens és més fàcil analitzar. Així, abans de comprar el llibre rosettià, vaig fer una lectura per Internet i vaig intuir que seria una alternativa a la presentació més estesa sobre els contes. Una cosa és que ens parlen de les rondalles persones com Sara C. Bryant ("Com explicar contes") o Gianni Rodari i, ben diferent, és que comprem els mateixos contes que quan érem xiquets, però suposadament adaptats al present i, sobretot, al segle XXI.
5. Avancem amb el temps, creixem. Si un conte es manté, però la seua filosofia és de fa segles, al meu parer, tenim l'obligació moral de revisar-lo, de sacsar-lo com fem amb el sac de garrofes quan volem comprovar quantes en té. El manteniment d'esquemes antics no fa créixer ni desenvolupar la societat. Canvien els temps, podem canviar els valors. Recorde la lectura d'una rondalla mallorquina contada fa més de cent anys... i en què hi havia un adult de més de trenta anys, sense parella, curt d'enteniment... A hores d'ara, aquest conte resulta socialment incorrecte, molt qüestionable, perquè considerem que les persones amb discapacitat es mereixen comprensió i ajuda social, en lloc de riures i burles externes, així com col·laboració i orientació sana perquè es creen la seua vida (dins de les seues possibilitats).
6. Si canviem els valors, canviem nosaltres, qüestionem la societat i... la fem evolucionar si, a més, actualitzem les creences amb l'intent de ser persones més íntegres, honestes, respectuoses a nivell social i amb nosaltres, sensibles amb la societat, creatives, amb humor positiu...
7. Si ens culturitzem de rondalles de continents o pobles o cultures diferents comprovarem que és més el que ens unix que el que ens distingix, que ambdós punts són igualment necessaris per a la persona i per a una cultura, i que l'aprenentatge per a la llibertat no té fronteres, llevat d'eixes que decidim posar. Ara bé, crec que a les persones fortament creatives, això de les fronteres... se'ns dóna bé... per a fixar què admetem i què considerem molt qüestionable. I, potser a partir d'ací, desenvolupem la nostra màgia per a volar, com els pardals, deixar abaix les estupideses i formes que podrien afavar-nos més i, per tant, per a treballar la resiliència o el sentit de la independència, el lideratge i la capacitat de traure idees noves a partir de les experiències.

Què canviaríeu de les rondalles, com a mestres o com a alumnes?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada