L'aigua que pasturava pels partencs oberts

Hi havia una vegada una aigua que es dedicava a pasturar pels partencs oberts. Les persones de la població en què ho feia, Cartpeller, no sabien ben bé com actuaria, ja que era nova en eixes terres i només tenien una referència remota i per Internet.

Un dia, l'aigua, decidí passejar-se per aquells indrets en forma de núvol, potser de primavera d'hivern, potser com més li plaïa en eixe moment. La qüestió, en la seua filosofia de vida, molt avesada a treballar amb la iMAGinació i tot, era passar-s'ho pipa (sense fumar i tot) i fluir pel cel com el xiquet que fruïx de la contemplació dels paisatges des de la finestra d'un avió i en diferencia tres o més en menys d'una hora.

Eixa aigua, neta, sabia que era molt important fluir, canviar, ser flexible (i mantindre els principis i l'essència), cantar, ballar, caminar, llegir per entretindre's, prendre's les coses amb calma (i així gaudir del present), treballar l'humor espontani i positiu, experimentar amb els distints estats físics...

Per eixa curiositat i eixes activitats (mostra de la seua fluïdesa i diversitat d'interessos), un dia aplegà a la conclusió que Cartpeller tenia uns costums, unes formes de comportar-se, una manera de concebre el món de la iMAGinació, etc. ben diferents als seus. Això la portà a caminar, de nou, pels camps no fresats: es sentia com un peix a l'aigua mentres experimentava. I quan fruïa d'un èxit, ho feia amb plaer i humilitat, conscient que era una cosa passatgera (com les escales que li havien permés aplegar a ca sa tia amb la vareta màgica i tot) i que, per tant, el que valia la pena era gaudir del present, canviar de tema i... començar de bell nou un altre repte.

Repte!, quina paraula nova! Potser per primera vegada era conscient que ja havia assimilat la cultura dels reptes de què havia escoltat a un home espontani, creatiu, excèntric i amb il·lusions i amor per la vida (com també altruisme i fluïdesa -perquè deixava temps al temps-...). Aleshores, passà plana, deixà arrere Cartpeller i caminà cap a la població següent, Roucnur de la Muntanya.

I diuen les bones llengües de Roucnur de la Muntanya que ara ha decidit tombar-se una estona i fruir de les flors, la verdor del paisatge, el blau del cel, les aigües cristal·lines del riu i el cant dels ocells o les diferents expressions dels animals que pasturen per la muntanya.

I conte narrat, conte disfrutat.

**********

Quina cultura dels reptes has transmet als teus alumnes durant el teu mestratge? Quines has aprés durant el teu procés d'aprenentatge continu? Quins promous a la universitat? Amb quines intencions?

Què significa un "partenc", per a vosaltres, atenent a la seua condició de paraula iMAGinària? ¿Jugueu amb la iMAGinació de paraules?

**********

Vos desitge un bon dia i que fruïu del que vos fa fluir.