Hi havia una vegada una fulla especial, coneguda com La Fulla dels Arbres Penselpins. Era una mena d'àngel de la guarda que informava de les qualitats positives de cada persona i, a més, encoratjava i practicava la bonhomia i l'objectivitat, uns valors que no estaven valorats precisament en el País de la Nostàlgia.
Quan un dia se li arrimà un xiquet, molt curiós, amb esperit obert i amb ganes de conéixer més món i de jugar i gaudir del temps lliure, li preguntà:
-- Bon dia, xiquet. Com et diuen i què fas per aquestes terres? -començà la Fulla dels Arbres Penselpins.
-- Mira, que he eixit a passejar i canviar d'aires (per a refrescar les idees i, així, aportar noves escriptures i arts i formes de millorar... i posar-les en pràctica) -respongué el xiquet.
-- Això és interessant, sobretot passar a la pràctica, perseverar, observar la realitat amb esperit obert i amb respecte, pluralisme i iMAGinació i humor positiu. -continuà la Fulla dels Arbres Penselpins.
-- Vull fer-te una pregunta, si et té igual. -afegí el menor.
-- Tu diràs. -li contestà la Fulla, amb un to de curiositat i mentres es passava la mà per la barba (perquè també en tenia, com els hòmens de la Terra... que decidixen deixar-se-la).
-- Com puc promocionar-me positivament i, així, mirar les coses amb un esperit de fruïció i calma mentres treballe? -incorporà el xiquet a la conversa.
-- Pren nota, amb la memòria, amb l'ordinador, amb un llapis o bolígraf o amb un rellotge volador i de quatre ales poligonals. -decidí dir-li la fulla, la qual ja començava a sentir-se més de gust amb el xiquet, curiós i de la seua colla, per dir-ho en vocabulari d'amics.
El xiquet prengué un bolígraf i una llibreta que, coses de la vida, sorgiren dels cinc braços laterals que tenia La Fulla dels Arbres Penselpins. Unes hores després, quan ja havia tornat a casa, va escriure el text següent:
"a) Parla't bé al llarg del dia (i trau la part positiva dels altres). El llenguatge és clau en la vida humana.
b) Escriu només frases positives.
c) Busca espais de calma i de positivitat. Un líder és cap de les seues emocions i confia, es respecta, es fa respectar i respecta el proïsme.
d) IMAGina molt, fins i tot que t'apareixen els cinc braços i t'oferixen solucions i oportunitats entre tots. "Tots els dies, una dosi d'iMAGinació positiva".
f) Dibuixa cares i detalls alegres.
g) Transmet l'alegria de viure.
h) ... i busca espais per a la intimitat amb amics amants de la natura, de la bondat, de la creativitat positiva i del benestar social: aquestes són les persones que fan possibles els canvis socials de línia qualitativa i constructiva"
Des d'aleshores el xiquet passà a ser adult (tot i que no aplegava a la majoria d'edat, almenys atenent a la Constitució de l'estat en què vivia): era madur. Per això podem dir que la maduresa aplega quan la persona és líder de les seues emocions, decisions, ús intel·lectual de la vida i viu amb calma i amb allò que li proporciona benestar.
***************
Quines tècniques d'autopatrocinació positiva empreu, quines heu aprés i quines vos han sorgit de la creativitat? Com s'autopatrocinen els alumnes (i els mestres) a la universitat en què treballeu?
***************
Que tingueu un dia preciós i saludable, amb fruïció i tot.
divendres, 24 de setembre de 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada