Amb la imaginació podem trobar des de sabates volarenques fins a ratolins que mamen del primer arbre que troben fins a remercs que sospiren quan han assolit el que volien. Potser no trobem res d'això en el dia rere dia, però sí els talents després de deixar córrer moltes coses i centrar-nos en la bellesa interior i en la part de nosaltres que realment som i podem compartir amb els altres, així com després d'haver estat en contacte amb la natura o haver passejat o bé després de cantar una de les cançons preferides.
Ara parlem de la inspiració, una de les parts més importants de la persona i que forma part del procés creatiu i, per tant, del pensament lliure. Si obrim les portes a la imaginació, com també a la calma i a l'espontaneïtat, és més fàcil que fluïm en el dia rere dia, que ens sentim flexibles i que, en el moment més inesperat trobem eixa informació capital que ens era menester per a completar una part de la pregunta. I en sorgiran de noves... Ara bé, això ja és un tema més i nou, fruit de l'aprenentatge continu.
Doncs bé, tot això també té lloc en les relacions humanes entre el mestre (o l'educador) i la persona amb qui compartix el temps, l'espai, les inquietuds, les preguntes, els comentaris sobre temes d'actualitat o d'interés per als dos, com també mentres escoltem amb atenció (tema molt important en el món actual).
Confiar en la imaginació és essencial en un món que canvia i que necessita idees noves i persones amb iniciatives i, per què no, polifacètiques (intuïsc que es primarà a mitjà termini la funció polifacètica de la persona, atenent als llibres que ja comencen a incloure el tema...). ¿No és la pluja d'idees una porta oberta a l'humor, la flexibilitat, la fluïdesa, les idees excèntriques i, per tant, al pensament lliure? Doncs potser tinguem una part més a incloure en la secció educativa (universitària i tot), dins de la creativitat i la innovació (la pluja d'idees) i, així, orientar la creativitat a més camps, a banda de l'art, la publicitat, l'escriptura o la moda. I, igualment, ampliar el terme persona mamprenedora més enllà del món dels negocis.
Mamprendre és iniciar i iniciar està a l'abast de qualsevol persona, sempre amb un mínim d'atreviment... i de prudència (perquè tot és part de la creativitat i mas que prime el sentit de la independència, el pensament lliure, posar en qüestió l'statu quo, etc.). La prudència (o moderació, un sinònim) és essencial en qualsevol iniciativa que pretenga ser realista. Per això, en el món de la psicologia hi ha qui inclou tres parts de la persona: el creatiu, l'analític i l'executiu. Gràcies a la connexió entre els tres, els projectes van avant i deixen de ser simples ideals o castells de borumballes. En acabant ja farem les reformes que calguen, però ara... passem a l'acció i, així, trenquem la inèrcia.
Que tingueu un bon dia.
Quins estils de preparació de projectes coneixes i quins promous a la universitat? Quins apliquen mestres del mateix ram o de diferents?
dissabte, 11 de setembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada