divendres, 24 de setembre del 2010

La Fulla dels Arbres Penselpins

Hi havia una vegada una fulla especial, coneguda com La Fulla dels Arbres Penselpins. Era una mena d'àngel de la guarda que informava de les qualitats positives de cada persona i, a més, encoratjava i practicava la bonhomia i l'objectivitat, uns valors que no estaven valorats precisament en el País de la Nostàlgia.

Quan un dia se li arrimà un xiquet, molt curiós, amb esperit obert i amb ganes de conéixer més món i de jugar i gaudir del temps lliure, li preguntà:

-- Bon dia, xiquet. Com et diuen i què fas per aquestes terres? -començà la Fulla dels Arbres Penselpins.
-- Mira, que he eixit a passejar i canviar d'aires (per a refrescar les idees i, així, aportar noves escriptures i arts i formes de millorar... i posar-les en pràctica) -respongué el xiquet.
-- Això és interessant, sobretot passar a la pràctica, perseverar, observar la realitat amb esperit obert i amb respecte, pluralisme i iMAGinació i humor positiu. -continuà la Fulla dels Arbres Penselpins.
-- Vull fer-te una pregunta, si et té igual. -afegí el menor.
-- Tu diràs. -li contestà la Fulla, amb un to de curiositat i mentres es passava la mà per la barba (perquè també en tenia, com els hòmens de la Terra... que decidixen deixar-se-la).
-- Com puc promocionar-me positivament i, així, mirar les coses amb un esperit de fruïció i calma mentres treballe? -incorporà el xiquet a la conversa.
-- Pren nota, amb la memòria, amb l'ordinador, amb un llapis o bolígraf o amb un rellotge volador i de quatre ales poligonals. -decidí dir-li la fulla, la qual ja començava a sentir-se més de gust amb el xiquet, curiós i de la seua colla, per dir-ho en vocabulari d'amics.

El xiquet prengué un bolígraf i una llibreta que, coses de la vida, sorgiren dels cinc braços laterals que tenia La Fulla dels Arbres Penselpins. Unes hores després, quan ja havia tornat a casa, va escriure el text següent:

"a) Parla't bé al llarg del dia (i trau la part positiva dels altres). El llenguatge és clau en la vida humana.
b) Escriu només frases positives.
c) Busca espais de calma i de positivitat. Un líder és cap de les seues emocions i confia, es respecta, es fa respectar i respecta el proïsme.
d) IMAGina molt, fins i tot que t'apareixen els cinc braços i t'oferixen solucions i oportunitats entre tots. "Tots els dies, una dosi d'iMAGinació positiva".
f) Dibuixa cares i detalls alegres.
g) Transmet l'alegria de viure.
h) ... i busca espais per a la intimitat amb amics amants de la natura, de la bondat, de la creativitat positiva i del benestar social: aquestes són les persones que fan possibles els canvis socials de línia qualitativa i constructiva"

Des d'aleshores el xiquet passà a ser adult (tot i que no aplegava a la majoria d'edat, almenys atenent a la Constitució de l'estat en què vivia): era madur. Per això podem dir que la maduresa aplega quan la persona és líder de les seues emocions, decisions, ús intel·lectual de la vida i viu amb calma i amb allò que li proporciona benestar.

***************

Quines tècniques d'autopatrocinació positiva empreu, quines heu aprés i quines vos han sorgit de la creativitat? Com s'autopatrocinen els alumnes (i els mestres) a la universitat en què treballeu?

***************

Que tingueu un dia preciós i saludable, amb fruïció i tot.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada