El comptador de l'aigua fluïda (*)

Hi havia un comptador de l'aigua fluïda que es dedicava a escriure les iMAGinacions que apareixien per art de la vareta que emprava més d'un dia per a fer realitat els seus objectius.

Un dia decidí preguntar a un home, ja gran, quin era el seu estil de vida i l'home, amb nom Moiensti, digué:

-- He fet amistat amb les persones que m'han respectat i han cregut en mi, he treballat la senzillesa en les relacions humanes, he buscat allò que em proporcionava benestar (des de la generositat fins a passejar amb el gos d'un amic o fins a raonar amb la fairy godmother -la fada, perquè m'entengues- que em regalà l'altre dia un pardal, mentres contemplava un parc ple d'arbres i fruïa dels regals que proporciona l'altruisme, la natura, els patrimonis culturals de les diverses cultures del món i...) -comentà Moientsi. En acabant amb humilitat afegí: -- I només he buscat el que em feia singular i em permetia gaudir de la pluralitat que representa cada societat, com la selva o la natura.
-- I com et sents, ara? -preguntà el jove.
-- Amb calma, atret per les novetats i els reptes, com també per les persones que provenen de fora i que actuen amb bona voluntat, simpatia, bon humor i estima per les persones. Crec que són part del futur -afegí el gran.
-- Per què dius això? -intervingué el jove.
-- Perquè potser un país només prosperarà, com també una comarca o una població, el dia que crega en si mateix i confie en la capacitat que té i, per tant, hi haja fluïdesa i flexibilitat. --afegí Moientsi, qui durant més de cinc anys havia sigut estranger i s'havia interessat per la cultura de l'estat en què el reberen amb les mans obertes.

Des d'aleshores el jove, un home en edat adulta i pròxim als quaranta, comprengué el missatge, trià el que considerà bo, es feu una anàlisi interior, acceptà el que qualificava com a propi de la seua singularitat i passà plana: vivia el present.

Han passat unes hores des d'aquesta conversa iMAGinativa i encara és fàcil iMAGinar els motius centrals pels quals aquest home fruïx de la vida, tot i que hui n'ha fet 74 i els ha gaudit amb amabilitat i senzillesa: la calma, la bonhomia, la generositat (una dosi important d'altruisme i filantropia) i una curiositat insaciable per les coses positives.

Potser eixe home gran siga capaç d'iMAGinar que les granotes amb pulveritzador amb aigua puguen telefonar des de l'estranger i comprendre llengües ben diferents, perquè tot és possible per a qui creu en ell mateix i, per tant, confia en els altres mentres es mostren amb singularitat i autenticitat. Fins i tot en el món de la iMAGinació...

**************

Quin paper creus que desenvolupa la iMAGinació en l'acte d'assolir objectius que inicialment podrien paréixer impossibles? Com la compagines amb el realisme? Què és per a tu la iMAGinació?

(*) NOTA: Moltes de les dades són reals, com ara, l'edat, el dia del natalici i el temperament d'aquest home, com també el fet que visqué fora de l'estat de naixement o la seua obertura mental i la flexibilitat i calma, possiblement innates.

**************

Que tingueu una vesprada productiva i calmada, amb lideratge i tot.