El rei de la corona amb caramels

Hi havia una vegada un rei que anys arrere havia menjat pa, circ, estupideses per a no dormir i programes d'eixos en què és més important el share, el look (la imatge d'empresa) o si és in, out o offside (com deien a futbol temps arrere).

Ara bé, un dia decidí passar per la universitat de la vida, eixa en què les persones de totes les condicions tenen accés gratuït i en què, a més, si u té curiositat, amor pel treball (vocació), filantropia i altruisme (dos coses més extravagants en el Regne de les Espines que veure volar un burro amb ulleres de papallona i orelles de sargrantana), pot passar a ser LÍDER, a viure en calma i a traure l'esplai interior.

I ara, la pregunta del milió: "I què ocorregué aquell dia?". Doncs que per qüestió d'atzar (serendípia en el vocabulari de la creativitat) veié com una bossa amb caramels (comprats anys arrere per a compensar la falta de dolçor de la vida), ara es transformava en una corona extrafalària i amb iMAGinació. Sí, una iMAGinació més gran que les portes del palau. Aleshores comprengué que la iMAGinació generava màgia i que el riure, el somriure, el benestar, el tindre imàtgens en el cap i desenvolupar-les li permetien moltes coses: des de dormir amb calma, fins a recordar passatges visuals (millorava la memòria) o compartir més el riure amb els amics, per posar tres exemples.

També descobrí que si utilitzava la vareta amb el nas de clown i el mot "Congratulations",... ampliava l'espectre de visió i tenia per on començar les redaccions d'anglés, de valencià, d'alemany per a marcians, etc. i, a més, més facilitat per a l'humor, l'espontaneïtat, la positivitat, actuar com des de xiquet havia desitjat i, per tant, fer ús de la llibertat responsable que naix de la vareta de cadascú, sia llarga, sia curta, tinga els detalls que tinga (pot ser amb corva i tot, com les revoltes del riu o dels camins). En qualsevol cas aprengué que amb la màgia de la iMAGinació es podien crear formes ben distintes d'actuar en el dia rere dia i que volia passar tota la força d'eixe poder creatiu (l'imaginatiu) a les persones que coneixia -perquè era u dels seus talents grans- i, de pas, aprendre del que els altres tenien com a talents, dons o habilitats majors. Des de xiquet havia gaudit de la iMAGinació compartida...

Així fou com eixe dia decidí escriure en la pissarra de la classe (universitària): "Tots som mestres en algun moment (com també alumnes) i en temps de transició només la imaginació és més important que els coneixements. A més, tots els dies són transició: tots els dies són diferents, originals. Per tant, tots els dies convé treballar-la." En acabant s'assegué i un jove de 21 anys demanà la paraula. El mestre escoltà i l'alumne es sentí respectat per primera vegada, tot i que no coincidien en molts aspectes... Ni s'ho iMAGinava! Per això afegí l'alumne en l'únic examen del curs, a primeries de juny: "El professor és un instructor. El mestre crea deixebles". A hores d'ara, l'històric alumne és un promotor de la IMAGINACIÓ i el mestre encara viu... amb gaudi, vocació i amor per la vida.

Que tingueu un bon dia i amb imaginació i espontaneïtat.

Com vos agrada transmetre la imaginació? Com vos agrada compartir-la? Què feu en la universitat i en les relacions socials?