Al País de la Penclemeia hi havia un costum prou estrany, almenys si u observava una miqueta l'estil de vida de la gran majoria de persones de països o terres pròxims. Així, els ventalls es solidaritzaven i treballaven junt amb les granotes amb sabates o espardenyes de careta, les fotògrafes que tenien el carnet de conduir portaven a la ciutat a persones grans i els ancians els pagaven el dinar o els feien un servici alternatiu.
El País de la Penclemeia era un indret realment interessant, fins i tot experimental: persones de cultures diferents (d'estats, continents o de formes de veure la vida) havien aplegat a un acord per a crear pobles, barris en ciutats o associacionisme democràtic i participatiu i en què el pensament creatiu i l'humor positiu eren els eixos centrals, junt amb el sentit pràctic i positiu.
Si voleu visitar-lo, el primer que podeu fer és... una pluja d'idees (millor amb més persones), estudiar cultures diferents a la vostra i promoure el que afavorisca la singularitat dins de la col·lectivitat, la col·laboració, l'ajuda mútua, l'intercanvi de servicis o materials (o materials barata servicis), etc. Només així comprendrem el motiu pel qual les sargrantanes poden volar, al País de la Penclemeia, amb xiruques italianes després de fer barates amb romanesos que observaven durant una hora el ball tradicional de la terra de les sargrantanes: ballar barata unes xiruques.
I tot això sorgí... d'un ventall simple i ple d'idees alternatives, positives i centrades en el present que aplana el futur dia rere dia. Per això era un ventall...
Però si vos pregunten com era el ventall, a més d'iMAGinatiu, digueu: "Sociable". Eixe és el motiu pel qual a hores d'ara molts temes li donen corda i d'altres li fan escoltar amb atenció i respecte. Igualment havia aprés que la cooperació mou més muntanyes que l'acció individual i que la singularitat és essencial en qualsevol grup que es definisca com a democràtic o participatiu.
I conte contat, conte llaurat.
***********
Quins models de cooperació prioritzeu a la universitat? I com a forma de treball més enllà de la universitat?
***********
Que tingueu un dia ple de joia, benestar i generositat.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada