Hi havia una vegada un picamans de bufetes, això és, un xiquet que en el temps lliure es dedicava a picar de mans, a gaudir de fer bufetes i a fruir de la calma mentres passava el temps i contemplava la natura, el pas de les persones i la fruïció de la iMAGinació.
Alguns deien que això no era propi de xiquets, perquè els xiquets havien de posar-se a fer la faena de l'escola, eixir al camp a llaurar o prendre el sol en la terrassa de casa. Uns altres que si ja era gran. I fins i tot, que la seua missió era tocar el piano i, així, convertir-se en un músic exemplar.
Però el xiquet preferia actuar amb independència i espontaneïtat, com també atenent al que li inspirava el moment o li naixia de la intuïció o del sentit comú.
Per això, si ara passegeu per la comarca en què viu, el Camp de Noltregà, i observeu un xiquet que es dedica a picar les mans abans de començar a escriure un conte (o quan li avellix i amb respecte pel proïsme), teniu una oportunitat de gaudir de la companyia d'un xiquet que es respecta, es fa respectar i respecta les altres persones.
*************
Coneixeu persones com el xiquet, bé a l'àmbit universitari, bé a la comarca en què viviu?
*************
Que tingueu un dia agradable i gaudiu de la singularitat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada