El conte de la frescor

"Açò era un conte tan humit, tan humit, tan humit... que acabà per crear una escola de l'humor ("Escola de la Serotonina") al costat d'un riu. I quan algú preguntava el motiu als escolars, li deien que humor significa "fluïd", "líquid" i que la fluïdesa ens ajuda a ser més flexibles, perquè amb la iMAGinació ixen més idees, una senyal més d'obertura. Ah!, i que la serotonina és l'hormona de l'humor..., la qual cosa els feia riure sovint."

Això, com a mínim, era el que posava a l'entrada de l'Escola de la Llibertat, al País de les Mans Netes, on primaven més les persones pel que eren que pel que tenien.

I així i aixà, aquest conte ha acabat.

*********

Què afavorix la fluïdesa durant les sessions universitàries, a partir de les vostres experiències?

*********

Que tingueu un bon dia al centre educatiu.

Flocs de països

Una vegada, en un regne, decidiren unir-se diferents països, per mitjà dels seus representants en cap en una muntanya amb una panoràmica bella i, amb iMAGinació, traure idees noves i crear flocs de germanor. Que si les rates pelengueres junt amb els gossos de ca la tia Maria, que si les formigues creadores de cosquerelles junt amb els barrets de la casa d'esponges, que si els potets de sabó amb aigua junt amb la crema per a les camises...

I així comprengueren que entre tots podien fer més que u a u i que, a més, les diferències podien obrir-los les portes a ser més democràtics, creatius i oberts a l'intercanvi... I que de la natura es podia aprendre molt, com ho mostrava el benestar que sentien després de la reunió. Fou el primer aplec fora d'un palau, en un espai obert (a tots els habitants i tot).

D'aleshores ençà totes les conferències, reunions, assemblees, etc. les fan en eixos espais en què la calma prepara la iMAGinació, la salut pública, les idees creatives i la cooperació en què guanyen les dos bandes.

I conte escrit, conte gaudit.

************

On fas les classes i en quines condicions? Quins elements integren l'espai en què intercanvieu temps i experiències el mestre i l'alumne? Què incorporaries, en aquest sentit, a la universitat del segle XXI?

************

Que tingueu un dia amb gaudi, bon humor i harmonia.

La poliglotia del xiquet

Un dia, durant un passeig pel parc, un xiquet va descobrir que si tractava les coses des de la banda positiva i, fins i tot, fent ús d'un llenguatge positiu i més enllà del que posaven moltes planes d'Internet, sinó, com li havien dit els millors mestres (eixos que ensenyen a fer de mestres de la vida... i d'alumnes de cada dia), podia aplegar lluny amb la creativitat que hi havia a l'abast de tot lo món i, com deia el seu millor amic, "amb la poliglotia".

Mitja hora més tard, i ja junt amb uns amics i familiars, començà un curs, entretingut, interessant i en què fer l'haca era u dels pilars (per tal de ser productiu en els moments d'inspiració): Curs de poliglotia positiva. Es tractava, entre altres punts, de revisar els llibres i triar només les frases positives o, fins i tot, fer ús de diccionaris de sinònims i antònims per a passar frases amb bones intencions (però en llenguatge negatiu) a frases positives i creatives. U dels amics proposà transformar el curs en una activitat lúdica de joc amb els llibres, les revistes, la premsa, notícies de ràdio que enregistrarien...

A hores d'ara encara practiquen eixa tècnica. I conten les bones llengües que s'ho passen pipa, tot i ser persones amants dels bons fums... del fumeral.

***********

Quines propostes de canvi de llenguatge suggerixes per a l'àmbit universitari? Per què eixes?

***********

Que gaudiu d'un dia amb positivitat.

La curiositat de la Cort

Hi havia una vegada, a la Cort Reial de Respold dels Llindars, uns cavallers que tenien afició a la curiositat. A vegades passejaven pels boscs més pròxims, a vegades navegaven per Internet, a vegades consultaven les persones grans de la comarca, a vegades escoltaven el cant dels ocells...

Hi havien habitants que consideraven que fóra interessant canviar el nom de la població per "Avegades dels Llindars", atenent al caràcter polifacètic dels cavallers que la regentaven en grup i coordinats, finalment, pel rei. No obstant això, un dia, un xiquet ben curiós es presentà davant de la Cort i proposà que persistira el nom: era més important governar amb principis i respecte per la ciutadania...

I diuen que el xiquet ara és un cavaller més, que el rei continua sent la figura que coordina la Cort (tot i que ara siga nou) i que el respecte mutu i el sentit comú han permés que Respold dels Llindars aplegue a hores d'ara amb el mateix nom. Això sí, i amb la consciència que és més important la simbiosi entre els membres de la Cort i la població civil (com a part del regne) que el detall de l'onomàstica.

**********

Quina utilitat pràctica trobeu a la consulta internàutica sobre la història de poblacions o de països (històrics, encara existents o actuals i tot)? Quin paper pot exercir, segons vosaltres, per exemple, la curiositat turística, en l'estudiant i en els mestres universitaris?

**********

Que gaudiu d'un bon dia.

Les sabates del rei

Hi havia una vegada un rei que fruïa de la vida senzilla i tranquil·la, com també de visitar els espais verds que hi havien pròxims a la vila de Cademne, situada a tres milles regnatàries. Un dia, el conseller del rei, un poc més curiós que la vespra, començà a fer unes preguntes:

-- Com és que Sa Majestat porta ara un calcer distint? - en fou la primera.
El rei mantingué el silenci i feu un somriure lleuger.
-- Com és que Sa Majestat passeja per espais distints als de moltes persones de la Cort? -en fou la segona.
El rei mantingué la calma i somrigué de nou.
-- Com és que Sa Majestat encara no ha respost cap de les preguntes? -en fou la tercera.
I ara, en canvi, obrí la boca el rei i va dir:
-- Xiquets, xiquetes, jóvens, adults, persones grans... Eixiu d'on vos havíeu amagat abans que vinguera el conseller.
Aleshores el conseller veié que el que importava per a totes aquelles persones era mamprendre una vida senzilla, amb alegria, amb amor per la natura i la música, pel que eren i per créixer com a persones i com a ciutadans.
-- ¿També podem prendre part els consellers? -preguntà el conseller.
-- Per descomptat, perquè de la vostra boca, com de la vostra persona ha eixit honestedat, amor per la faena, altruisme, gaudi de la faena i més... I totes innates. A més, com vós sabeu, les sabates que em regalà el rei de Magdàlia sí se les havia treballades i eren manufacturades per persones amb amabilitat i joc net.

I ara, el rei passà a recordar a tots, fins i tot al conseller:
-- Recordeu que hui és la jornada de portes obertes i que cadascú pot exposar amb llibertat i respecte els seus projectes, els seus jocs, la seua manera de gaudir del temps i que demà també ho serà.
-- Què vol dir "demà"? -preguntà un adult.
-- Doncs que qui és obert un dia, ho és allà on va, tot i els canvis dels dies, de cultures, de regnes, de llogarets, de ciutats, etc. -afegí el rei.

Aleshores, el conseller, amb l'honradesa que el caracteritzava, decidí dir el rei:
-- Mantingueu la filosofia que acabeu d'exposar ací, perquè amb suavitat aplegareu lluny, com les persones grans i suaus (o més madures i tot) que han enviat correus o cartes a la Cort, majestat.

I això feu el rei.

I conte narrat, conte exposat.

***************

Com actuen les persones més pròximes a tu, amb les seues emocions i amb la seua essència? Què aportes, com les persones del departament universitari, a les sessions?

***************

Que tingueu un bon dia amb les persones que compartixen positivitat amb vosaltres.