dilluns, 29 de novembre del 2010

El conte de la frescor

"Açò era un conte tan humit, tan humit, tan humit... que acabà per crear una escola de l'humor ("Escola de la Serotonina") al costat d'un riu. I quan algú preguntava el motiu als escolars, li deien que humor significa "fluïd", "líquid" i que la fluïdesa ens ajuda a ser més flexibles, perquè amb la iMAGinació ixen més idees, una senyal més d'obertura. Ah!, i que la serotonina és l'hormona de l'humor..., la qual cosa els feia riure sovint."

Això, com a mínim, era el que posava a l'entrada de l'Escola de la Llibertat, al País de les Mans Netes, on primaven més les persones pel que eren que pel que tenien.

I així i aixà, aquest conte ha acabat.

*********

Què afavorix la fluïdesa durant les sessions universitàries, a partir de les vostres experiències?

*********

Que tingueu un bon dia al centre educatiu.

divendres, 19 de novembre del 2010

Flocs de països

Una vegada, en un regne, decidiren unir-se diferents països, per mitjà dels seus representants en cap en una muntanya amb una panoràmica bella i, amb iMAGinació, traure idees noves i crear flocs de germanor. Que si les rates pelengueres junt amb els gossos de ca la tia Maria, que si les formigues creadores de cosquerelles junt amb els barrets de la casa d'esponges, que si els potets de sabó amb aigua junt amb la crema per a les camises...

I així comprengueren que entre tots podien fer més que u a u i que, a més, les diferències podien obrir-los les portes a ser més democràtics, creatius i oberts a l'intercanvi... I que de la natura es podia aprendre molt, com ho mostrava el benestar que sentien després de la reunió. Fou el primer aplec fora d'un palau, en un espai obert (a tots els habitants i tot).

D'aleshores ençà totes les conferències, reunions, assemblees, etc. les fan en eixos espais en què la calma prepara la iMAGinació, la salut pública, les idees creatives i la cooperació en què guanyen les dos bandes.

I conte escrit, conte gaudit.

************

On fas les classes i en quines condicions? Quins elements integren l'espai en què intercanvieu temps i experiències el mestre i l'alumne? Què incorporaries, en aquest sentit, a la universitat del segle XXI?

************

Que tingueu un dia amb gaudi, bon humor i harmonia.

dimarts, 9 de novembre del 2010

La poliglotia del xiquet

Un dia, durant un passeig pel parc, un xiquet va descobrir que si tractava les coses des de la banda positiva i, fins i tot, fent ús d'un llenguatge positiu i més enllà del que posaven moltes planes d'Internet, sinó, com li havien dit els millors mestres (eixos que ensenyen a fer de mestres de la vida... i d'alumnes de cada dia), podia aplegar lluny amb la creativitat que hi havia a l'abast de tot lo món i, com deia el seu millor amic, "amb la poliglotia".

Mitja hora més tard, i ja junt amb uns amics i familiars, començà un curs, entretingut, interessant i en què fer l'haca era u dels pilars (per tal de ser productiu en els moments d'inspiració): Curs de poliglotia positiva. Es tractava, entre altres punts, de revisar els llibres i triar només les frases positives o, fins i tot, fer ús de diccionaris de sinònims i antònims per a passar frases amb bones intencions (però en llenguatge negatiu) a frases positives i creatives. U dels amics proposà transformar el curs en una activitat lúdica de joc amb els llibres, les revistes, la premsa, notícies de ràdio que enregistrarien...

A hores d'ara encara practiquen eixa tècnica. I conten les bones llengües que s'ho passen pipa, tot i ser persones amants dels bons fums... del fumeral.

***********

Quines propostes de canvi de llenguatge suggerixes per a l'àmbit universitari? Per què eixes?

***********

Que gaudiu d'un dia amb positivitat.

dissabte, 6 de novembre del 2010

La curiositat de la Cort

Hi havia una vegada, a la Cort Reial de Respold dels Llindars, uns cavallers que tenien afició a la curiositat. A vegades passejaven pels boscs més pròxims, a vegades navegaven per Internet, a vegades consultaven les persones grans de la comarca, a vegades escoltaven el cant dels ocells...

Hi havien habitants que consideraven que fóra interessant canviar el nom de la població per "Avegades dels Llindars", atenent al caràcter polifacètic dels cavallers que la regentaven en grup i coordinats, finalment, pel rei. No obstant això, un dia, un xiquet ben curiós es presentà davant de la Cort i proposà que persistira el nom: era més important governar amb principis i respecte per la ciutadania...

I diuen que el xiquet ara és un cavaller més, que el rei continua sent la figura que coordina la Cort (tot i que ara siga nou) i que el respecte mutu i el sentit comú han permés que Respold dels Llindars aplegue a hores d'ara amb el mateix nom. Això sí, i amb la consciència que és més important la simbiosi entre els membres de la Cort i la població civil (com a part del regne) que el detall de l'onomàstica.

**********

Quina utilitat pràctica trobeu a la consulta internàutica sobre la història de poblacions o de països (històrics, encara existents o actuals i tot)? Quin paper pot exercir, segons vosaltres, per exemple, la curiositat turística, en l'estudiant i en els mestres universitaris?

**********

Que gaudiu d'un bon dia.

dimecres, 3 de novembre del 2010

Les sabates del rei

Hi havia una vegada un rei que fruïa de la vida senzilla i tranquil·la, com també de visitar els espais verds que hi havien pròxims a la vila de Cademne, situada a tres milles regnatàries. Un dia, el conseller del rei, un poc més curiós que la vespra, començà a fer unes preguntes:

-- Com és que Sa Majestat porta ara un calcer distint? - en fou la primera.
El rei mantingué el silenci i feu un somriure lleuger.
-- Com és que Sa Majestat passeja per espais distints als de moltes persones de la Cort? -en fou la segona.
El rei mantingué la calma i somrigué de nou.
-- Com és que Sa Majestat encara no ha respost cap de les preguntes? -en fou la tercera.
I ara, en canvi, obrí la boca el rei i va dir:
-- Xiquets, xiquetes, jóvens, adults, persones grans... Eixiu d'on vos havíeu amagat abans que vinguera el conseller.
Aleshores el conseller veié que el que importava per a totes aquelles persones era mamprendre una vida senzilla, amb alegria, amb amor per la natura i la música, pel que eren i per créixer com a persones i com a ciutadans.
-- ¿També podem prendre part els consellers? -preguntà el conseller.
-- Per descomptat, perquè de la vostra boca, com de la vostra persona ha eixit honestedat, amor per la faena, altruisme, gaudi de la faena i més... I totes innates. A més, com vós sabeu, les sabates que em regalà el rei de Magdàlia sí se les havia treballades i eren manufacturades per persones amb amabilitat i joc net.

I ara, el rei passà a recordar a tots, fins i tot al conseller:
-- Recordeu que hui és la jornada de portes obertes i que cadascú pot exposar amb llibertat i respecte els seus projectes, els seus jocs, la seua manera de gaudir del temps i que demà també ho serà.
-- Què vol dir "demà"? -preguntà un adult.
-- Doncs que qui és obert un dia, ho és allà on va, tot i els canvis dels dies, de cultures, de regnes, de llogarets, de ciutats, etc. -afegí el rei.

Aleshores, el conseller, amb l'honradesa que el caracteritzava, decidí dir el rei:
-- Mantingueu la filosofia que acabeu d'exposar ací, perquè amb suavitat aplegareu lluny, com les persones grans i suaus (o més madures i tot) que han enviat correus o cartes a la Cort, majestat.

I això feu el rei.

I conte narrat, conte exposat.

***************

Com actuen les persones més pròximes a tu, amb les seues emocions i amb la seua essència? Què aportes, com les persones del departament universitari, a les sessions?

***************

Que tingueu un bon dia amb les persones que compartixen positivitat amb vosaltres.

diumenge, 31 d’octubre del 2010

El regne dels peluixos

Hi havia una vegada un regne en què el peluix era una aïna de treball per al temps lliure, una forma de comprendre que amb la suavitat es pot anar a moltes bandes (amb Internet o sense). Així, un dia, el rei va decidir posar a l'abast de totes les persones que volgueren uns peluixos amb formes diferents, perquè la diversitat fóra la mare de la placidesa i la comprensió.

Hi hagué més demanda de l'estimada. I... què feu el rei? Contactà amb altres reis, per mitjà dels consellers i el Consell de Ciutadans Madurs i Creatius. Per això encara hi han peluixos a molts indrets del món, i no sempre darrere d'un xiquet: hi han persones que per la seua forma de ser ja són peluixos... i ajuden a dormir i a compartir benestar (humor positiu, alegria, calma, creativitat...).

I tota la tasca, reial i dels consellers, es feu amb altruisme, motiu pel qual el rei encara és rei, els consellers encara ocupen el mateix càrrec i les persones del regne que optaren per un peluix han transmés la peluixeria com a model de vida allà on han viatjat. Ah!, i també contractaren pallassos sense fronteres i persones disposades a transmetre joia i respecte mutu.

I encara hi han peluixos per a tots els gustos i finalitats, fins i tot per a descobrir que suavitzen la pell i la tornen al seu estat idoni. I això, dins i fora del regne dels peluixos.

I conte contat, osset regalat.

*************

Quins models d'ensenyament et semblen més suaus i productius? Quins has aplicat fins ara?

*************

Que tingueu un dia agradable i amb joia i calma.

dijous, 21 d’octubre del 2010

L'Arc de la Positivitat

Hi havia una vegada un arc que vestia amb molts colors, tots ells ben distints i amb tonalitats suaus. Era l'Arc de la Positivitat. Diuen que encara existix i, atenent als testimonis més actuals, és cert. En qualsevol cas, les persones que l'han vist, diuen que és tan formós i convenient com la concòrdia, el pluralisme, l'altruisme, la placidesa, el respecte mutu, la moderació en les actituds i les relacions humanes, etc.

Si quan passegem per la ciutat, pel poble, per la muntanya, pel món de la iMAGinació, pel camp, per la séquia més pròxima, etc. veiem persones amb les cares alegres i amb projectes expressats en positiu, etc. és perquè en el seu interior tenen una versió de l'Arc de la Positivitat, a l'abast de qualsevol persona.

Passa que no es ven a cap botiga ni gran superfície: es fa des del cor i la ment de cadascú, des de la bona voluntat, des de l'esperit de superació i constructiu,... i des de la solidaritat i tot.

I conte contat, conte acabat.

***************

Coneixes persones amb l'Arc de la Positivitat, dins del món universitari? Com ensenyen les classes? Com aprenen? Quins valors predominen en elles?

***************

Que tingueu un bon dia amb alegria, creativitat i benestar.

dimarts, 12 d’octubre del 2010

El Camí del Ratolí joiós

En un país molt llunyà (almenys per als qui així el consideraven), Rewertoi, hi havia un ratolí que un dia havia deixat arrere allò de ser un gat rabosser i havia decidit passar a l'acció i superar un tema que tenia pendent. Recordava la història del Camí del Ratolí joiós, del qual parlarem a continuació.

A terres pròximes a Rewertoi hi havia un camí realment atípic, perquè feia moltes revoltes i pocs espais rectes, això és, servia com a prova de superació i de perseverança. Era un camí incòmode i tenia pocs amics, potser perquè la creativitat era una cosa estranya en aquelles terres.

Un dia, un xiquet que passejava per eixe camí passà a posar-li el nom Camí del Ratolí joiós, en record d'eixe ratolinet que eixe mateix dia li havia oferit ballar mentres una gata tocaria la flauta una estona... Quina cosa més estranya! (Ah!, i ell ho havia acceptat...) Un xiquet, un ratolí ballant i una gata amb un instrument musical.

Potser fóra una casualitat (segons alguns), però en qualsevol cas tots tres demostraren unes quantes coses claus en el dia rere dia: 1) la perseverança i l'optimisme realista ens fan aplegar a llocs inesperats o impensables en un altre temps, 2) les relacions humanes poden ser pluralistes i s'enriquixen de la diversitat i 3) amb la iMAGinació podem aplegar ben lluny... musicalment i tot.

I conte contat, conte llaurat.

***********

Com celebreu els actes de joia, d'evolució i de sorgiment de nous esquemes mentals positius a la universitat en què treballes? Com has rebut les noves idees pedagògiques? Com les has compartides amb els alumnes (o al revés, si ha sorgit de l'alumne)?

***********

Que gaudiu de la pluja (si eixe és l'oratge actual d'on sou ara) o de l'oratge del dia, amb música o sense.

diumenge, 10 d’octubre del 2010

Els colors de Pelteuvina

Una vegada, a les Terres de la Coloràlia, hi havia un venedor d'il·lusions que es dedicava a fer la vida de forma políticament correcta i que gaudia (o això deia) de ser així.

Un dia un xiquet nat a les Terres de la Llibertat, espontani, amb humor positiu i creativitat, com també amb calma i amor per la natura, li preguntà:

-- Quins colors empreu a les Terres de la Coloràlia?
-- Doncs els políticament correctes, perquè tots els de Coloràlia empren els colors que jo venc -li respongué el venedor.

En acabant afegí el venedor d'il·lusions:
-- I tu, per què no portes els colors coloralencs en la roba i tot l'equipatge que duus ara mateix? Et faria més "xic".

I el xiquet, amb molt de rodatge pel món (no sols d'Internet, perquè contactava amb moltes persones del carrer, sobretot amb persones amb esperit positiu, lliure, creatiu i que eren altruistes i tot, una cosa estranya al país a què acabava d'aplegar), indicà el venedor:
-- Mira, tres coses m'han agradat des de ben xiquet: la primera, actuar atenent a la naturalitat; la segona, la natura i la sinceritat de les persones (a diferència dels venedors d'informació tergiversada o publicitada). I la tercera, l'espontaneïtat, l'alegria, el bon humor i les excentricitats.

El venedor d'il·lusions, quan va veure que el possible client li regalava una flor de set colors i continuava el camí (potser per a buscar una persona amb qui intercanviar el present i, així, viure el dia amb il·lusió real, això és, amb plaer i esperança), observà que hi havien excepcions i que això no li ho havien ensenyat al màster de Publicitat Aplicada, posterior als estudis universitaris que havia acabat.

Des d'eixe dia el xiquet veié la força real que tenia l'autenticitat i que pagava la pena continuar amb els principis i els valors, una política ben diferent a la d'eixes terres. Des d'aleshores, conten les bones llengües, hi han més persones que han seguit camins pareguts, tot i també viure a les Terres de la Coloràlia, i que fins i tot estaven preparats a jugar amb els colors de Pelteuvina, és a dir, a fruir de la riquesa cromàtica i, per tant, de la diversitat, el pluralisme i el sentit de la responsabilitat.

I conte narrat, conte per a dialogar.

*************

Quin grau d'autenticitat i de llibertat observes en l'àmbit universitari en què actues? Què fas, amb l'exemple, perquè millore?

*************

Que tingueu un dia formós i que fruïu del present i de les relacions humanes amb persones independents i que actuen amb coherència i autenticitat.

dissabte, 9 d’octubre del 2010

La placidesa i la muntanya Arkleia

A la muntanya Arkleia hi havia un xiquet que li agradava la contemplació, l'escolta atenta del cant dels aucells, la música de l'aigua, el xiulit del vent, veure com evolucionava una planta de color verd o amb floretes i tot, la lectura pausada i lluenta de positivitat i, com no!, passejar per la muntanya a primera hora del dia, a poqueta nit o durant un dia ple de núvols i elements com animals, a més de persones amants de la natura. El seu nom era Mulmeia.

A la muntanya Arkleia la vida de la placidesa, tot i el soroll, era grata, sensible, oberta a la creativitat i a la innovació (a Internet i tot... perquè era una font més d'imàtgens i de música que facilitava la concentració, la calma, la continuïtat creativa i la inspiració). I això feia goig a Mulmeia.

Igualment la música ressonava des d'un silenci acollidor que anava més enllà del simplificat: Mulmeia es sentia com a casa. I què ho feia possible? El lideratge interior que li permetia fer les coses a poc a poc, preparar l'agenda del dia, buscar temps per a l'esplai, temps per a les relacions humanes positives i temps per a gaudir de la positivitat en la societat (bé en forma d'ecologia, bé en forma de passeig)... I, per descomptat, per a tombar-se una miqueta en una estora i no fer res... diferent a gaudir del present i preparar un futur joiós i temperat.

Tot això no figurava en molts dels històrics llibres de text de les ciutats modernes (o de les cultures suposadament avançades en tot, segons alguns), ni en moltes fonts d'informació, com tampoc la importància d'acaronar-se, de dir-se paraules positives (i també a les persones més pròximes físicament -per telèfon i tot-), de cantar amb espontaneïtat, etc.

Malgrat això Mulmeia aprofitava el dia amb la vareta Congratulations i amb una iMAGinació ben transportada a camps diferents.

Potser no hi hagen molts xiquets, adolescents, jóvens, adults o persones grans com Mulmeia, un xiquet amb una pau i harmonia i tendència al bon humor i a l'alegria sana i la conciliació, el diàleg i la curiositat (intercultural i tot), com també amb altruisme i filantropia i amor per l'aprenentatge i l'ensenyament, que tot és possible per a qui confia en si mateix. I és que Mulmeia s'ho treballava diàriament, amb perseverança, esperit de superació, alegria mentres treballava o avançava i tot, amb fluïdesa i flexibilitat i obertura mental i maduresa emocional. Havia descobert que el que portava dins era el que volia mostrar a la societat (amb discreció, com en el seu dia rere dia, perquè era modest).

I conten les bones llengües que encara viu a les terres de la muntanya Arkleia i que el seu lema és "Viu com realment eres i fluïx com el riu net".

*************

Quines estratègies promous a nivell universitari per a afavorir la maduresa i el benestar emocionals? Quin és el teu lema?

*************

Que tingueu un bon dia i ple d'alegria i benestar.

dijous, 7 d’octubre del 2010

El pulveritzador d'esperances

Hi havia una vegada un pulveritzador que es dedicava a repartir esperances, com també a compartir i viure el present amb confiança, humor positiu, creativitat social i altruisme. El seu nom era Noemerc. Havia nascut a Bulgària, tot i que vivia a terres de la Pempleia, un bosc en què hi havia diversitat d'animals, de plantes, d'arbres i d'estils de vida.

Un dia, durant una conversa amb un amic ja adult (major de cinquanta anys), va escoltar una frase de Bojan Krkic, treta d'Internet: "Només des de la humilitat es pot continuar creixent com a persona i com a futbolista". Tot i que era aficionat a la lectura, a les relacions humanes positives, a la contemplació de la natura, a la cultura turística (o, en unes altres paraules, al coneixement de cultures diferents) o al joc lúdic i les activitats d'esbarjo, pensà que eixes paraules deien coses molt interessants, tantes com les que havia llegit durant el seu viatge a Bilbao, després de consultar un document internàutic enviat per una amiga.

Aleshores, Noemerc, considerà que convenia...:

1. Conéixer cultures diferents a aquella en què es movia.
2. Prendre nota de frases positives i que inspiraren els valors de la senzillesa i les relacions humanes que fan gaudir de la vida i fluir.
3. Valorar la diversitat, com el bosc de Pempleia.

Han passat ja més de tres dies i ara viu el present amb il·lusió, amb iMAGinació (imprescindible en la vida de Noemerc, com també en la vida social i pel pensament lliure), amb un nou producte: el pulveritzador de joia, un aliat de la vareta iMAGinativa amb què toca els aspectes de la vida abans de començar a transformar-los en positiu.

Igualment, un dia més, la col·laboració de la vareta, de Noemerc i de membres de Pempleia, havia fet possible un objectiu diari: guanyar tots i, així, eixir amb un somriure d'orella a orella i amb la idea que tot és possible per a qui creu en si mateix, es desenvolupa amb persones positives, aprén de les altres i tot... i posa els mitjans oportuns (fins i tot, la iMAGinació, l'humor positiu, la perseverança o l'optimisme realista).

Ah!, i gràcies també al pulveritzador de joia..., la nova amistat.

**************

Quin és el bosc que més t'agrada diàriament? Quins estils de vida es desenvolupen en ell? I en l'àmbit universitari en què treballes?

**************

Que tingueu un dia ple de diversitat, respecte mutu, curiositat i germanor.

dimecres, 6 d’octubre del 2010

El transportador Parclemer

Hi havia una aïna, el transportador Parclemer, que permetia portar la iMAGinació allà on les recerques d'Internet no funcionaven bé per un temps. Era una mena de portador (sense motxilla) d'esperança, això és, d'esperar una estona amb la vareta de la iMAGinació, vareta que afavoria el naixement d'idees noves durant el procés de restabliment.

Un dia, un home preguntà Parclemer com se les enginyava per a fruir de la calma en moments de canvi. I el transportador, bon amic i inspirat i amb espontaneïtat, respongué amb amabilitat:

-- Agafe una granera iMAGinativa, agrane el passat, em centre en el present i deixe fluir les coses.

D'aleshores ençà Parclemer porta per cognom Granerer, per la seua tasca depurativa, semblant a la finalitat de l'aigua i també potable i interessant.

Si algun dia veieu un granerer (i no nat a Torrent ni resident al carrer dels Granerers d'eixa ciutat), amb cara d'iMAGinatiu i donant de temps lliure, bonhomia i calma, podreu pensar que és Parclemer. I si no, feu la prova del cotó-en-pèl...

Escrit agranat, escrit acabat.

************

Quins canvis heu introduït en la vostra visió de la iMAGinació en els darrers temps, com ara, durant la primavera d'hivern que ha començat? Quina aplicació pràctica li trobeu dins de l'àmbit universitari?

************

Que tingueu un bon dia i millor que ahir.

diumenge, 3 d’octubre del 2010

La vareta iMAGiventora

Hi havia una vareta, Leucleia, amb trets clarament excèntrics, que gaudia de la iMAGiventoria, és a dir, de la creació d'invents a partir de la iMAGinació. Un dia, un xiquet molt curiós, se li arrimà i li preguntà:

-- Bon dia, Leucleia. Quins són els pròxims tres iMAGivents que t'agradaria crear?

Leucleia, vareta del País de la iMAGiventoria, amb una espontaneïtat nata (o crema, o de cacau amb creïlles a la romencola), respongué:

-- El primer, una vareta Congratulations amb què les persones podran transmetre l'alegria per mitjà d'excentricitats amb els companys de viatge, de conversa, de diàleg, d'esbarjo o d'esplai. El segon, un aparell llançaDumbos per a recordar-nos que la iMAGinació pot volar i en acabant tindre un sentit pràctic. I el tercer, una granera amb els colors de l'arc de sant Martí, perquè les graneres transporten la pau, l'alegria i el respecte mutu i la solidaritat allà on anem i, així, educar per a la positivitat, tindre neta la casa i les relacions humanes i fruir dels ambients positius o de calma i tot.
-- I com es creen eixos iMAGinvents, Leucleia? -preguntà el xiquet.
-- Amb les mans, amb els actes positius, amb la iMAGinació visual i amb material real -finalitzà la vareta.

I pim-pum-plam, missatge assimilat.

**************

Quins tres invents crearies ara amb la iMAGinació? Quina aplicació podrien tindre en el món universitari? I en el social, això és, fora de la universitat?

**************

Que tingueu una bona menja, de paella o del que vos avellisca menjar hui amb la vareta de la iMAGinació.

dissabte, 2 d’octubre del 2010

L'arbre de la Vareta Màclupem

L'arbre de la Vareta Màclupem era un arbre realment interessant. Es llevava tots els dies abans de pixar a casa del veí del barri més pròxim i, en acabant treia a passejar el gos que molt amablement li confiava eixe veí.

Eixe gos i l'arbre de la Vareta Màclupem compartien la frescor i la paciència, sobretot mentres escoltaven persones que es mostraven obertes (ulls, orelles, boca -però no per a tirar-se un rot-, mans, llavis -senyal d'afecte i de plaer culinari alhora-). Els agradava escoltar uns dies, raonar dels temes més diversos uns altres... En fi, fer de mestre i d'alumne: de mestre quan dominaven un tema del qual tenien molta informació i els resultava senzilla la seua exposició, d'alumne quan hi havia una persona que sabia més en algun camp de la vida en societat.

A hores d'ara, al país Micloupa, el més pròxim a les terres en què vivien el gos i l'arbre de la Vareta Màclupem, hi han persones que porten un estil de vida semblant al d'ells dos. Allí podreu preguntar què unix a les persones més diverses. Si demaneu això a un xiquet amb espontaneïtat, potser vos responga: "La iMAGinació!". Si ho feu a una persona jove, potser vos conteste: "La curiositat!". I si ho feu a una persona adulta (emocionalment), potser vos diga: "El respecte mutu".

Quines persones més peculiars hi han a eixes terres! Paga la pena aprendre'n, d'elles...

I és que, bé en aquelles terres, bé en les nostres, no sols hi ha iMAGinació o curiositat en les relacions interpersonals, sinó també respecte mutu, clau per a avançar en el camp de la iMAGinació, en la curiositat i en els temes més atípics, extravagants o insòlits que podien conéixer o a què podien accedir. Almenys, quan el que busquem és guanyar tots dos, gaudir el dia amb alegria i calma, somriure, actuar amb paciència i calma i ser líders de les nostres vides i predicar amb l'exemple.

I fins ací el conte del dia.

*************

Quin és el teu arbre de la Vareta Màclupem en les relacions en l'àmbit universitari? I els seus amics? Quin model de vida tenen i desenvolupen, a les aules i tot?

*************

Que tingueu un bon dia i relacions humanes autèntiques, optimistes, alegres i pragmàtiques.

divendres, 1 d’octubre del 2010

L'aigua que pasturava pels partencs oberts

Hi havia una vegada una aigua que es dedicava a pasturar pels partencs oberts. Les persones de la població en què ho feia, Cartpeller, no sabien ben bé com actuaria, ja que era nova en eixes terres i només tenien una referència remota i per Internet.

Un dia, l'aigua, decidí passejar-se per aquells indrets en forma de núvol, potser de primavera d'hivern, potser com més li plaïa en eixe moment. La qüestió, en la seua filosofia de vida, molt avesada a treballar amb la iMAGinació i tot, era passar-s'ho pipa (sense fumar i tot) i fluir pel cel com el xiquet que fruïx de la contemplació dels paisatges des de la finestra d'un avió i en diferencia tres o més en menys d'una hora.

Eixa aigua, neta, sabia que era molt important fluir, canviar, ser flexible (i mantindre els principis i l'essència), cantar, ballar, caminar, llegir per entretindre's, prendre's les coses amb calma (i així gaudir del present), treballar l'humor espontani i positiu, experimentar amb els distints estats físics...

Per eixa curiositat i eixes activitats (mostra de la seua fluïdesa i diversitat d'interessos), un dia aplegà a la conclusió que Cartpeller tenia uns costums, unes formes de comportar-se, una manera de concebre el món de la iMAGinació, etc. ben diferents als seus. Això la portà a caminar, de nou, pels camps no fresats: es sentia com un peix a l'aigua mentres experimentava. I quan fruïa d'un èxit, ho feia amb plaer i humilitat, conscient que era una cosa passatgera (com les escales que li havien permés aplegar a ca sa tia amb la vareta màgica i tot) i que, per tant, el que valia la pena era gaudir del present, canviar de tema i... començar de bell nou un altre repte.

Repte!, quina paraula nova! Potser per primera vegada era conscient que ja havia assimilat la cultura dels reptes de què havia escoltat a un home espontani, creatiu, excèntric i amb il·lusions i amor per la vida (com també altruisme i fluïdesa -perquè deixava temps al temps-...). Aleshores, passà plana, deixà arrere Cartpeller i caminà cap a la població següent, Roucnur de la Muntanya.

I diuen les bones llengües de Roucnur de la Muntanya que ara ha decidit tombar-se una estona i fruir de les flors, la verdor del paisatge, el blau del cel, les aigües cristal·lines del riu i el cant dels ocells o les diferents expressions dels animals que pasturen per la muntanya.

I conte narrat, conte disfrutat.

**********

Quina cultura dels reptes has transmet als teus alumnes durant el teu mestratge? Quines has aprés durant el teu procés d'aprenentatge continu? Quins promous a la universitat? Amb quines intencions?

Què significa un "partenc", per a vosaltres, atenent a la seua condició de paraula iMAGinària? ¿Jugueu amb la iMAGinació de paraules?

**********

Vos desitge un bon dia i que fruïu del que vos fa fluir.

dijous, 30 de setembre del 2010

El comptador de l'aigua fluïda (*)

Hi havia un comptador de l'aigua fluïda que es dedicava a escriure les iMAGinacions que apareixien per art de la vareta que emprava més d'un dia per a fer realitat els seus objectius.

Un dia decidí preguntar a un home, ja gran, quin era el seu estil de vida i l'home, amb nom Moiensti, digué:

-- He fet amistat amb les persones que m'han respectat i han cregut en mi, he treballat la senzillesa en les relacions humanes, he buscat allò que em proporcionava benestar (des de la generositat fins a passejar amb el gos d'un amic o fins a raonar amb la fairy godmother -la fada, perquè m'entengues- que em regalà l'altre dia un pardal, mentres contemplava un parc ple d'arbres i fruïa dels regals que proporciona l'altruisme, la natura, els patrimonis culturals de les diverses cultures del món i...) -comentà Moientsi. En acabant amb humilitat afegí: -- I només he buscat el que em feia singular i em permetia gaudir de la pluralitat que representa cada societat, com la selva o la natura.
-- I com et sents, ara? -preguntà el jove.
-- Amb calma, atret per les novetats i els reptes, com també per les persones que provenen de fora i que actuen amb bona voluntat, simpatia, bon humor i estima per les persones. Crec que són part del futur -afegí el gran.
-- Per què dius això? -intervingué el jove.
-- Perquè potser un país només prosperarà, com també una comarca o una població, el dia que crega en si mateix i confie en la capacitat que té i, per tant, hi haja fluïdesa i flexibilitat. --afegí Moientsi, qui durant més de cinc anys havia sigut estranger i s'havia interessat per la cultura de l'estat en què el reberen amb les mans obertes.

Des d'aleshores el jove, un home en edat adulta i pròxim als quaranta, comprengué el missatge, trià el que considerà bo, es feu una anàlisi interior, acceptà el que qualificava com a propi de la seua singularitat i passà plana: vivia el present.

Han passat unes hores des d'aquesta conversa iMAGinativa i encara és fàcil iMAGinar els motius centrals pels quals aquest home fruïx de la vida, tot i que hui n'ha fet 74 i els ha gaudit amb amabilitat i senzillesa: la calma, la bonhomia, la generositat (una dosi important d'altruisme i filantropia) i una curiositat insaciable per les coses positives.

Potser eixe home gran siga capaç d'iMAGinar que les granotes amb pulveritzador amb aigua puguen telefonar des de l'estranger i comprendre llengües ben diferents, perquè tot és possible per a qui creu en ell mateix i, per tant, confia en els altres mentres es mostren amb singularitat i autenticitat. Fins i tot en el món de la iMAGinació...

**************

Quin paper creus que desenvolupa la iMAGinació en l'acte d'assolir objectius que inicialment podrien paréixer impossibles? Com la compagines amb el realisme? Què és per a tu la iMAGinació?

(*) NOTA: Moltes de les dades són reals, com ara, l'edat, el dia del natalici i el temperament d'aquest home, com també el fet que visqué fora de l'estat de naixement o la seua obertura mental i la flexibilitat i calma, possiblement innates.

**************

Que tingueu una vesprada productiva i calmada, amb lideratge i tot.

El ventall al País de la Penclemeia

Al País de la Penclemeia hi havia un costum prou estrany, almenys si u observava una miqueta l'estil de vida de la gran majoria de persones de països o terres pròxims. Així, els ventalls es solidaritzaven i treballaven junt amb les granotes amb sabates o espardenyes de careta, les fotògrafes que tenien el carnet de conduir portaven a la ciutat a persones grans i els ancians els pagaven el dinar o els feien un servici alternatiu.

El País de la Penclemeia era un indret realment interessant, fins i tot experimental: persones de cultures diferents (d'estats, continents o de formes de veure la vida) havien aplegat a un acord per a crear pobles, barris en ciutats o associacionisme democràtic i participatiu i en què el pensament creatiu i l'humor positiu eren els eixos centrals, junt amb el sentit pràctic i positiu.

Si voleu visitar-lo, el primer que podeu fer és... una pluja d'idees (millor amb més persones), estudiar cultures diferents a la vostra i promoure el que afavorisca la singularitat dins de la col·lectivitat, la col·laboració, l'ajuda mútua, l'intercanvi de servicis o materials (o materials barata servicis), etc. Només així comprendrem el motiu pel qual les sargrantanes poden volar, al País de la Penclemeia, amb xiruques italianes després de fer barates amb romanesos que observaven durant una hora el ball tradicional de la terra de les sargrantanes: ballar barata unes xiruques.

I tot això sorgí... d'un ventall simple i ple d'idees alternatives, positives i centrades en el present que aplana el futur dia rere dia. Per això era un ventall...

Però si vos pregunten com era el ventall, a més d'iMAGinatiu, digueu: "Sociable". Eixe és el motiu pel qual a hores d'ara molts temes li donen corda i d'altres li fan escoltar amb atenció i respecte. Igualment havia aprés que la cooperació mou més muntanyes que l'acció individual i que la singularitat és essencial en qualsevol grup que es definisca com a democràtic o participatiu.

I conte contat, conte llaurat.

***********

Quins models de cooperació prioritzeu a la universitat? I com a forma de treball més enllà de la universitat?

***********

Que tingueu un dia ple de joia, benestar i generositat.

dimecres, 29 de setembre del 2010

Jerry Lewis i els parotets

Hi havia una vegada un parotet que fruïa mentres escoltava la música del mecanògraf o, millor dit, mentres veia com Jerry Lewis s'inventava tots els gests amb els quals iMAGinava que era un mecanògraf.

Per això, quan aplegà a casa, el parotet intentà d'imitar Jerry Lewis (com a punt d'inspiració) i en el moment més inesperat... pim-peic-plic! Què havia ocorregut? Li havia nascut la idea de fer humor a casa, en les relacions humanes i... inventar tot el que li proporcionara salut per mitjà de la iMAGinació... i de l'aigua fresca, aigua que segons havia llegit en documents d'Internet era bona per a la creativitat.

Des d'eixe dia començà a fruir de la seua iMAGinació i a treballar l'altruisme i la filantropia, com també unes altres formes de generositat, en agraïment a tot el que havia rebut (i encara rebia) de la Humanitat, de la natura i de més recursos a l'abast de qualsevol persona.

Per tant, si algún dia passeu per una casa i veieu un parotet fent iMAGinació en l'aire, no penseu que és un parotet que fa castells de borumballes (encara que també n'ha fet... físicament): és una persona amb flexibilitat, oberta a la novetat i a tot el que és constructiu, positiu, creatiu, o bé va associat a la gratitud, o bé genera confiança, alegria, riure i benestar.

Ah! I més, perquè podreu llegir un lema lacònic a l'entrada d'eixa residència: "Riure és viure".

I fins ací, amics, aplega la funció del dia.

*************

Com transmeteu el plaer per la vida i la imaginació pel benestar en les sessions universitàries? I en l'ambient universitari?

*************

Que tingueu un dia ple de somriures, riures i temps per a la calma o la contemplació i tot (per exemple, de la natura).

El País dels Carpellers del Present

Temps ha, en un indret ben llunyà de l'Horta de València, això és, al País dels Carpellers del Present, hi havia una zona on acudien persones que sí creien que la iMAGinació existia en les persones, bé adultes, bé jóvens, bé infants o xiquets, bé persones grans.

Així, sabien que de les garroferes podien sorgir peres amb elàstics, que de la pluja de cafè podia iniciar-se una cursa de sacs en temps d'esbarjo o que d'una línia amb forma ben original podia crear-se un quadre fet en col·lectiu i amb gaudi.

Tot això, i més, era possible al País dels Carpellers del Present, país que tots portem dins i que ens enriquix (humorísticament i tot) quan el deixem fluir -amb excentricitats o sense-. Això ho sabien persones qualificades com a exòtiques, és a dir, eixes persones amb singularitat, espontaneïtat, humor positiu, flexibilitat, fluïdesa, sensibilitat pel proïsme, que posaven en qüestió l'statu quo, que promovien la positivitat (com també la germanor o formes diverses de generositat, com també el temps per a la contemplació de la natura o el temps per a la calma...) i temes que al Club dels Bons Costums (creat al País de la Nostàlgia... i del qual no parlarem) eren políticament incorrectes.

Si algun dia vos trobeu amb un habitant del País dels Carpellers del Present, potser vos siga molt interessant obrir-li les portes de la casa, raonar amb ell, gaudir del moment i de les meravelles que vos envoltaran i, així, sentir que el que realment val (i no en diners, majoritàriament) és la fruïció del que ens envolta: des de la natura, fins als detalls de la ciutat (o del poble o la idiosincràsia de la comarca) o les cultures més distants (o no tant) del planeta, o la música.

En qualsevol cas, ja hem narrat el conte. Si demà ens toca la loteria (de primer haurem de jugar), potser ens isca un comte rondallaire qui, amb compte o sense, ens conte un nou conte.

*************

Quins recursos mostreu davant dels estudiants (i mensualment), a la universitat, perquè gaudisquen i visquen el present amb esperit creatiu? I de quins vos enriquiu?

*************

Que fruïu de la iMAGinació i del dia.

dilluns, 27 de setembre del 2010

L'astronauta que dansava per l'Himàlaia

Una vegada ens contaren que a l'Himàlaia va sorgir la lluna i que de l'animal més alt que vivia a la lluna tingué lloc el part del primer astronauta que passejà per la ciutat de Nova Amsheill abans que Neil Armstrong aplegara a la lluna.

Bo, això tingué lloc quan la iMAGinació va conéixer tot l'invent de la Història i decidí començar de bell nou, motiu pel qual iniciarem un conte nou.

"Hi havia una vegada una vareta MÀGica que feia que dels llacs de Semsilest brollaren imàtgens i idees perquè les persones comprengueren que la iMAGinació és vital i que de la lluna poden nàixer projectes i fer-se realitat i tot.

Ara bé, també sabien més varetes com ella que és essencial tindre una carlota foradada per la qual passe l'aire i, així, els poals de color carabassa i verd que permeten la fluïdesa del trànsit en una ciutat com Kiengles, on les persianes, com les persones, també podien expressar-se amb llibertat i responsabilitat, o bé fer obres d'art positives i que animaven a mostrar la part constructiva de la societat (i, per tant, de cada persona).

I potser vos agradaria saber més sobre Semsilest, la ciutat de Kiengles, etc. Ara bé, si eixe desig és real, agafeu llapis, bolígraf, guix, el portàtil, un casset, etc. i afegiu el que vullgueu. I per què? Doncs perquè aquest conte ja l'hem acabat.

I conte contat, pacte signat."

**************

Quines descobertes has fet en els darrers mesos per mitjà del pensament lliure i independent? Com el treballeu a la facultat o escola universitària en què treballes? I en el dia rere dia?

**************

Que gaudiu de la frescor i de la renovació pedagògica allà on aneu i compartiu la vostra situació de mestre i aprenent continu.

La Ciutat del Pontincant

A la Ciutat del Pontincant hi havien molts ponts, com a Venècia, amb la diferència que cada habitant es posava a cantar a la seua manera i en acabant començaven a jugar a futbol entre l'espai de tota la ciutat. Però ens podríem fer una pregunta: com passava la pilota d'un pont a l'altre? Podríem pensar que després de fer-la rutlar amb les cames, els peus i atenent a les regles del futbol... Però no: per mitjà del cant i d'instruments musicals.

I és que a la Ciutat del Pontincant tenien ben clar que la música unix més persones que el futbol, és bona per a la salut (com també per a desenvolupar la iMAGinació) i permet fer de pont entre persones de cultures ben diferents.

Per això els seus habitants (com també els estudiants, amb independència de l'edat), per exemple, sovint veien algun document d'Internet sobre la ciutat dels ponts, Venècia, amb la qual estava agermanada.

I tant si això és laixada com si és maixada, aquesta història ja és acabada.

****************

Quins ponts creieu que es poden bastir entre la universitat i la societat? Com els promouríeu? I quins manteniu a hores d'ara o treballeu amb intenció de millorar?

****************

Que gaudiu d'un dia preciós i amb iMAGinació i humor positiu.

dissabte, 25 de setembre del 2010

El picamans de bufetes

Hi havia una vegada un picamans de bufetes, això és, un xiquet que en el temps lliure es dedicava a picar de mans, a gaudir de fer bufetes i a fruir de la calma mentres passava el temps i contemplava la natura, el pas de les persones i la fruïció de la iMAGinació.

Alguns deien que això no era propi de xiquets, perquè els xiquets havien de posar-se a fer la faena de l'escola, eixir al camp a llaurar o prendre el sol en la terrassa de casa. Uns altres que si ja era gran. I fins i tot, que la seua missió era tocar el piano i, així, convertir-se en un músic exemplar.

Però el xiquet preferia actuar amb independència i espontaneïtat, com també atenent al que li inspirava el moment o li naixia de la intuïció o del sentit comú.

Per això, si ara passegeu per la comarca en què viu, el Camp de Noltregà, i observeu un xiquet que es dedica a picar les mans abans de començar a escriure un conte (o quan li avellix i amb respecte pel proïsme), teniu una oportunitat de gaudir de la companyia d'un xiquet que es respecta, es fa respectar i respecta les altres persones.

*************

Coneixeu persones com el xiquet, bé a l'àmbit universitari, bé a la comarca en què viviu?

*************

Que tingueu un dia agradable i gaudiu de la singularitat.

divendres, 24 de setembre del 2010

La Fulla dels Arbres Penselpins

Hi havia una vegada una fulla especial, coneguda com La Fulla dels Arbres Penselpins. Era una mena d'àngel de la guarda que informava de les qualitats positives de cada persona i, a més, encoratjava i practicava la bonhomia i l'objectivitat, uns valors que no estaven valorats precisament en el País de la Nostàlgia.

Quan un dia se li arrimà un xiquet, molt curiós, amb esperit obert i amb ganes de conéixer més món i de jugar i gaudir del temps lliure, li preguntà:

-- Bon dia, xiquet. Com et diuen i què fas per aquestes terres? -començà la Fulla dels Arbres Penselpins.
-- Mira, que he eixit a passejar i canviar d'aires (per a refrescar les idees i, així, aportar noves escriptures i arts i formes de millorar... i posar-les en pràctica) -respongué el xiquet.
-- Això és interessant, sobretot passar a la pràctica, perseverar, observar la realitat amb esperit obert i amb respecte, pluralisme i iMAGinació i humor positiu. -continuà la Fulla dels Arbres Penselpins.
-- Vull fer-te una pregunta, si et té igual. -afegí el menor.
-- Tu diràs. -li contestà la Fulla, amb un to de curiositat i mentres es passava la mà per la barba (perquè també en tenia, com els hòmens de la Terra... que decidixen deixar-se-la).
-- Com puc promocionar-me positivament i, així, mirar les coses amb un esperit de fruïció i calma mentres treballe? -incorporà el xiquet a la conversa.
-- Pren nota, amb la memòria, amb l'ordinador, amb un llapis o bolígraf o amb un rellotge volador i de quatre ales poligonals. -decidí dir-li la fulla, la qual ja començava a sentir-se més de gust amb el xiquet, curiós i de la seua colla, per dir-ho en vocabulari d'amics.

El xiquet prengué un bolígraf i una llibreta que, coses de la vida, sorgiren dels cinc braços laterals que tenia La Fulla dels Arbres Penselpins. Unes hores després, quan ja havia tornat a casa, va escriure el text següent:

"a) Parla't bé al llarg del dia (i trau la part positiva dels altres). El llenguatge és clau en la vida humana.
b) Escriu només frases positives.
c) Busca espais de calma i de positivitat. Un líder és cap de les seues emocions i confia, es respecta, es fa respectar i respecta el proïsme.
d) IMAGina molt, fins i tot que t'apareixen els cinc braços i t'oferixen solucions i oportunitats entre tots. "Tots els dies, una dosi d'iMAGinació positiva".
f) Dibuixa cares i detalls alegres.
g) Transmet l'alegria de viure.
h) ... i busca espais per a la intimitat amb amics amants de la natura, de la bondat, de la creativitat positiva i del benestar social: aquestes són les persones que fan possibles els canvis socials de línia qualitativa i constructiva"

Des d'aleshores el xiquet passà a ser adult (tot i que no aplegava a la majoria d'edat, almenys atenent a la Constitució de l'estat en què vivia): era madur. Per això podem dir que la maduresa aplega quan la persona és líder de les seues emocions, decisions, ús intel·lectual de la vida i viu amb calma i amb allò que li proporciona benestar.

***************

Quines tècniques d'autopatrocinació positiva empreu, quines heu aprés i quines vos han sorgit de la creativitat? Com s'autopatrocinen els alumnes (i els mestres) a la universitat en què treballeu?

***************

Que tingueu un dia preciós i saludable, amb fruïció i tot.

dijous, 23 de setembre del 2010

El Funrosquiplats

El Funrosquiplats era un atifell sorgit d'un sentit funcional de rosquilletes incorporades a plats que provenien de Banglesput, on segons contaven les persones més avançades en el temps (és a dir, les innovadores), hi havia un sentit ben distint de treballar: "Si funciona, canvia. Almenys, algunes vegades."

I per què canviar, si funcionava? Doncs perquè... es podia millorar! "Ah!..." podria pensar més d'una persona.

I és que no sempre valia la pena continuar en la línia que funcionava, sinó fins i tot, buscar alternatives que... permetien el gaudi mentres es treballava. La missió, si més no en unes comarques del País dels Rospeltecs, lloc d'on provenia el Funrosquiplats, era que gaudir nosaltres del temps... i de la calma, imprescindible per a delectar les coses xicotetes de la natura, de la població en què es vivia, del Jardí de la Concòrdia, de les fotografies que hi havien en el Museu del Temps Aprofitat i de la qualitat de vida (humor i tot), era positiu les vint-i-quatre hores del dia (vint-i-tres en les Illes Canàries... i una de remitjó).

Per això ara hi han persones que adapten les circumstàncies a ells (quasi sempre) i, quan els convé, s'adapten a les circumstàncies. Són les persones fortament creatives i constructives alhora, una mena de tribu en què la joia de viure és ben present, junt amb l'honestedat, la senzillesa en la vida, la generositat, la mirada optimista, la humilitat, l'aprenentatge continu, el mestratge amb vocació, el pensament i el llenguatge positius, l'obertura a les novetats i a les persones que venen de fora (la curiositat ho fa possible, com també mantindre el respecte mentres hi haja respecte mutu)... Una tribu de persones singulars i amb idees positives, a curt termini, a mitjà termini i a tots els terminis que u vullga.

En poques paraules: interessa fer canvis i, així, mostrar-nos flexibles (quan el guió s'ajusta als nostres principis i el que primem i, al mateix temps, és positiu a nivell social), i no sols al País dels Rospeltecs.

***********
Quins foren els darrers canvis que introduíreu (o heu introduït) durant el vostre ensenyament universitari? Com vos sentíeu uns dies després? I tres mesos després?

***********

Que tingueu un dia amb placidesa, Esperança i positivitat.

La Carxofa de les Ales amb Pantalons

Temps ha, en un país més pròxim del que ens podríem iMAGinar, hi havia una carxofa amb un sentit de la vida especial i més enllà del que posaven els llibres de text escolars, els llibres de les biblioteques més ordinàries o els de major venda. Sabia (perquè n'era conscient, d'això) que la bellesa no anava unida al nombre de llibres venuts ni a la quantitat de telèfons que u s'engolia cada dia després de passejar pel Parc de la Vesprada, sinó que tenia relació amb el que u feia i amb ànim de passar-s'ho pipa, mas que no li agradara fumar ni en tinguera, de pipes. Bo, de pipes de menjar..., sí en tenia, si més no en la panxa, perquè n'havia menjat al llarg de la seua vida, tot i que ara només en menjava, de pelades.

Aquella carxofa tan singular era la Carxofa de les Ales amb Pantalons. Portava unes ales de colors diversos, perquè entenia la vida com un conjunt de matisos (la qual cosa li permetia anar més enllà de les típiques posicions blanc, negre, gris o verd) i, així, fruïa de la diversitat. Igualment alguns pantalons penjaven de les seues ales : a vegades amb corretja, d'altres amb pit i cuixa... després d'haver-se despullat o d'haver eixit de la dutxa.

A més, disfrutava dels moments en què pit i cuixa podia veure com els pantalons s'elevaven per damunt de les circumstàncies exteriors amb la vareta clowniana que ajudava a veure oportunitats, opcions de canvi i diversió... I perquè vestia de carxofa si no ho era? Doncs perquè li agradava la música i recordava eixos càntics en què una persona, amb la carxofa (una aïna de l'acte musical) ja oberta, connecta amb una altra i canta. Cantar era una de les seues aficions, més que dedicar el temps a matar mosques o a contar els burros que volaven.

Per tot això, la Carxofa de les Ales amb Pantalons tenia la seua visió peculiar del dia rere dia: només feia el que la divertia, allò que li proporcionava calma o alegria o el que la feia avançar com a persona.

Un dia li preguntà un home:
-- No veig que avances, perquè et dediques a fer pallassades.

Però ella preferí mantindre la calma i, així, no fer-li el joc. Carai!, qui vullga passar-s'ho bé que s'ho busque i amb esperit positiu!... Comprenia que si volia fer el joc (que no fer el joc a alguna persona), no era d'eixa manera, sinó per mitjà de la invenció de jocs com a forma d'esbarjo i d'aprofitament del temps d'esplai: era una altra manera de jugar.

A més, ella avançava amb la iMAGinació que aprenia i millorava cada dia i la qual resultava, en part, de l'aprenentatge de tècniques i, més encara, de la determinació: de tindre un projecte i treballar per ell. Vivia amb independència, fortalesa interior i suavitat exterior.

I fins ací aplega la història. Si voleu continuar-la, teniu les portes obertes (ara bé, si fa ponent, per favor, tanqueu-les, almenys, les de la casa).

*******
Com treballeu el lideratge en les vostres relacions socials, bé a la universitat, bé fora? I quan contacteu amb les persones més pròximes a vosaltres?

*******
Que tingueu un dia amb delectació.

dimecres, 22 de setembre del 2010

El líder del "País de les iMAGinafestacions"

En un indret molt llunyà hi havia un estil diferent de demanar les coses relacionades amb temes socials d'actualitat: es recorria a la iMAGinafestació. I ho feien per Internet, per les orelles de Dumbo, pel telèfon mòbil, per telegrama, per carta i, fins i tot, per la vareta clowniana que el colom de la tia Vicenteta havia deixat enmig del jardí... Es compaginava el millor que tenia cada persona, l'esperit creatiu, positiu i constructiu... junt amb l'esperit reivindicatiu i l'alegria de treballar amb lideratge.

Així mateix, la iMAGinació tenia les portes obertes, com les propostes més estrafalàries o extravagants: des de pintar cartells amb pulveritzadors amb calçotets per a elefants fins a un bitllet amb l'expressió "Crèdit de Lideratge". La música, un element clau, era tranquil·la i facilitava la concentració, la participació positiva i s'adjuntava amb uns minuts d'humor positiu (només faltaria això!). En acabant escoltaven música amb joia i temperament moderat...

Igualment les persones buscaven persones positives i amb vocació, és a dir, que treballaven i actuaven de manera espontània i amb gaudi, que feien la faena pensant a llarg termini i fruint de la tasca de cada dia i amb un component de germanor i generositat que obria les portes de bat a bat (i no perquè algú s'haguera tirat un pet, sinó per l'esperit obert).

Era un país realment atípic. Uns deien que si això, uns altres que si allò, els altres que si així i, fins i tot, n'hi havien que aixà. Ara bé, els únics que agafaven "l'aixà" (= l'aixada) eren els que tenien un lideratge autèntic, interior i que eixia amb espontaneïtat, esplai, fruïció i esperit positiu i constructiu. N'eren pocs, els d'aquest club,... i confiaven en el present i el futur. En el fons eren optimistes, coneixien el riure (com el somriure) i el que feien encaixava amb els seus principis i valors, com també amb l'alegria del clown interior que hi havia en cadascun d'aquests líders.

En resum: eren com els líders del segle XXI, un segle en què triomfaran (com ja ho fan a hores d'ara, mas que siga a xicoteta escala) els qui aportaran noves estratègies en qualsevol camp de la cultura, com al "País de les iMAGinafestacions". Ah!, i des de la filantropia... i el sentit d'universalitat i de respecte per les singularitats.

Vos resulta familiar un conte com aquest? Coneixeu persones que actuen de manera semblant al món universitari o de l'ensenyament?

Que tingueu un dia preciós i ple de clownació (per terra, mar i aire).

El rei de la corona amb caramels

Hi havia una vegada un rei que anys arrere havia menjat pa, circ, estupideses per a no dormir i programes d'eixos en què és més important el share, el look (la imatge d'empresa) o si és in, out o offside (com deien a futbol temps arrere).

Ara bé, un dia decidí passar per la universitat de la vida, eixa en què les persones de totes les condicions tenen accés gratuït i en què, a més, si u té curiositat, amor pel treball (vocació), filantropia i altruisme (dos coses més extravagants en el Regne de les Espines que veure volar un burro amb ulleres de papallona i orelles de sargrantana), pot passar a ser LÍDER, a viure en calma i a traure l'esplai interior.

I ara, la pregunta del milió: "I què ocorregué aquell dia?". Doncs que per qüestió d'atzar (serendípia en el vocabulari de la creativitat) veié com una bossa amb caramels (comprats anys arrere per a compensar la falta de dolçor de la vida), ara es transformava en una corona extrafalària i amb iMAGinació. Sí, una iMAGinació més gran que les portes del palau. Aleshores comprengué que la iMAGinació generava màgia i que el riure, el somriure, el benestar, el tindre imàtgens en el cap i desenvolupar-les li permetien moltes coses: des de dormir amb calma, fins a recordar passatges visuals (millorava la memòria) o compartir més el riure amb els amics, per posar tres exemples.

També descobrí que si utilitzava la vareta amb el nas de clown i el mot "Congratulations",... ampliava l'espectre de visió i tenia per on començar les redaccions d'anglés, de valencià, d'alemany per a marcians, etc. i, a més, més facilitat per a l'humor, l'espontaneïtat, la positivitat, actuar com des de xiquet havia desitjat i, per tant, fer ús de la llibertat responsable que naix de la vareta de cadascú, sia llarga, sia curta, tinga els detalls que tinga (pot ser amb corva i tot, com les revoltes del riu o dels camins). En qualsevol cas aprengué que amb la màgia de la iMAGinació es podien crear formes ben distintes d'actuar en el dia rere dia i que volia passar tota la força d'eixe poder creatiu (l'imaginatiu) a les persones que coneixia -perquè era u dels seus talents grans- i, de pas, aprendre del que els altres tenien com a talents, dons o habilitats majors. Des de xiquet havia gaudit de la iMAGinació compartida...

Així fou com eixe dia decidí escriure en la pissarra de la classe (universitària): "Tots som mestres en algun moment (com també alumnes) i en temps de transició només la imaginació és més important que els coneixements. A més, tots els dies són transició: tots els dies són diferents, originals. Per tant, tots els dies convé treballar-la." En acabant s'assegué i un jove de 21 anys demanà la paraula. El mestre escoltà i l'alumne es sentí respectat per primera vegada, tot i que no coincidien en molts aspectes... Ni s'ho iMAGinava! Per això afegí l'alumne en l'únic examen del curs, a primeries de juny: "El professor és un instructor. El mestre crea deixebles". A hores d'ara, l'històric alumne és un promotor de la IMAGINACIÓ i el mestre encara viu... amb gaudi, vocació i amor per la vida.

Que tingueu un bon dia i amb imaginació i espontaneïtat.

Com vos agrada transmetre la imaginació? Com vos agrada compartir-la? Què feu en la universitat i en les relacions socials?

dimarts, 21 de setembre del 2010

Tira avant, iMAGinació!

Benvolguts amics i més persones del món internàutic.

He decidit fer un canvi, com qui escriu un nou llibre i, així, passar a donar entrada a la iMAGinació, bé des de la vostra contribució (en qualsevol de les formes que preferiu), bé des de la vessant informativa, espontània (fruit de la capacitat de creativitat positiva, lliure i de la persona), bé com a un canal per a fer de pont entre la realitat actual i les alternatives.

I per què "iMAGinació"? Doncs perquè crec que la imaginació és clau en moments com els actuals per a avançar i formar persones més creatives i amb interés per millorar el món (altruisme, llibertat, responsabilitat, creativitat, maduresa...).

Si les òrbites planetàries són excèntriques (com em va dir un Manipulatis, com diria Rosetta Forner, fa uns dies), serà perquè... són extravagants, això és, insòlites, rares, estranyes... Almenys això podríem deduir d'un diccionari de sinònims i amb llibertat d'expressió: passem de la paraula teòrica als fets, és a dir, a la llibertat de creació i a l'abast de la població que vol contribuir positivament, prendre les regnes de la seua vida cada dia i gaudir d'eixa vara amb un "Congratulations" i amb un nas de clown afegit en una vara de màgia..., vara que ara és per a riure i compartir el riure, el somriure i més. Una vara així m'ajuda cada dia, des de fa poc, a calmar-me més i a espontaneïtzar més. Espere que trobeu res que vos faça un favor semblant...

Que tingueu un bon dia i amb iMAGinació.

Què feu amb la imaginació, cada dia, i què vos estimula a treballar-la, compartir-la, exposar-la o aprofitar-la, per exemple, per a resoldre temes?

dilluns, 20 de setembre del 2010

I continuem...

Ja comença a resultar-nos familiar, almenys per a les persones que coneixem l'estil d'escriure de Rosetta Forner (com també el motiu que la impulsa a practicar l'ofici d'escriptora -u entre tants-) que s'haja llançat a l'aventura d'escriure'n un altre. Podríem dir que és un exemple del que també ens ocorre a les altres persones, almenys quan la inspiració és viva i ens acompanya més temps que abans.

Així, de matí he pogut compartir temps d'humor i creativitat amb amics i de vesprada, en molts sentits distinta, de diàleg. Humor, creativitat i diàleg, tres activitats realment importants i interessants en qualsevol moment del dia (almenys per a mi i per a més persones que conec i que ens inclinem per la difusió de la positivitat, a nivell social i singular). Adés he accedit al món de la curiositat turística (per mitjà de la generositat d'un amic internàutic): podem accedir a un món que ara sí és possible, el turisme via Internet, un mitjà que ens pot obrir les portes a la creativitat, a l'apreci del patrimoni mundial i, per tant, al gaudi de la diversitat. Si anys arrere això era un luxe i a l'abast dels estudiants de les assignatures relacionades amb l'art (o de persones curioses en eixe camp o amb llibres específics), ara és una ganga poder fer-nos una fitxa a una biblioteca pública, per exemple, i en acabant aprofitar el servici intern d'Internet (ja n'hi ha, d'eixe mitjà en més d'una biblioteca pública).

Que la cultura estiga a l'abast de la població (o de més persones que abans) és una situació que convé aprofitar, una ocasió interessant. Igualment, per més raons: perquè és un privilegi a nivell mundial i perquè, des d'una situació d'humilitat, pot fer que ens obrim perquè més persones puguen tindre accés a Internet. Un exemple pràctic i possible: compartir el nostre ordinador (com també la riquesa material que tinguem, bé en forma de llibres, bé en forma de pintures, bé en forma d'aïnes de treball o d'esplai) amb més persones.

Per tant, ho podríem sintetitzar amb una idea: la cooperació i el compartiment ens obrin als altres i ens fan més socials i, per això, més forts des de la diversitat que resulta de la suma de singularitats amb projectes positius i constructius.

Quin ús feu del patrimoni que teniu a l'abast i quina difusió social en feu? Què feu ara a la universitat (bé en qualitat de mestres, bé en qualitat d'alumnes) perquè el patrimoni cultural de la Humanitat aplegue a més persones?

diumenge, 19 de setembre del 2010

Música espontània des de la dutxa

Una vegada vaig llegir un article sobre l'aigua i el paper com a punt de partida de moltes idees. Així, un 44% de les persones tenien les seues idees quan contactaven amb ella en la dutxa (informació de la revista Emprendedores) i l'aigua ajuda a activar la creativitat (potser ja ho hàgem reflectit en un altre document). El fet és que hi han vegades que pot sorgir la música (o l'espontaneïtat, sia en relació al camp creatiu que sia) en eixa banda de la casa o d'un edifici públic (per exemple, unes instal·lacions esportives). Així, hui he començat a crear cançonetes noves, la qual cosa em recordava eixos moments d'inspiració que convé aprofitar.

Com a punt de partida de les idees, o d'invents històrics, hi han exemples coneguts: el passeig, la música calmada, l'aigua o un paisatge amb una font o un riu o llac pròxims, com també la contemplació de la natura, o bé un simple instant de silenci i de concentració. Han sigut molt comuns, potser perquè la calma ajuda a concentrar-nos i, per tant, a traure la creativitat, com també tindre algun estímul positiu i exterior.

En eixos instants ens interessa tindre una llibreta, un bloc de notes, un ordinador portàtil, un paper, una cartolina, etc. o bé una bona memòria (sia auditiva, sia visual, sia dels altres sentits) i, així, passar a plasmar. O bé sintetitzar-ho i després posar-ho en el material que més ens interesse. Si, en el cas de la música, coneixem les notes i relacionem el so amb el punt en el pentagrama, el temps, la durada, etc. tenim la faena mig feta..., mas que la inspiració siga només el punt de partida, i l'espontaneïtat una activitat i una actitud que convé desenvolupar dia rere dia (en el camp creatiu relacionat amb l'art i les ciències, com també en les relacions humanes, en la preparació del dia...).

Finalment direm que sí hi ha una relació directa entre l'oratge i la creativitat: en moments d'oratge moderat ens resulta més fàcil concentrar-nos, potser perquè la calma està més present i la vida gaudix de la placidesa i de més accions, activitats i actituts tranquil·les.

Que gaudiu d'un bon dia.

Què en penseu i com incorporeu la música a la vostra vida diària, bé en l'àmbit universitari, bé fora?

dijous, 16 de setembre del 2010

De la mosca al camp de fruïció [relat narratiu]

Durant un temps he tingut moltes mosques per les cames, en un moment ple de núvols grisos i que omplien el cel, cel compensat per la llum indirecta (potser pel moment del dia -cinc menys quart de la vesprada- i de l'època de l'any).

El primer que m'ha inspirat, ha sigut crear la figura del matamosques a domicili.

En acabant ha brollat la idea de treballar el pensament i el llenguatge positius, la calma i la generositat "a fons perdut" (com deia una històrica amiga) en les relacions humanes i en el projecte d'un Centre Creatiu i Educatiu.

Així, si el llenguatge va més enllà d'estratègies de motivació diàries (amb independència del camp social), podem crear una nova línia dins de la lingüística i, sobretot, de la docència, la psicologia i la PNL i tot.

També recorde que quan em piquen els mosquits, simplement empre colònia i deixe córrer (no em rasque la pell): guanyem calma.

Ara bé, quan són massa les mosques (o les persones-mosca), potser l'alternativa més encertada siga... buscar alternatives:
a) Espais de calma.
b) Persones constructives.
c) Creativitat positiva i amb orientació social i generosa.
d) Lideratge participatiu.
e) Horitzontalitat.
f) Diversitat.
g) Diversió.

Conclusió: Qui vullga acabar amb les mosques... tots els anys tindrà faena. Ara bé, qui preferisca altres opcions vitals, que les gaudisca.

"Eixiu al camp i gaudiu" (Johan Cruyff).

*****

Fins ací un relat de hui i tret del diari personal.

Que gaudiu d'aquest nou dia.

Com heu accedit a les darreres idees que han resultat de la vostra inspiració? Quina utilitat n'heu tret? Com creieu que poden contribuir de forma positiva a la societat?

Frases que animen a caminar avant

Adés he accedit a frases de Hans Christian Andersen i de Josep Ma. Espinàs, després d'escriure a Google "escriptors imaginatius". El danés deia que "Viatjar és viure" i Espinàs ens recordava que escriure en llibertat és tot un plaer i que podem aprofitar les oportunitats per a fer xicotetes vacances. En qualsevol cas, podem apreciar el pensament lliure, el sentit de l'humor, l'excentricitat de persones d'una línia similar a ells i, a més, un esperit creatiu que els espenta a viure la vida, el present.

Vivim un segle que se'ns presenta com una ocasió per a fruir de la creativitat humana i, així, avançar socialment i créixer com a persones (bé dins del grup, bé des de l'apreci de la singularitat de cadascú i dels seus talents, capacitats, habilitats, punts de vista respectuosos amb el proïsme...). Aprofitem-lo, com eixos minutets de vacances de què parla Josep Ma. Espinàs en l'entrevista a què podem accedir a Google.

Podem, entre altres aspectes, promoure la imaginació, la comicitat i les excentricitats (forma d'introducció en el Club del Líder, eixe club en què es respecta la diversitat, l'espontaneïtat, l'humor positiu, el xiquet interior de cadascú, l'horitzontalitat, la creativitat positiva i constructiva, la humilitat, la senzillesa, la fluïdesa, la flexibilitat...). I, per què no, el sentit de la vocació, la faena feta amb projecció social, la calma com a element imprescindible per a les relacions humanes i per al desenvolupament diari de la creativitat, o el contacte amb la natura (ens humanitza i ens fa passar al nosaltres, a les meravelles del planeta i a valors com l'altruisme, la filantropia o la fraternitat). I tot això, des de la universitat, un element social que convé modificar (des de l'exemple, l'autosuperació i la perseverança i la positivitat) perquè actue en consonància amb l'esperit creatiu que fa millorar una societat (en sanitat i tot, com també en un major benestar -individual i col·lectiu-), en contacte amb la societat de què s'alimenta i a la qual torna el que ha rebut (simbiosi).

En síntesi: promoure la generositat, l'alegria i l'excentricitat (com a senyal d'expressió lliure del que hi ha en cada persona i, per tant, en la societat) mentres vivim el present que aplana el demà. Per això ens convé ser positius i viure alegres i oberts a tot allò positiu a llarg termini i tot.

Quines frases, refranys o cites (externes o personals) vos espenten a caminar avant amb joia, Esperança i projectes constructius a llarg termini i tot?

dimecres, 15 de setembre del 2010

Líders del segle XXI

Vivim el segle XXI, un segle ple d'oportunitats per a canviar esquemes i, per exemple, incorporar la part imaginativa a més hores de l'ensenyament universitari, amb la intenció de motivar l'alumne (com també el mestre) perquè desenvolupen l'humor (el positiu) i que deixen fluir les idees noves, amb la qual cosa podem guanyar espai per a les alternatives als temes que actualment són d'interés general, públic o universal i tot, és a dir, d'interés planetari.

Personalment (com també fan molts mestres amb vocació professional, coneguts o dels quals he tingut notícia per mitjà de llibres per la llibertat o per un ensenyament amb gaudi) m'incline per la pedagogia que considera important la singularitat (ni superiors ni inferiors, ni majors ni menors, ni més ni menys, simplement persones), l'esperit creatiu (posar en qüestió l'statu quo), la difusió pública de tècniques de lideratge (amb la intenció d'afavorir que l'alumne, com el mestre, prenguen les regnes de la seua vida); incorporar l'humor positiu, l'espontaneïtat, la imaginació, el món del joc d'esplai i de les excentricitats o la comicitat (facilita l'alegria, la memòria, consolida les relacions humanes i les fa més obertes); practicar i ensenyar tècniques d'afirmació (per a consolidar els nostres principis, valors i essència); promoure la naturalitat com a font d'autenticitat i d'espontaneïtat i el parlar amb el cor en la mà; actuar amb esperit social, constructiu, positiu i altruista, etc.

Finalment direm que la universitat pot ser un camp genial per a l'ensenyament de lideratge i de la importància de la positivitat (humor, espontaneïtat, comicitat...), del plaer per l'ofici i per la faena (mentres es fa), de tècniques creatives per la llibertat de la persona i de promoció de l'estudiant com una persona que té la missió social de tornar el que la societat li ha fet possible, és a dir, de contribuir a fer-la generosa.

Nota: I si l'alumne considera que es pot canviar i millorar, animar-lo a fer via i promoure qualsevol projecte creatiu de línia positiva, constructiva i pel bé de la societat. I, mentrestant, compartir temps amb positivitat entre el mestre i l'alumne, com a dos persones més paregudes i, alhora, diferents (senyal de diversitat, és a dir, de pluralisme). Només faltaria això!

dimarts, 14 de setembre del 2010

Contes curts amb idees llargues

Hi han vegades que els contes més curts (per exemple, de menys de set línies), a més de fer-nos riure, fins i tot mentres els escrivim, són un exemple de síntesi i de la importància de l'humor espontani, curt i efectiu, eixe humor que ens agrada a moltes persones i que si, a més, és positiu, és ben rebut per moltes. En podem llegir, per exemple, en llibres de Pere Calders.

Escriure és una de les possibles vessants creatives que hi han en la persona. Cadascuna pot aspirar a descobrir eixes que l'acompanyen (talents majors) i, des d'ací (després de deixar-se dur per la inspiració i els missatges interiors), passar-ne al desenvolupament.

Potser eixe siga l'origen d'una situació personal coneguda com vocació, una paraula bella i que va unida a les persones que treballen o gaudixen de l'ofici o de la professió i la viuen amb espontaneïtat i, a més, transmeten el sentit del que fan a les persones amb què compartixen temps i espai. Si assistim a unes sessions a la universitat o a una conferència i escoltem una persona amb vocació, hi han vegades que ho palpem amb claredat i ens n'eixim pensant que podrien treballar anys i panys en el que hem escoltat durant la presència.

Quantes persones amb vocació coneixes (o has conegut)? Com han influït (o encara influïxen) en la teua vida personal? Quin intercanvi hi ha actualment entre les dos bandes, com a persones amb bagatge i essències diferents?

dilluns, 13 de setembre del 2010

Imaginació i alternatives socials

Cada dia considere més important el paper de la imaginació, però no perquè no ho creguera abans, sinó perquè he trobat que ajuda molt a traure idees que poden ser útils a la societat i tot, aportar creativitat a formes socials de sol·licitar millores socials o d'actuar en societat quan eixim al carrer.

Recorde que una vegada fiu un encapçalament d'una redacció en anglés amb el títol "Can the lizards fly?" , és a dir, "Poden volar les sargrantanes?". La resposta més immediata era "Yes, we can" , perquè era el primer que venia al pensament, després de pensar que en el món de la imaginació són vàlides més coses que en la realitat... de la qual s'alimenta, és a dir, es beneficia.

Sabem el nom de persones que imaginaren molt, com ara, Jules Verne, molt famós per les seues novel·les, com també Leonardo da Vinci (en projectes socials i sanitaris i tot, com podem veure en Internet, d'un centre que semblava del segle XIX o XX)...

La imaginació també permet fer una vida més espontània, contactar més amb el joc i amb la renovació d'idees i d'estils de vida. En una d'aquelles redaccions sorgí que es podria fer una manifestació... amb sacs. ¿No és cert que hi han zones d'Àfrica en què les persones es manifesten de forma ben distinta a Europa? Per tant, podem canviar esquemes.

Continuem. Ahir, durant una conversació amb dos amics, traguérem a relluir la importància de la imaginació i de l'humor positiu (ambdós com a elements imprescindibles i interessants en el present que vivim) i, igualment, valors com la generositat per mitjà de l'altruisme, la filantropia i l'esperit de cooperació.

La pregunta del dia: ¿Com pot avançar un estat, un país o una comarca (per posar tres nivells administratius i geogràfics) i, al mateix temps, tindre més protagonisme en la seua història, això és, ser més independent i creatiu en un segle en què l'intercanvi i la col·laboració és ja essencial i en què han començat a sorgir grups (internàutics o no) que propugnen per l'actitud positiva, constructiva i creativa i de línia social i amb entrada a la singularitat de cada persona, com a membre del grup?

Per tant, ¿podem pensar, que des de la imaginació, l'humor (significa "líquid, fluïd"), l'esperit de superació individual i l'esperit de contribució constructiva a la societat podem fer més, entre tots els que estem interessats i pel bé de la societat? Crec que sí. I vosaltres?

Que tingueu un bon dia.

Quina funció consideres que té la imaginació en la universitat i en les relacions entre els mestres? Quina consideres que hi hauria de tindre i com la promouries?

dissabte, 11 de setembre del 2010

Descobrir els talents i orientar la vida

Amb la imaginació podem trobar des de sabates volarenques fins a ratolins que mamen del primer arbre que troben fins a remercs que sospiren quan han assolit el que volien. Potser no trobem res d'això en el dia rere dia, però sí els talents després de deixar córrer moltes coses i centrar-nos en la bellesa interior i en la part de nosaltres que realment som i podem compartir amb els altres, així com després d'haver estat en contacte amb la natura o haver passejat o bé després de cantar una de les cançons preferides.

Ara parlem de la inspiració, una de les parts més importants de la persona i que forma part del procés creatiu i, per tant, del pensament lliure. Si obrim les portes a la imaginació, com també a la calma i a l'espontaneïtat, és més fàcil que fluïm en el dia rere dia, que ens sentim flexibles i que, en el moment més inesperat trobem eixa informació capital que ens era menester per a completar una part de la pregunta. I en sorgiran de noves... Ara bé, això ja és un tema més i nou, fruit de l'aprenentatge continu.

Doncs bé, tot això també té lloc en les relacions humanes entre el mestre (o l'educador) i la persona amb qui compartix el temps, l'espai, les inquietuds, les preguntes, els comentaris sobre temes d'actualitat o d'interés per als dos, com també mentres escoltem amb atenció (tema molt important en el món actual).

Confiar en la imaginació és essencial en un món que canvia i que necessita idees noves i persones amb iniciatives i, per què no, polifacètiques (intuïsc que es primarà a mitjà termini la funció polifacètica de la persona, atenent als llibres que ja comencen a incloure el tema...). ¿No és la pluja d'idees una porta oberta a l'humor, la flexibilitat, la fluïdesa, les idees excèntriques i, per tant, al pensament lliure? Doncs potser tinguem una part més a incloure en la secció educativa (universitària i tot), dins de la creativitat i la innovació (la pluja d'idees) i, així, orientar la creativitat a més camps, a banda de l'art, la publicitat, l'escriptura o la moda. I, igualment, ampliar el terme persona mamprenedora més enllà del món dels negocis.

Mamprendre és iniciar i iniciar està a l'abast de qualsevol persona, sempre amb un mínim d'atreviment... i de prudència (perquè tot és part de la creativitat i mas que prime el sentit de la independència, el pensament lliure, posar en qüestió l'statu quo, etc.). La prudència (o moderació, un sinònim) és essencial en qualsevol iniciativa que pretenga ser realista. Per això, en el món de la psicologia hi ha qui inclou tres parts de la persona: el creatiu, l'analític i l'executiu. Gràcies a la connexió entre els tres, els projectes van avant i deixen de ser simples ideals o castells de borumballes. En acabant ja farem les reformes que calguen, però ara... passem a l'acció i, així, trenquem la inèrcia.

Que tingueu un bon dia.

Quins estils de preparació de projectes coneixes i quins promous a la universitat? Quins apliquen mestres del mateix ram o de diferents?

divendres, 3 de setembre del 2010

"Camins que ja són nous..."

Això podem oir si escoltem una cançó del grup Sopa de Cabra i, al mateix temps, veiem un vídeo de la web http://www.raconsdelmon.com.es/, a què podem accedir en quatre llengües i, així, gaudir del que han fet dos persones molt amants dels viatges i de la bicicleta.

Documents així són una oportunitat per a apreciar el que ens unix a les persones, és a dir, als membres de la Humanitat i, per tant, el que podem compartir amb informalitat i tot. Des de tallar una miqueta de cereals, fins a respectar els costums d'allà on anem, fins a aprendre el valor de la senzillesa i l'intercanvi cultural (lingüístic i tot) o la utilitat de les llengües.

Quant a les llengües recordem que com més en coneixerem, més possibilitats tindrem d'eixamplar la nostra visió del món, la creativitat i l'amor per la Humanitat, la natura i tot el que ens envolta i és de signe positiu, així com de començar de bell nou.

Planes d'Internet com eixa són una bocanada d'aire fresc enmig del món informatiu que presenciem dia rere dia i també una oportunitat per a transmetre optimisme, humanisme, sentiment de germanor i d'interés pel que ens és diferent... a la Universitat i tot. ¿No és la universitat un espai més de la societat i en contacte i intercanvi continus, així com d'inteacció? Doncs donem la benvinguda a projectes com aquest i, així, mostrarem la part més humana i receptiva, així com donant (generositat mútua) de les persones. Com diem popularment, "El món és un mocador", en el sentit metafòric de la pluralitat que podem presenciar i a què estem invitats a enriquir i, per tant, a conservar per mitjà del respecte i la promoció interculturals.

Que tingueu un bon dia i que fruïu de la web d'aquests catalans.

Com promous el respecte intercultural, des de la universitat en què treballes o des de la teua vocació professional (bé si encara exercixes formalment, bé si ho fas lliurement)?

El valor de la democràcia

Estimats amics.

Que tingueu un bon dia i un bon any escolar, a punt de començar en les relacions amb els alumnes i ja iniciat en la preparació.

Tot seguit vos reproduïsc quasi tot un escrit enviat adés a un amic. Espere que el puguem gaudir i, de pas, guanyar les dos bandes.

Besos.

********

"(...) He decidit, amb llibertat, deixar el vídeo [sobre la democràcia real als Estats Units] per a qui tinga interés per ell. No obstant això et comentaré que des dels 21 anys (quasi 22 i per mitjà d'un company de Magisteri molt creatiu i amant de la lectura) vaig llegir un llibre de Noam Chomsky sobre la democràcia i la seua aplicació real. Nasquí l'any 1971.

El llibre, en síntesi, diu el següent: la democràcia real és la popular, eixa que naix de les persones interessades per crear un món més humà, generós [, creatiu] i en què la llibertat d'expressió va més enllà del vot (associacions, partits polítics, sindicats, parròquies, moviments populars de caràcter cívic...).

I perquè hi haja democràcia és menester creativitat, això és, posar en qüestió l'statu quo (el poder establit)... i treballar per la maduresa emocional de les persones, el lideratge i la llibertat acompanyada de la responsabilitat.

Aquest home, qui encara viu, té llibres interessants i sobre la política als Estats Units. Dos anys després vaig saber que era anarquista, detall que no ho manifestava al llibre, encara que sí el cant a la llibertat i a favor dels moviments populars favorables a la democràcia participativa, popular i en què les persones prenen les regnes.

Tot i això crec que la positivitat és un element que convé incorporar als moviments populars actuals així com a cada persona que participe i, així, fer possible grups socials més pacífics, constructius i de filosofia "a favor de", com feia la M. Teresa de Calcuta, qui manifestà que només assistiria a concentracions per la pau, però no antibel·licistes. És ben diferent. [Igualment] el llenguatge [positiu], aplicat en les conversacions i en els diàlegs, crec que és (i serà) una de les claus pedagògiques i de relacions humanes del segle XXI, un segle en què la creativitat és imprescindible per als temes socials que hi han diàriament i a llarg termini i tot.

Rep una abraçada afectuosa i avant amb els teus projectes."

Què entens per democràcia i com la practiques diàriament en les relacions humanes, en el treball, en l'ofici i en les activitats en què participes actualment?

dimecres, 1 de setembre del 2010

La importància de la imaginació

Hi han moments en què val la pena imaginar que els burros volen, que les factures no existixen, que les botelles Bezoya tenen quatre cames i mitja gràcies a les quals poden beure vi clar i net, o bé que els pulveritzadors d'aigua també pulveritzen amor i simpatia per tot arreu.

Coses com les que hem escrit adés fan que ens obrim més a la realitat, que deixem córrer moltes formes d'actuar que ja no són genuïnes o que descobrim la gran utilitat de les llengües com a mitjà, entre altres coses, per a desenvolupar la imaginació, l'excentricitat (humorística i tot), les relacions amb persones de països diferents, l'accés a informació de mitjans diferents al nostre àmbit cultural...

Tot el que hem escrit abans ha sorgit després de passejar per unes planes d'ensenyament Vaughan, d'imàtgens amb imaginació (dins de Google) i de llegir una frase famosa d'Einstein sobre la importància d'eixa part de la persona.

Doncs sí: és molt important. Recordem que mou la creativitat i permet la renovació d'esquemes. No debades, entre la pintura realista o la imaginativa, trie la segona --tot i que també admire la primera-- perquè 1) permet una major llibertat a la persona, 2) també és compatible amb el model de vida "al pa, pa; al vi, vi"... i 3) perquè hi ha temps per a tot.

Ací farem un breu parèntesi: convé pensar en models d'art que passaren del realisme a un realisme amb llibertat (per exemple, des del segon terç del segle XIX a Europa).

Continuem: també és compatible, fins i tot, per a escriure amb eclecticisme, això és, amb mescla d'estils i, per tant, amb innovació. Per això ens pot resultar més fàcil de comprendre el fet que de les pluges d'idees (i sovint de les idees més excèntriques mentres es realitza la pluja) isquen idees pràctiques, mas que només ho siguen un 5%-10%.

Per tant, afegim la imaginació com a element imprescindible dins de l'ensenyament, sia dins de la matèria creativitat, sia en el dia rere dia. Potser siga més interessant en el dia rere dia...

Que tingueu un bon dia.

Quin paper considereu que convé atorgar a la imaginació, dins de l'àmbit universitari?

dilluns, 30 d’agost del 2010

Crear experiències agradables

Després d'uns dies ben diferents als més comuns de l'estiu (i en què hem aprés molt sobre ecologia i hem reconsiderat temes laborals i tot, almenys entre algunes persones que conec i jo, com suponc que també més persones i grups socials -ecologistes o no-) tornem al blog i, així, a tractar temes d'actualitat i que poden formar part de l'esperit universitari així com també dels programes d'ensenyament.

Si ens centrem en la part positiva, veurem que hi ha un muntó d'unitats didàctiques a desenvolupar i, de pas, fer que les persones de l'ambient universitari persistim conscients de la importància de la participació constructiva i de la interdependència (global, estatal i comunitària). Vegem:

a) Ecologia i societat.
b) Alternatives al món de la construcció i dels mitjans de transport.
c) Ecologia i educació.
d) Ecologia i política.
e) Ecologia i filantropia.
f) Ecologia i moviments socials constructius.
g) Ecologia i universitat.
h) Ecologia i ensenyament.
i) Ecologia i altruisme.
j) Ecologia i humanisme.
k) Ecologia i cultures.
l) Ecologia i treball.
m) Ecologia i nous oficis.
n) Ecologia i gaudi de la natura.

Aquestes són les primeres idees que m'han vingut. Si considereu que hi han més, i tan interessants com eixes, vos invite a participar o a aportar-les allà on participeu, ja que la societat som tots i cada aportació positiva és igualment important. També és important la creació de formes de vida més agradables i en relació amb el respecte per la Natura i per les persones que formem la Terra. I tots tenim molt a dir, a fer i a proposar, bé com a ciutadans, bé com a membres del planeta.

Finalment escriurem una entrada d'Internet que pot ser interessant, com a introducció i més: "Proyecto Hacia una escuela ecológica". Si en trobeu més i amb idees diferents, vos anime a compartir el que coneixeu i, així, treballar des de la simbiosi i l'intercanvi interpersonal, essencial per a avançar una societat i amb alegria i confiança.

Gràcies i que tingueu una bona setmana.

Quines propostes de millora presentaries, des de la universitat, a un ajuntament, a un mestre i a un arquitecte per a millorar la qualitat de vida d'una població (a curt termini i a llarg termini i tot)?

dimecres, 25 d’agost del 2010

Des de la positivitat...

Què podem fer a la universitat, des de la positivitat?, podria ser una de les preguntes del dia. Hi han respostes:

1) Promoure el pensament i les accions des de posicions positives, creatives i constructives.
2) Interactuar junt amb l'alumne amb la idea que tots dos fem el camí, junts i que guanyem tots.
3) Treballar per la pau i per alternatives positives i plenes de lideratge, en què la ciutadania porta la batuta i exposa les idees als organismes oficials. O bé les persones interessades respecte als ens administratius més immediats (per exemple, dins d'una aula, entre l'alumne i el mestre o els organismes interns).
4) Formar alumnes més preparats per a intervindre en la vida pública amb optimisme, esperança positiva, moderació, simpatia pel proïsme, filantropia o altruisme i tot.
5) Alumnes amants de l'excentricitat (independència), de la imaginació, de la novetat útil a llarg termini i tot (no sols a curt termini), de l'humor positiu, de l'alegria dins de l'àmbit universitari (com també en la societat), de la germanor intercultural (cada vegada hi han més persones de Pobles diferents a casa nostra) i intracultural (entre els membres d'una mateixa cultura i veure així la diversitat com a positiva).
6) Que els alumnes isquen amb vocació i plaer pel que ensenyaran o transmetran i compartiran durant l'exercici de la seua professió i que han aplicat dins de l'àmbit universitari o en les pràctiques... i amb amor per la creativitat i els temes d'actualitat (de la societat en què viuen i del planeta).
7) Alumnes i mestres al servici de la societat, espontanis, oberts a la curiositat, al pensament lliure, a la singularitat dins de la pluralitat, a les iniciatives honrades i socials de caràcter cooperatiu (sien laborals, sien ecohumanistes, sien per l'internacionalisme)... i a l'autosuperació, a la proactivitat i a l'intercanvi d'experiències amb les persones amb què fan vida (per Internet i tot), com a forma d'aprenentatge.

Que tingueu un dia agradable i amb satisfacció pel que feu, bé a la universitat, bé fora.

Quins punts inclous dins dels projectes i les activitats universitaris que desenvolupes al llarg de l'any?

dissabte, 21 d’agost del 2010

Avantatges de l'aprenentatge de llengües

Adés he escoltat una entrevista a Augusto Cury sobre el llibre "O código da inteligência" (potser sense traducció del portugués, a hores d'ara). En qualsevol cas he sentit alegria quan comprenia algunes frases o fins i tot determinades paraules soltes, tot i no haver estudiat gallec ni la varietat portugués. Fins ací el primer punt.

En segon lloc vull dir que aprendre llengües, atenent a investigacions, té un punt molt bo per a la persona i, des de la meua experiència, vos puc parlar un poc què hem experimentat el mestre d'anglés i jo, des de fa quasi any i mig.

a) Obertura mental.
b) Curiositat.
c) Interés per la cultura del lloc d'origen de cadascú.
d) Coneixement de distintes formes de concebre la vida i d'organitzar la societat.
e) Calendari festiu d'un país.
f) Sistema polític.
g) Influència del capitalisme.
h) Coneixement de la interacció lingüística i de la història del país.
i) Major tolerància i receptivitat.
j) Es relativitza més durant el dia rere dia: veiem les coses des de més punts de vista.
k) Respecte per la diversitat: cada Poble s'organitza atenent a una forma de ser, com cada persona i també en funció de les interaccions amb l'exterior.
l) Formes de desenvolupar... l'humor i tot!
m) Curiositat per conéixer com són alumnes distints i que també intercanvien hores amb el mateix mestre i què els ha motivat a aprendre anglés, així com quins estils d'ensenyament aplica el mestre amb cadascú.
n) T'adones que l'ensenyament t'influïx en les relacions humanes amb persones de cultures de la península (la valenciana, la castellana, la basco-navarra...).

Això és el primer que em ve al pensament i que considere important transmetre a qui llig aquestes línies i, al mateix temps, desitge conéixer les seues experiències (si ha tingut interés per aprendre alguna llengua, sobretot si abans era monolingüe, això és, només en practicava una).

Per tant, podem considerar positiu el coneixement de llengües. Conec una persona que té familiars de cultures ben diferents (del Magrib, amb coneixement d'àrab, francés i alemany) i amb un familiar molt directe de cultura catalana. Ha sigut immigrant i, vos puc assegurar que, com més persones que conec, és molt obert.

Que gaudiu d'un bon dia.

Quina opinió et mereix l'ensenyament de llengües de cultures diferents? Quantes en coneixes?

Obertura i confiança intercultural

Ahir, un home gran, immigrant en el seu moment i ara resident a l'Horta (potser d'origen andalús), em deia que tots els romanesos gitanos eren lladres. "Home, no serà tant!..." fou la meua resposta, amb un toc humorístic i amb la intenció de relativitzar i desautoritzar una frase que, al meu parer i al de qualsevol persona emocionalment madura, podríem interpretar com a pròpia d'una persona políticament correcta (identitat no és comportament).

Després de veure cinc minuts d'un vídeo un poc més llarg ("Time line Apertura - El inmigrante"), al qual podeu accedir per mitjà de Google, i u sobre la xenofilia cap a persones europees a Sud-amèrica (sempre des del punt de vista dels qui han elaborat el vídeo, en principi i mentres no es demostre el contrari), he decidit passar a tractar sobre el tema de la confiança intercultural.

Així, ni es tracta de ser xenòfobs ni de ser xenòfils, sinó, simplement, de ser comprensius, la qual cosa crec que comença des de l'educació (en qualsevol de les seues formes) i l'ensenyament (en qualsevol dels seus nivells i estils). I per a ser comprensius ens interessa mirar avant, centrar-nos en el present que aplana el futur, mostrar-nos oberts (com ens agradaria que ens reberen, no sols a l'estranger sinó a casa del nostre veí o d'algun familiar i tot). Quan tinguem neta la casa, podrem passar a l'altra (almenys si així i això ens afecta).

Ara bé, si som receptius, i així em considere (com també crec que ho són els mestres més fascinants del món universitari, perquè desenvolupen l'esperit creatiu, obert clarament a la curiositat i a l'expansió humana), tenim molts punts a favor per a gaudir de les relacions humanes amb persones de cultures diferents a la nostra. I no per simple curiositat, sinó perquè desenvolupem un sentit de germanor que ens fa més filàntrops, altruistes, ciutadans del món i deixa arrere el possible egocentrisme i la por al desconegut. Per això la valentia és tan important com el respecte mutu i la prudència. Tot és menester i, a hores d'ara, potser siga més important el respecte mutu, el sentit de la solidaritat i l'educació per a la integració participativa i el sentiment d'acollida. Potser així guanyem tots: els receptors i els que s'acullen.

Rebeu una abraçada amb simpatia.

Com enfocaries el tema de la germanor intercultural a les aules universitàries? I a l'educació informal (les relacions humanes) i a la no formal (cursos, museus, exposicions...)?

divendres, 20 d’agost del 2010

La universitat amb la societat

Adés havia passejat per Internet i, finalment, he escoltat els primers instants d'una conferència de Gregorio Luri, pedagog (entre altres coses). I si de primer considerava que convenia una orientació pedagògica de línia lingüística i efectiva (és a dir, realista, que passe a la pràctica del pensament i les actituds positives i en què el lideratge és l'amo i senyor junt amb la confiança i l'optimisme), en acabant he cregut que valia la pena passar a escriure sobre un ensenyament en contacte amb la societat i a favor de la societat (la interacció és una realitat).

Amb això aplicarem el que podeu llegir a la web http://www.webdepastoral.salesians.info/BD/BD45cat.htm, en una entre les més de 150 frases, cites o reflexions que fa l'autor: "L'entusiasme i l'optimisme són les cames de la vida" (núm. 109).

I ara, després d'aquesta frase, passarem a fer uns comentaris en coherència amb l'esperit que volem transmetre dia rere dia. El mestre que transmet entusiasme i optimisme...

1. Compartix les classes amb persones que poden ser ciutadans lliures si s'ho proposen i a les quals està disposat a ajudar mentres aprén.
2. No busca la fama, sinó formar persones creatives, comprensives, solidàries i obertes a la novetat, a la generositat i a la faena feta per mèrits propis (per exemple, en què fem esment de l'origen de la informació).
3. Treballa atenent als seus principis i valors.
4. Escolta amb atenció els alumnes, com a persones i com a estudiants: tenen molt a dir-nos.
5. Alterna l'humor positiu, la imaginació, l'anàlisi i l'execució.
6. És conscient del paper social que desenvolupa la universitat com una part més de la societat i, com el bon amo d'un restaurant, centra la seua tasca diària en l'estudiant.
7. Promou la cooperació, la solidaritat, l'altruisme, el desenvolupament de les capacitats, habilitats i els dons de cada persona, per mitjà de l'exemple (actuacions diàries)... la creativitat, l'optimisme i el plaer de viure i de ser com u és realment.

Que tingueu un bon dia.

Quines formes de transmetre (i compartir) l'optimisme i la vocació coneixes actualment?

dijous, 19 d’agost del 2010

Confiança en els projectes i en l'alumne

De primer direm que a més d'exercir de mestres (i d'aprenents, mentres ensenyem), també som persones que treballem la confiança i que com més confiança tenim en nosaltres, com més ens centrem en persones positives i constructives i com més optimisme i interés vital desenvolupem cap a la professió que exercim, major optimisme, confiança i garantia de progrés qualitatiu desenvolupem en l'ambient que ens envolta (universitat, personal administratiu, alumnes, societat, amistats, etc.).

En segon lloc el mestre, com l'alumne, són persones individualistes i socials. Individualistes perquè són singulars... i socials perquè viuen en societat. Si donem crèdit a l'alumne, donem crèdit a la pedagogia que desenvolupem, perquè podem transmetre el que practiquem a partir de la nostra essència: som el que som (identitat), no el que fem (comportaments).

En tercer lloc els projectes creatius acompanyats d'actituds constructives i positives són els que fan avançar una societat. I per a fer-los realitat és imprescindible el lideratge, la política de participació activa de l'alumne, l'acte de caminar junts i amb optimisme el mestre i l'alumne (no sols com a membres socials, sinó també com a persones amb singularitats i un historial distint). És fàcil reconéixer molts dels mestres més eficients: tenen un esperit de superació, un sentit de la vocació, afany per canviar quan consideren que toca canviar (flexibilitat i creativitat), desig de comunicar-se amb l'exterior com a una persona més de la societat i, igualment, d'actuar amb autenticitat, independència, maduresa emocional, alegria, somriure i humor positiu.. i de mantindre's actius, tot i la jubilació (recordem que jubilar prové de jubil). I, en eixe sentit, he comptat amb la col·laboració de tres mestres, u d'ells ara i tot. I això no són batalletes, sinó per reforçar el que escrivim, per predicar amb l'exemple i amb fets reals.

Nota: Els elements que acabe de citar abans els tenien els meus millors mestres i ens ho reflectien durant les sessions... i ara passen a l'acció quan treballen històrics alumnes (i açò m'ho comentava un dia una històrica companya, ara amiga i tot). Per això l'alumne també aprén a prendre una actitud valenta i passar a l'acció, en lloc d'arrunsar-se en idees.

Com estimules els alumnes perquè passen a l'acció quan ja tenen assumida la teoria? I com facilites la teoria? D'on has tret la informació sobre les estratègies didàctiques que apliques? Gràcies per la teua informació, d'utilitat pública i popular i tot.

dimecres, 18 d’agost del 2010

El clown del mestre: l'humor didàctic

Vull pensar que, a banda de la part somiadora, l'analítica i l'executiva, també hi ha la part "clown" (excèntrica) dins de la persona. És eixa que ens permet relativitzar molt els temes, enfocar-los des d'una visió més espontània, de joc, de divertiment i d'alegria. Però no es tractaria d'una alegria prefabricada ni d'una diversió perquè s'inclou dins del programa... sinó perquè ens naix de dins i perquè considerem tan positiva com el contingut que aportem a la classe. Sabem dels beneficis de l'humor, del somriure, de l'alegria... i de la gran contribució que pot fer el món de la comicitat i de l'humor positiu a la vida diària.

Si la vida diària també inclou l'ensenyament i l'educació, ens fa un gran favor quan els membres de la classe compartixen el temps i la matèria amb un toc graciós de joia: ajuda a recordar millor els continguts, a millorar les relacions entre el mestre i l'alumne, a convertir en interessant la faena d'ensenyar, a tindre un bon record del pas per la universitat, a crear mestres amb esperit d'espontaneïtat i, entre altres, a fer que l'alumne senta més interés pel que aprén: no és el mateix ensenyar un tema amb un mínim d'humor didàctic. I parlem d'humor didàctic perquè un mestre no és un clown, sinó un mestre: les coses clares i el xocolate espés.

Que tingueu un bon dia.

Quins mestres coneixes que incorporen un toc d'humor didàctic o d'excentricitat a les seues sessions, de manera espontània o per mitjà dels apunts? Has trobat webs amb mestres que incorporen l'humor a l'ensenyament (per mitjans gràfics o a través de la paraula)?