tag:blogger.com,1999:blog-58800741714742009382024-03-12T17:11:38.983-07:00Tira avant, iMAGinació!Invitació a traure la imaginació, les excentricitats (o extravagàncies) i tot el que ara, ja adult (perquè eres líder de la teua vida i actues atenent als teus principis, valors, o a les teues creences i tot..) has decidit que està per damunt del que aprengueres o encara et diuen que "has de fer, dir, escriure, exposar, pintar...".Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.comBlogger455125tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-18907483261469866302010-11-29T00:46:00.000-08:002010-11-29T00:57:23.553-08:00El conte de la frescor"Açò era un conte tan humit, tan humit, tan humit... que acabà per crear una escola de l'humor (<em>"Escola de la Serotonina"</em>) al costat d'un riu. I quan algú preguntava el motiu als escolars, li deien que humor significa <em>"fluïd", "líquid"</em> i que la fluïdesa ens ajuda a ser més flexibles, perquè amb la iMAGinació ixen més idees, una senyal més d'obertura. Ah!, i que la serotonina és l'hormona de l'humor..., la qual cosa els feia riure sovint."<br /><br />Això, com a mínim, era el que posava a l'entrada de l'Escola de la Llibertat, al País de les Mans Netes, on primaven més les persones pel que eren que pel que tenien.<br /><br />I així i aixà, aquest conte ha acabat.<br /><br />*********<br /><br />Què afavorix la fluïdesa durant les sessions universitàries, a partir de les vostres experiències?<br /><br />*********<br /><br />Que tingueu un bon dia al centre educatiu.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-7298629696394777752010-11-19T00:38:00.000-08:002010-11-19T01:00:07.959-08:00Flocs de païsosUna vegada, en un regne, decidiren unir-se diferents països, per mitjà dels seus representants en cap en una muntanya amb una panoràmica bella i, amb iMAGinació, traure idees noves i crear flocs de germanor. Que si les rates pelengueres junt amb els gossos de ca la tia Maria, que si les formigues creadores de cosquerelles junt amb els barrets de la casa d'esponges, que si els potets de sabó amb aigua junt amb la crema per a les camises...<br /><br />I així comprengueren que entre tots podien fer més que u a u i que, a més, les diferències podien obrir-los les portes a ser més democràtics, creatius i oberts a l'intercanvi... I que de la natura es podia aprendre molt, com ho mostrava el benestar que sentien després de la reunió. Fou el primer aplec fora d'un palau, en un espai obert (a tots els habitants i tot).<br /><br />D'aleshores ençà totes les conferències, reunions, assemblees, etc. les fan en eixos espais en què la calma prepara la iMAGinació, la salut pública, les idees creatives i la cooperació en què guanyen les dos bandes.<br /><br />I conte escrit, conte gaudit.<br /><br />************<br /><br />On fas les classes i en quines condicions? Quins elements integren l'espai en què intercanvieu temps i experiències el mestre i l'alumne? Què incorporaries, en aquest sentit, a la universitat del segle XXI?<br /><br />************<br /><br />Que tingueu un dia amb gaudi, bon humor i harmonia.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-1815472956577759852010-11-09T09:30:00.000-08:002010-11-09T09:41:57.820-08:00La poliglotia del xiquetUn dia, durant un passeig pel parc, un xiquet va descobrir que si tractava les coses des de la banda positiva i, fins i tot, fent ús d'un llenguatge positiu i més enllà del que posaven moltes planes d'Internet, sinó, com li havien dit els millors mestres (eixos que ensenyen a fer de mestres de la vida... i d'alumnes de cada dia), podia aplegar lluny amb la creativitat que hi havia a l'abast de tot lo món i, com deia el seu millor amic, <em>"amb la poliglotia".</em><br /><br />Mitja hora més tard, i ja junt amb uns amics i familiars, començà un curs, entretingut, interessant i en què fer l'haca era u dels pilars (per tal de ser productiu en els moments d'inspiració): <em>Curs de poliglotia positiva</em>. Es tractava, entre altres punts, de revisar els llibres i triar només les frases positives o, fins i tot, fer ús de diccionaris de sinònims i antònims per a passar frases amb bones intencions (però en llenguatge negatiu) a frases positives i creatives. U dels amics proposà transformar el curs en una activitat lúdica de joc amb els llibres, les revistes, la premsa, notícies de ràdio que enregistrarien...<br /><br />A hores d'ara encara practiquen eixa tècnica. I conten les bones llengües que s'ho passen pipa, tot i ser persones amants dels bons fums... del fumeral.<br /><br />***********<br /><br />Quines propostes de canvi de llenguatge suggerixes per a l'àmbit universitari? Per què eixes?<br /><br />***********<br /><br />Que gaudiu d'un dia amb positivitat.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-52236138614624128352010-11-06T10:18:00.000-07:002010-11-06T10:41:38.583-07:00La curiositat de la CortHi havia una vegada, a la Cort Reial de Respold dels Llindars, uns cavallers que tenien afició a la curiositat. A vegades passejaven pels boscs més pròxims, a vegades navegaven per Internet, a vegades consultaven les persones grans de la comarca, a vegades escoltaven el cant dels ocells...<br /><br />Hi havien habitants que consideraven que fóra interessant canviar el nom de la població per <em>"Avegades dels Llindars"</em>, atenent al caràcter polifacètic dels cavallers que la regentaven en grup i coordinats, finalment, pel rei. No obstant això, un dia, un xiquet ben curiós es presentà davant de la Cort i proposà que persistira el nom: era més important governar amb principis i respecte per la ciutadania...<br /><br />I diuen que el xiquet ara és un cavaller més, que el rei continua sent la figura que coordina la Cort (tot i que ara siga nou) i que el respecte mutu i el sentit comú han permés que Respold dels Llindars aplegue a hores d'ara amb el mateix nom. Això sí, i amb la consciència que és més important la simbiosi entre els membres de la Cort i la població civil (com a part del regne) que el detall de l'onomàstica.<br /><br />**********<br /><br />Quina utilitat pràctica trobeu a la consulta internàutica sobre la història de poblacions o de països (històrics, encara existents o actuals i tot)? Quin paper pot exercir, segons vosaltres, per exemple, la curiositat turística, en l'estudiant i en els mestres universitaris?<br /><br />**********<br /><br />Que gaudiu d'un bon dia.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-28766979334120168072010-11-03T01:39:00.000-07:002010-11-03T02:03:11.480-07:00Les sabates del reiHi havia una vegada un rei que fruïa de la vida senzilla i tranquil·la, com també de visitar els espais verds que hi havien pròxims a la vila de Cademne, situada a tres milles regnatàries. Un dia, el conseller del rei, un poc més curiós que la vespra, començà a fer unes preguntes:<br /><br />-- Com és que Sa Majestat porta ara un calcer distint? - en fou la primera.<br />El rei mantingué el silenci i feu un somriure lleuger.<br />-- Com és que Sa Majestat passeja per espais distints als de moltes persones de la Cort? -en fou la segona.<br />El rei mantingué la calma i somrigué de nou.<br />-- Com és que Sa Majestat encara no ha respost cap de les preguntes? -en fou la tercera.<br />I ara, en canvi, obrí la boca el rei i va dir:<br />-- Xiquets, xiquetes, jóvens, adults, persones grans... Eixiu d'on vos havíeu amagat abans que vinguera el conseller.<br />Aleshores el conseller veié que el que importava per a totes aquelles persones era mamprendre una vida senzilla, amb alegria, amb amor per la natura i la música, pel que eren i per créixer com a persones i com a ciutadans.<br />-- ¿També podem prendre part els consellers? -preguntà el conseller.<br />-- Per descomptat, perquè de la vostra boca, com de la vostra persona ha eixit honestedat, amor per la faena, altruisme, gaudi de la faena i més... I totes innates. A més, com vós sabeu, les sabates que em regalà el rei de Magdàlia sí se les havia treballades i eren manufacturades per persones amb amabilitat i joc net.<br /><br />I ara, el rei passà a recordar a tots, fins i tot al conseller:<br />-- Recordeu que hui és la jornada de portes obertes i que cadascú pot exposar amb llibertat i respecte els seus projectes, els seus jocs, la seua manera de gaudir del temps i que demà també ho serà.<br />-- Què vol dir <em>"demà"</em>? -preguntà un adult.<br />-- Doncs que qui és obert un dia, ho és allà on va, tot i els canvis dels dies, de cultures, de regnes, de llogarets, de ciutats, etc. -afegí el rei.<br /><br />Aleshores, el conseller, amb l'honradesa que el caracteritzava, decidí dir el rei:<br />-- Mantingueu la filosofia que acabeu d'exposar ací, perquè amb suavitat aplegareu lluny, com les persones grans i suaus (o més madures i tot) que han enviat correus o cartes a la Cort, majestat.<br /><br />I això feu el rei.<br /><br />I conte narrat, conte exposat.<br /><br />***************<br /><br />Com actuen les persones més pròximes a tu, amb les seues emocions i amb la seua essència? Què aportes, com les persones del departament universitari, a les sessions?<br /><br />***************<br /><br />Que tingueu un bon dia amb les persones que compartixen positivitat amb vosaltres.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-85685553658281192862010-10-31T01:49:00.000-07:002010-10-31T02:00:45.700-07:00El regne dels peluixosHi havia una vegada un regne en què el peluix era una aïna de treball per al temps lliure, una forma de comprendre que amb la suavitat es pot anar a moltes bandes (amb Internet o sense). Així, un dia, el rei va decidir posar a l'abast de totes les persones que volgueren uns peluixos amb formes diferents, perquè la diversitat fóra la mare de la placidesa i la comprensió.<br /><br />Hi hagué més demanda de l'estimada. I... què feu el rei? Contactà amb altres reis, per mitjà dels consellers i el Consell de Ciutadans Madurs i Creatius. Per això encara hi han peluixos a molts indrets del món, i no sempre darrere d'un xiquet: hi han persones que per la seua forma de ser ja són peluixos... i ajuden a dormir i a compartir benestar (humor positiu, alegria, calma, creativitat...).<br /><br />I tota la tasca, reial i dels consellers, es feu amb altruisme, motiu pel qual el rei encara és rei, els consellers encara ocupen el mateix càrrec i les persones del regne que optaren per un peluix han transmés la <em>peluixeria</em> com a model de vida allà on han viatjat. Ah!, i també contractaren pallassos sense fronteres i persones disposades a transmetre joia i respecte mutu.<br /><br />I encara hi han peluixos per a tots els gustos i finalitats, fins i tot per a descobrir que suavitzen la pell i la tornen al seu estat idoni. I això, dins i fora del regne dels peluixos.<br /><br />I conte contat, osset regalat.<br /><br />*************<br /><br />Quins models d'ensenyament et semblen més suaus i productius? Quins has aplicat fins ara?<br /><br />*************<br /><br />Que tingueu un dia agradable i amb joia i calma.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-18746784372372818542010-10-21T09:42:00.000-07:002010-10-21T10:00:14.242-07:00L'Arc de la PositivitatHi havia una vegada un arc que vestia amb molts colors, tots ells ben distints i amb tonalitats suaus. Era l'Arc de la Positivitat. Diuen que encara existix i, atenent als testimonis més actuals, és cert. En qualsevol cas, les persones que l'han vist, diuen que és tan formós i convenient com la concòrdia, el pluralisme, l'altruisme, la placidesa, el respecte mutu, la moderació en les actituds i les relacions humanes, etc.<br /><br />Si quan passegem per la ciutat, pel poble, per la muntanya, pel món de la iMAGinació, pel camp, per la séquia més pròxima, etc. veiem persones amb les cares alegres i amb projectes expressats en positiu, etc. és perquè en el seu interior tenen una versió de l'Arc de la Positivitat, a l'abast de qualsevol persona.<br /><br />Passa que no es ven a cap botiga ni gran superfície: es fa des del cor i la ment de cadascú, des de la bona voluntat, des de l'esperit de superació i constructiu,... i des de la solidaritat i tot.<br /><br />I conte contat, conte acabat.<br /><br />***************<br /><br />Coneixes persones amb l'Arc de la Positivitat, dins del món universitari? Com ensenyen les classes? Com aprenen? Quins valors predominen en elles?<br /><br />***************<br /><br />Que tingueu un bon dia amb alegria, creativitat i benestar.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-30101121828372369562010-10-12T09:17:00.000-07:002010-10-12T09:39:24.413-07:00El Camí del Ratolí joiósEn un país molt llunyà (almenys per als qui així el consideraven), Rewertoi, hi havia un ratolí que un dia havia deixat arrere allò de ser un gat rabosser i havia decidit passar a l'acció i superar un tema que tenia pendent. Recordava la història del Camí del Ratolí joiós, del qual parlarem a continuació.<br /><br />A terres pròximes a Rewertoi hi havia un camí realment atípic, perquè feia moltes revoltes i pocs espais rectes, això és, servia com a prova de superació i de perseverança. Era un camí incòmode i tenia pocs amics, potser perquè la creativitat era una cosa estranya en aquelles terres.<br /><br />Un dia, un xiquet que passejava per eixe camí passà a posar-li el nom Camí del Ratolí joiós, en record d'eixe ratolinet que eixe mateix dia li havia oferit ballar mentres una gata tocaria la flauta una estona... Quina cosa més estranya! (Ah!, i ell ho havia acceptat...) Un xiquet, un ratolí ballant i una gata amb un instrument musical.<br /><br />Potser fóra una casualitat (segons alguns), però en qualsevol cas tots tres demostraren unes quantes coses claus en el dia rere dia: 1) la perseverança i l'optimisme realista ens fan aplegar a llocs inesperats o impensables en un altre temps, 2) les relacions humanes poden ser pluralistes i s'enriquixen de la diversitat i 3) amb la iMAGinació podem aplegar ben lluny... musicalment i tot.<br /><br />I conte contat, conte llaurat.<br /><br />***********<br /><br />Com celebreu els actes de joia, d'evolució i de sorgiment de nous esquemes mentals positius a la universitat en què treballes? Com has rebut les noves idees pedagògiques? Com les has compartides amb els alumnes (o al revés, si ha sorgit de l'alumne)?<br /><br />***********<br /><br />Que gaudiu de la pluja (si eixe és l'oratge actual d'on sou ara) o de l'oratge del dia, amb música o sense.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-4842532471620742632010-10-10T01:09:00.000-07:002010-10-10T01:32:38.027-07:00Els colors de PelteuvinaUna vegada, a les Terres de la Coloràlia, hi havia un venedor d'il·lusions que es dedicava a fer la vida de forma políticament correcta i que gaudia (o això deia) de ser així.<br /><br />Un dia un xiquet nat a les Terres de la Llibertat, espontani, amb humor positiu i creativitat, com també amb calma i amor per la natura, li preguntà:<br /><br />-- Quins colors empreu a les Terres de la Coloràlia?<br />-- Doncs els políticament correctes, perquè tots els de Coloràlia empren els colors que jo venc -li respongué el venedor.<br /><br />En acabant afegí el venedor d'il·lusions:<br />-- I tu, per què no portes els colors coloralencs en la roba i tot l'equipatge que duus ara mateix? Et faria més "xic".<br /><br />I el xiquet, amb molt de rodatge pel món (no sols d'Internet, perquè contactava amb moltes persones del carrer, sobretot amb persones amb esperit positiu, lliure, creatiu i que eren altruistes i tot, una cosa estranya al país a què acabava d'aplegar), indicà el venedor:<br />-- Mira, tres coses m'han agradat des de ben xiquet: la primera, actuar atenent a la naturalitat; la segona, la natura i la sinceritat de les persones (a diferència dels venedors d'informació tergiversada o publicitada). I la tercera, l'espontaneïtat, l'alegria, el bon humor i les excentricitats.<br /><br />El venedor d'il·lusions, quan va veure que el possible client li regalava una flor de set colors i continuava el camí (potser per a buscar una persona amb qui intercanviar el present i, així, viure el dia amb il·lusió <em>real</em>, això és, amb plaer i esperança), observà que hi havien excepcions i que això no li ho havien ensenyat al màster de Publicitat Aplicada, posterior als estudis universitaris que havia acabat.<br /><br />Des d'eixe dia el xiquet veié la força real que tenia l'autenticitat i que pagava la pena continuar amb els principis i els valors, una política ben diferent a la d'eixes terres. Des d'aleshores, conten les bones llengües, hi han més persones que han seguit camins pareguts, tot i també viure a les Terres de la Coloràlia, i que fins i tot estaven preparats a jugar amb els colors de Pelteuvina, és a dir, a fruir de la riquesa cromàtica i, per tant, de la diversitat, el pluralisme i el sentit de la responsabilitat.<br /><br />I conte narrat, conte per a dialogar.<br /><br />*************<br /><br />Quin grau d'autenticitat i de llibertat observes en l'àmbit universitari en què actues? Què fas, amb l'exemple, perquè millore?<br /><br />*************<br /><br />Que tingueu un dia formós i que fruïu del present i de les relacions humanes amb persones independents i que actuen amb coherència i autenticitat.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-47869075177989272392010-10-09T09:27:00.000-07:002010-10-09T10:05:18.451-07:00La placidesa i la muntanya ArkleiaA la muntanya Arkleia hi havia un xiquet que li agradava la contemplació, l'escolta atenta del cant dels aucells, la música de l'aigua, el xiulit del vent, veure com evolucionava una planta de color verd o amb floretes i tot, la lectura pausada i lluenta de positivitat i, com no!, passejar per la muntanya a primera hora del dia, a poqueta nit o durant un dia ple de núvols i elements com animals, a més de persones amants de la natura. El seu nom era Mulmeia.<br /><br />A la muntanya Arkleia la vida de la placidesa, tot i el soroll, era grata, sensible, oberta a la creativitat i a la innovació (a Internet i tot... perquè era una font més d'imàtgens i de música que facilitava la concentració, la calma, la continuïtat creativa i la inspiració). I això feia goig a Mulmeia.<br /><br />Igualment la música ressonava des d'un silenci acollidor que anava més enllà del simplificat: Mulmeia es sentia com a casa. I què ho feia possible? El lideratge interior que li permetia fer les coses a poc a poc, preparar l'agenda del dia, buscar temps per a l'esplai, temps per a les relacions humanes positives i temps per a gaudir de la positivitat en la societat (bé en forma d'ecologia, bé en forma de passeig)... I, per descomptat, per a tombar-se una miqueta en una estora i no fer res... diferent a gaudir del present i preparar un futur joiós i temperat.<br /><br />Tot això no figurava en molts dels històrics llibres de text de les ciutats modernes (o de les cultures suposadament avançades en tot, segons alguns), ni en moltes fonts d'informació, com tampoc la importància d'acaronar-se, de dir-se paraules positives (i també a les persones més pròximes físicament -per telèfon i tot-), de cantar amb espontaneïtat, etc.<br /><br />Malgrat això Mulmeia aprofitava el dia amb la vareta <em>Congratulations</em> i amb una iMAGinació ben transportada a camps diferents.<br /><br />Potser no hi hagen molts xiquets, adolescents, jóvens, adults o persones grans com Mulmeia, un xiquet amb una pau i harmonia i tendència al bon humor i a l'alegria sana i la conciliació, el diàleg i la curiositat (intercultural i tot), com també amb altruisme i filantropia i amor per l'aprenentatge i l'ensenyament, que tot és possible per a qui confia en si mateix. I és que Mulmeia s'ho treballava diàriament, amb perseverança, esperit de superació, alegria mentres treballava o avançava i tot, amb fluïdesa i flexibilitat i obertura mental i maduresa emocional. Havia descobert que el que portava dins era el que volia mostrar a la societat (amb discreció, com en el seu dia rere dia, perquè era modest).<br /><br />I conten les bones llengües que encara viu a les terres de la muntanya Arkleia i que el seu lema és <em>"Viu com realment eres i fluïx com el riu net".</em><br /><em></em><br /><em>*************</em><br /><br />Quines estratègies promous a nivell universitari per a afavorir la maduresa i el benestar emocionals? Quin és el teu lema?<br /><br />*************<br /><br />Que tingueu un bon dia i ple d'alegria i benestar.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-70932287370509952412010-10-07T09:12:00.000-07:002010-10-07T09:40:48.681-07:00El pulveritzador d'esperancesHi havia una vegada un pulveritzador que es dedicava a repartir esperances, com també a compartir i viure el present amb confiança, humor positiu, creativitat social i altruisme. El seu nom era Noemerc. Havia nascut a Bulgària, tot i que vivia a terres de la Pempleia, un bosc en què hi havia diversitat d'animals, de plantes, d'arbres i d'estils de vida.<br /><br />Un dia, durant una conversa amb un amic ja adult (major de cinquanta anys), va escoltar una frase de Bojan Krkic, treta d'Internet: <em>"Només des de la humilitat es pot continuar creixent com a persona i com a futbolista".</em> Tot i que era aficionat a la lectura, a les relacions humanes positives, a la contemplació de la natura, a la cultura turística (o, en unes altres paraules, al coneixement de cultures diferents) o al joc lúdic i les activitats d'esbarjo, pensà que eixes paraules deien coses molt interessants, tantes com les que havia llegit durant el seu viatge a Bilbao, després de consultar un document internàutic enviat per una amiga.<br /><br />Aleshores, Noemerc, considerà que convenia...:<br /><br />1. Conéixer cultures diferents a aquella en què es movia.<br />2. Prendre nota de frases positives i que inspiraren els valors de la senzillesa i les relacions humanes que fan gaudir de la vida i fluir.<br />3. Valorar la diversitat, com el bosc de Pempleia.<br /><br />Han passat ja més de tres dies i ara viu el present amb il·lusió, amb iMAGinació (imprescindible en la vida de Noemerc, com també en la vida social i pel pensament lliure), amb un nou producte: el pulveritzador de joia, un aliat de la vareta iMAGinativa amb què toca els aspectes de la vida abans de començar a transformar-los en positiu.<br /><br />Igualment, un dia més, la col·laboració de la vareta, de Noemerc i de membres de Pempleia, havia fet possible un objectiu diari: guanyar tots i, així, eixir amb un somriure d'orella a orella i amb la idea que <em>tot és possible per a qui creu en si mateix, es desenvolupa amb persones positives, aprén de les altres i tot</em>... <em>i posa els mitjans oportuns</em> (fins i tot, la iMAGinació, l'humor positiu, la perseverança o l'optimisme realista).<br /><br />Ah!, i gràcies també al pulveritzador de joia..., la nova amistat.<br /><br />**************<br /><br />Quin és el bosc que més t'agrada diàriament? Quins estils de vida es desenvolupen en ell? I en l'àmbit universitari en què treballes?<br /><br />**************<br /><br />Que tingueu un dia ple de diversitat, respecte mutu, curiositat i germanor.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-86634178083706900262010-10-06T09:02:00.000-07:002010-10-06T09:16:50.343-07:00El transportador ParclemerHi havia una aïna, el transportador Parclemer, que permetia portar la iMAGinació allà on les recerques d'Internet no funcionaven bé per un temps. Era una mena de portador (sense motxilla) d'esperança, això és, d'esperar una estona amb la vareta de la iMAGinació, vareta que afavoria el naixement d'idees noves durant el procés de restabliment.<br /><br />Un dia, un home preguntà Parclemer com se les enginyava per a fruir de la calma en moments de canvi. I el transportador, bon amic i inspirat i amb espontaneïtat, respongué amb amabilitat:<br /><br />-- Agafe una granera iMAGinativa, agrane el passat, em centre en el present i deixe fluir les coses.<br /><br />D'aleshores ençà Parclemer porta per cognom <em>Granerer,</em> per la seua tasca depurativa, semblant a la finalitat de l'aigua i també potable i interessant.<br /><br />Si algun dia veieu un granerer (i no nat a Torrent ni resident al carrer dels Granerers d'eixa ciutat), amb cara d'iMAGinatiu i donant de temps lliure, bonhomia i calma, podreu pensar que és Parclemer. I si no, feu la prova del cotó-en-pèl...<br /><br />Escrit agranat, escrit acabat.<br /><br />************<br /><br />Quins canvis heu introduït en la vostra visió de la iMAGinació en els darrers temps, com ara, durant la primavera d'hivern que ha començat? Quina aplicació pràctica li trobeu dins de l'àmbit universitari?<br /><br />************<br /><br />Que tingueu un bon dia i millor que ahir.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-24472322871178919672010-10-03T00:44:00.000-07:002010-10-03T01:08:34.178-07:00La vareta iMAGiventoraHi havia una vareta, Leucleia, amb trets clarament excèntrics, que gaudia de la iMAGiventoria, és a dir, de la creació d'invents a partir de la iMAGinació. Un dia, un xiquet molt curiós, se li arrimà i li preguntà:<br /><br />-- Bon dia, Leucleia. Quins són els pròxims tres iMAGivents que t'agradaria crear?<br /><br />Leucleia, vareta del País de la iMAGiventoria, amb una espontaneïtat nata (o crema, o de cacau amb creïlles a la romencola), respongué:<br /><br />-- El primer, una vareta <em>Congratulations </em>amb què les persones podran transmetre l'alegria per mitjà d'excentricitats amb els companys de viatge, de conversa, de diàleg, d'esbarjo o d'esplai. El segon, un aparell <em>llançaDumbos</em> per a recordar-nos que la iMAGinació pot volar i en acabant tindre un sentit pràctic. I el tercer, una granera amb els colors de l'arc de sant Martí, perquè les graneres transporten la pau, l'alegria i el respecte mutu i la solidaritat allà on anem i, així, educar per a la positivitat, tindre neta la casa i les relacions humanes i fruir dels ambients positius o de calma i tot.<br />-- I com es creen eixos iMAGinvents, Leucleia? -preguntà el xiquet.<br />-- Amb les mans, amb els actes positius, amb la iMAGinació visual i amb material real -finalitzà la vareta.<br /><br />I pim-pum-plam, missatge assimilat.<br /><br />**************<br /><br />Quins tres invents crearies ara amb la iMAGinació? Quina aplicació podrien tindre en el món universitari? I en el social, això és, fora de la universitat?<br /><br />**************<br /><br />Que tingueu una bona menja, de paella o del que vos avellisca menjar hui amb la vareta de la iMAGinació.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-25989468588829199702010-10-02T09:36:00.000-07:002010-10-02T10:06:20.594-07:00L'arbre de la Vareta MàclupemL'arbre de la Vareta Màclupem era un arbre realment interessant. Es llevava tots els dies abans de pixar a casa del veí del barri més pròxim i, en acabant treia a passejar el gos que molt amablement li confiava eixe veí.<br /><br />Eixe gos i l'arbre de la Vareta Màclupem compartien la frescor i la paciència, sobretot mentres escoltaven persones que es mostraven obertes (ulls, orelles, boca -però no per a tirar-se un rot-, mans, llavis -senyal d'afecte i de plaer culinari alhora-). Els agradava escoltar uns dies, raonar dels temes més diversos uns altres... En fi, fer de mestre i d'alumne: de mestre quan dominaven un tema del qual tenien molta informació i els resultava senzilla la seua exposició, d'alumne quan hi havia una persona que sabia més en algun camp de la vida en societat.<br /><br />A hores d'ara, al país Micloupa, el més pròxim a les terres en què vivien el gos i l'arbre de la Vareta Màclupem, hi han persones que porten un estil de vida semblant al d'ells dos. Allí podreu preguntar què unix a les persones més diverses. Si demaneu això a un xiquet amb espontaneïtat, potser vos responga: <em>"La iMAGinació!"</em>. Si ho feu a una persona jove, potser vos conteste: <em>"La curiositat!".</em> I si ho feu a una persona adulta (emocionalment), potser vos diga: <em>"El respecte mutu".</em><br /><br />Quines persones més peculiars hi han a eixes terres! Paga la pena aprendre'n, d'elles...<br /><br />I és que, bé en aquelles terres, bé en les nostres, no sols hi ha iMAGinació o curiositat en les relacions interpersonals, sinó també respecte mutu, clau per a avançar en el camp de la iMAGinació, en la curiositat i en els temes més atípics, extravagants o insòlits que podien conéixer o a què podien accedir. Almenys, quan el que busquem és guanyar tots dos, gaudir el dia amb alegria i calma, somriure, actuar amb paciència i calma i ser líders de les nostres vides i predicar amb l'exemple.<br /><br />I fins ací el conte del dia.<br /><br />*************<br /><br />Quin és el teu arbre de la Vareta Màclupem en les relacions en l'àmbit universitari? I els seus amics? Quin model de vida tenen i desenvolupen, a les aules i tot?<br /><br />*************<br /><br />Que tingueu un bon dia i relacions humanes autèntiques, optimistes, alegres i pragmàtiques.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-83578711484490440262010-10-01T09:34:00.000-07:002010-10-01T10:02:22.443-07:00L'aigua que pasturava pels partencs obertsHi havia una vegada una aigua que es dedicava a pasturar pels partencs oberts. Les persones de la població en què ho feia, Cartpeller, no sabien ben bé com actuaria, ja que era nova en eixes terres i només tenien una referència remota i per Internet.<br /><br />Un dia, l'aigua, decidí passejar-se per aquells indrets en forma de núvol, potser de primavera d'hivern, potser com més li plaïa en eixe moment. La qüestió, en la seua filosofia de vida, molt avesada a treballar amb la iMAGinació i tot, era passar-s'ho pipa (sense fumar i tot) i fluir pel cel com el xiquet que fruïx de la contemplació dels paisatges des de la finestra d'un avió i en diferencia tres o més en menys d'una hora.<br /><br />Eixa aigua, neta, sabia que era molt important fluir, canviar, ser flexible (i mantindre els principis i l'essència), cantar, ballar, caminar, llegir per entretindre's, prendre's les coses amb calma (i així gaudir del present), treballar l'humor espontani i positiu, experimentar amb els distints estats físics...<br /><br />Per eixa curiositat i eixes activitats (mostra de la seua fluïdesa i diversitat d'interessos), un dia aplegà a la conclusió que Cartpeller tenia uns costums, unes formes de comportar-se, una manera de concebre el món de la iMAGinació, etc. ben diferents als seus. Això la portà a caminar, de nou, pels camps no fresats: es sentia com un peix a l'aigua mentres experimentava. I quan fruïa d'un èxit, ho feia amb plaer i humilitat, conscient que era una cosa passatgera (com les escales que li havien permés aplegar a ca sa tia amb la vareta màgica i tot) i que, per tant, el que valia la pena era gaudir del present, canviar de tema i... començar de bell nou un altre repte.<br /><br />Repte!, quina paraula nova! Potser per primera vegada era conscient que ja havia assimilat la cultura dels reptes de què havia escoltat a un home espontani, creatiu, excèntric i amb il·lusions i amor per la vida (com també altruisme i fluïdesa -perquè deixava temps al temps-...). Aleshores, passà plana, deixà arrere Cartpeller i caminà cap a la població següent, Roucnur de la Muntanya.<br /><br />I diuen les bones llengües de Roucnur de la Muntanya que ara ha decidit tombar-se una estona i fruir de les flors, la verdor del paisatge, el blau del cel, les aigües cristal·lines del riu i el cant dels ocells o les diferents expressions dels animals que pasturen per la muntanya.<br /><br />I conte narrat, conte disfrutat.<br /><br />**********<br /><br />Quina cultura dels reptes has transmet als teus alumnes durant el teu mestratge? Quines has aprés durant el teu procés d'aprenentatge continu? Quins promous a la universitat? Amb quines intencions?<br /><br />Què significa un <em>"partenc"</em>, per a vosaltres, atenent a la seua condició de paraula iMAGinària? ¿Jugueu amb la iMAGinació de paraules?<br /><br />**********<br /><br />Vos desitge un bon dia i que fruïu del que vos fa fluir.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-71821947720793091862010-09-30T09:27:00.000-07:002010-09-30T09:56:05.479-07:00El comptador de l'aigua fluïda (*)Hi havia un comptador de l'aigua fluïda que es dedicava a escriure les iMAGinacions que apareixien per art de la vareta que emprava més d'un dia per a fer realitat els seus objectius.<br /><br />Un dia decidí preguntar a un home, ja gran, quin era el seu estil de vida i l'home, amb nom Moiensti, digué:<br /><br />-- He fet amistat amb les persones que m'han respectat i han cregut en mi, he treballat la senzillesa en les relacions humanes, he buscat allò que em proporcionava benestar (des de la generositat fins a passejar amb el gos d'un amic o fins a raonar amb la <em>fairy godmother -</em>la fada, perquè m'entengues- que em regalà l'altre dia un pardal, mentres contemplava un parc ple d'arbres i fruïa dels regals que proporciona l'altruisme, la natura, els patrimonis culturals de les diverses cultures del món i...) -comentà Moientsi. En acabant amb humilitat afegí: -- I només he buscat el que em feia singular i em permetia gaudir de la pluralitat que representa cada societat, com la selva o la natura.<br />-- I com et sents, ara? -preguntà el jove.<br />-- Amb calma, atret per les novetats i els reptes, com també per les persones que provenen de fora i que actuen amb bona voluntat, simpatia, bon humor i estima per les persones. Crec que són part del futur -afegí el gran.<br />-- Per què dius això? -intervingué el jove.<br />-- Perquè potser un país només prosperarà, com també una comarca o una població, el dia que crega en si mateix i confie en la capacitat que té i, per tant, hi haja fluïdesa i flexibilitat. --afegí Moientsi, qui durant més de cinc anys havia sigut estranger i s'havia interessat per la cultura de l'estat en què el reberen amb les mans obertes.<br /><br />Des d'aleshores el jove, un home en edat adulta i pròxim als quaranta, comprengué el missatge, trià el que considerà bo, es feu una anàlisi interior, acceptà el que qualificava com a propi de la seua singularitat i passà plana: vivia el present.<br /><br />Han passat unes hores des d'aquesta conversa iMAGinativa i encara és fàcil iMAGinar els motius centrals pels quals aquest home fruïx de la vida, tot i que hui n'ha fet 74 i els ha gaudit amb amabilitat i senzillesa: la calma, la bonhomia, la generositat (una dosi important d'altruisme i filantropia) i una curiositat insaciable per les coses positives.<br /><br />Potser eixe home gran siga capaç d'iMAGinar que les granotes amb pulveritzador amb aigua puguen telefonar des de l'estranger i comprendre llengües ben diferents, perquè tot és possible per a qui creu en ell mateix i, per tant, confia en els altres mentres es mostren amb singularitat i autenticitat. Fins i tot en el món de la iMAGinació...<br /><br />**************<br /><br />Quin paper creus que desenvolupa la iMAGinació en l'acte d'assolir objectius que inicialment podrien paréixer impossibles? Com la compagines amb el realisme? Què és per a tu la iMAGinació?<br /><br />(*) NOTA: Moltes de les dades són reals, com ara, l'edat, el dia del natalici i el temperament d'aquest home, com també el fet que visqué fora de l'estat de naixement o la seua obertura mental i la flexibilitat i calma, possiblement innates.<br /><br />**************<br /><br />Que tingueu una vesprada productiva i calmada, amb lideratge i tot.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-11512605668740212732010-09-30T00:50:00.000-07:002010-09-30T01:14:45.721-07:00El ventall al País de la PenclemeiaAl País de la Penclemeia hi havia un costum prou estrany, almenys si u observava una miqueta l'estil de vida de la gran majoria de persones de països o terres pròxims. Així, els ventalls es solidaritzaven i treballaven junt amb les granotes amb sabates o espardenyes de careta, les fotògrafes que tenien el carnet de conduir portaven a la ciutat a persones grans i els ancians els pagaven el dinar o els feien un servici alternatiu.<br /><br />El País de la Penclemeia era un indret realment interessant, fins i tot experimental: persones de cultures diferents (d'estats, continents o de formes de veure la vida) havien aplegat a un acord per a crear pobles, barris en ciutats o associacionisme democràtic i participatiu i en què el pensament creatiu i l'humor positiu eren els eixos centrals, junt amb el sentit pràctic i positiu.<br /><br />Si voleu visitar-lo, el primer que podeu fer és... una pluja d'idees (millor amb més persones), estudiar cultures diferents a la vostra i promoure el que afavorisca la singularitat dins de la col·lectivitat, la col·laboració, l'ajuda mútua, l'intercanvi de servicis o materials (o materials barata servicis), etc. Només així comprendrem el motiu pel qual les sargrantanes poden volar, al País de la Penclemeia, amb xiruques italianes després de fer barates amb romanesos que observaven durant una hora el ball tradicional de la terra de les sargrantanes: ballar barata unes xiruques.<br /><br />I tot això sorgí... d'un ventall simple i ple d'idees alternatives, positives i centrades en el present que aplana el futur dia rere dia. Per això era un ventall...<br /><br />Però si vos pregunten com era el ventall, a més d'iMAGinatiu, digueu: <em>"Sociable"</em>. Eixe és el motiu pel qual a hores d'ara molts temes li donen corda i d'altres li fan escoltar amb atenció i respecte. Igualment havia aprés que la cooperació mou més muntanyes que l'acció individual i que la singularitat és essencial en qualsevol grup que es definisca com a democràtic o participatiu.<br /><br />I conte contat, conte llaurat.<br /><br />***********<br /><br />Quins models de cooperació prioritzeu a la universitat? I com a forma de treball més enllà de la universitat?<br /><br />***********<br /><br />Que tingueu un dia ple de joia, benestar i generositat.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-48431453803668873232010-09-29T09:17:00.000-07:002010-09-29T09:35:39.309-07:00Jerry Lewis i els parotetsHi havia una vegada un parotet que fruïa mentres escoltava la música del mecanògraf o, millor dit, mentres veia com Jerry Lewis s'inventava tots els gests amb els quals iMAGinava que era un mecanògraf.<br /><br />Per això, quan aplegà a casa, el parotet intentà d'imitar Jerry Lewis (com a punt d'inspiració) i en el moment més inesperat... pim-peic-plic! Què havia ocorregut? Li havia nascut la idea de fer humor a casa, en les relacions humanes i... inventar tot el que li proporcionara salut per mitjà de la iMAGinació... i de l'aigua fresca, aigua que segons havia llegit en documents d'Internet era bona per a la creativitat.<br /><br />Des d'eixe dia començà a fruir de la seua iMAGinació i a treballar l'altruisme i la filantropia, com també unes altres formes de generositat, en agraïment a tot el que havia rebut (i encara rebia) de la Humanitat, de la natura i de més recursos a l'abast de qualsevol persona.<br /><br />Per tant, si algún dia passeu per una casa i veieu un parotet fent iMAGinació en l'aire, no penseu que és un parotet que fa castells de borumballes (encara que també n'ha fet... físicament): és una persona amb flexibilitat, oberta a la novetat i a tot el que és constructiu, positiu, creatiu, o bé va associat a la gratitud, o bé genera confiança, alegria, riure i benestar.<br /><br />Ah! I més, perquè podreu llegir un lema lacònic a l'entrada d'eixa residència: <em>"Riure és viure".</em><br /><em></em><br />I fins ací, amics, aplega la funció del dia.<br /><br />*************<br /><br />Com transmeteu el plaer per la vida i la imaginació pel benestar en les sessions universitàries? I en l'ambient universitari?<br /><br />*************<br /><br />Que tingueu un dia ple de somriures, riures i temps per a la calma o la contemplació i tot (per exemple, de la natura).Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-15953625110609712882010-09-29T00:36:00.001-07:002010-09-29T01:02:37.458-07:00El País dels Carpellers del PresentTemps ha, en un indret ben llunyà de l'Horta de València, això és, al País dels Carpellers del Present, hi havia una zona on acudien persones que sí creien que la iMAGinació existia en les persones, bé adultes, bé jóvens, bé infants o xiquets, bé persones grans.<br /><br />Així, sabien que de les garroferes podien sorgir peres amb elàstics, que de la pluja de cafè podia iniciar-se una cursa de sacs en temps d'esbarjo o que d'una línia amb forma ben original podia crear-se un quadre fet en col·lectiu i amb gaudi.<br /><br />Tot això, i més, era possible al País dels Carpellers del Present, país que tots portem dins i que ens enriquix (humorísticament i tot) quan el deixem fluir -amb excentricitats o sense-. Això ho sabien persones qualificades com a <em>exòtiques</em>, és a dir, eixes persones amb singularitat, espontaneïtat, humor positiu, flexibilitat, fluïdesa, sensibilitat pel proïsme, que posaven en qüestió l'<em>statu quo</em>, que promovien la positivitat (com també la germanor o formes diverses de generositat, com també el temps per a la contemplació de la natura o el temps per a la calma...) i temes que al Club dels Bons Costums (creat al País de la Nostàlgia... i del qual no parlarem) eren políticament incorrectes.<br /><br />Si algun dia vos trobeu amb un habitant del País dels Carpellers del Present, potser vos siga molt interessant obrir-li les portes de la casa, raonar amb ell, gaudir del moment i de les meravelles que vos envoltaran i, així, sentir que el que realment val (i no en diners, majoritàriament) és la fruïció del que ens envolta: des de la natura, fins als detalls de la ciutat (o del poble o la idiosincràsia de la comarca) o les cultures més distants (o no tant) del planeta, o la música.<br /><br />En qualsevol cas, ja hem narrat el conte. Si demà ens toca la loteria (de primer haurem de jugar), potser ens isca un comte rondallaire qui, amb compte o sense, ens conte un nou conte.<br /><br />*************<br /><br />Quins recursos mostreu davant dels estudiants (i mensualment), a la universitat, perquè gaudisquen i visquen el present amb esperit creatiu? I de quins vos enriquiu?<br /><br />*************<br /><br />Que fruïu de la iMAGinació i del dia.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-70102293452002187502010-09-27T09:15:00.000-07:002010-09-27T09:41:08.032-07:00L'astronauta que dansava per l'HimàlaiaUna vegada ens contaren que a l'Himàlaia va sorgir la lluna i que de l'animal més alt que vivia a la lluna tingué lloc el part del primer astronauta que passejà per la ciutat de Nova Amsheill abans que Neil Armstrong aplegara a la lluna.<br /><br />Bo, això tingué lloc quan la iMAGinació va conéixer tot l'invent de la Història i decidí començar de bell nou, motiu pel qual iniciarem un conte nou.<br /><br />"Hi havia una vegada una vareta MÀGica que feia que dels llacs de Semsilest brollaren imàtgens i idees perquè les persones comprengueren que la iMAGinació és vital i que de la lluna poden nàixer projectes i fer-se realitat i tot.<br /><br />Ara bé, també sabien més varetes com ella que és essencial tindre una carlota foradada per la qual passe l'aire i, així, els poals de color carabassa i verd que permeten la fluïdesa del trànsit en una ciutat com Kiengles, on les persianes, com les persones, també podien expressar-se amb llibertat i responsabilitat, o bé fer obres d'art positives i que animaven a mostrar la part constructiva de la societat (i, per tant, de cada persona).<br /><br />I potser vos agradaria saber més sobre Semsilest, la ciutat de Kiengles, etc. Ara bé, si eixe desig és real, agafeu llapis, bolígraf, guix, el portàtil, un casset, etc. i afegiu el que vullgueu. I per què? Doncs perquè aquest conte ja l'hem acabat.<br /><br />I conte contat, pacte signat."<br /><br />**************<br /><br />Quines descobertes has fet en els darrers mesos per mitjà del pensament lliure i independent? Com el treballeu a la facultat o escola universitària en què treballes? I en el dia rere dia?<br /><br />**************<br /><br />Que gaudiu de la frescor i de la renovació pedagògica allà on aneu i compartiu la vostra situació de mestre i aprenent continu.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-24862414498374083282010-09-27T00:51:00.000-07:002010-09-27T01:07:50.023-07:00La Ciutat del PontincantA la Ciutat del Pontincant hi havien molts ponts, com a Venècia, amb la diferència que cada habitant es posava a cantar a la seua manera i en acabant començaven a jugar a futbol entre l'espai de tota la ciutat. Però ens podríem fer una pregunta: com passava la pilota d'un pont a l'altre? Podríem pensar que després de fer-la rutlar amb les cames, els peus i atenent a les regles del futbol... Però no: per mitjà del cant i d'instruments musicals.<br /><br />I és que a la Ciutat del Pontincant tenien ben clar que la música unix més persones que el futbol, és bona per a la salut (com també per a desenvolupar la iMAGinació) i permet fer de pont entre persones de cultures ben diferents.<br /><br />Per això els seus habitants (com també els estudiants, amb independència de l'edat), per exemple, sovint veien algun document d'Internet sobre la ciutat dels ponts, Venècia, amb la qual estava agermanada.<br /><br />I tant si això és laixada com si és maixada, aquesta història ja és acabada.<br /><br />****************<br /><br />Quins ponts creieu que es poden bastir entre la universitat i la societat? Com els promouríeu? I quins manteniu a hores d'ara o treballeu amb intenció de millorar?<br /><br />****************<br /><br />Que gaudiu d'un dia preciós i amb iMAGinació i humor positiu.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-14793749243191031172010-09-25T00:40:00.000-07:002010-09-25T00:52:00.661-07:00El picamans de bufetesHi havia una vegada un picamans de bufetes, això és, un xiquet que en el temps lliure es dedicava a picar de mans, a gaudir de fer bufetes i a fruir de la calma mentres passava el temps i contemplava la natura, el pas de les persones i la fruïció de la iMAGinació.<br /><br />Alguns deien que això no era propi de xiquets, perquè els xiquets havien de posar-se a fer la faena de l'escola, eixir al camp a llaurar o prendre el sol en la terrassa de casa. Uns altres que si ja era gran. I fins i tot, que la seua missió era tocar el piano i, així, convertir-se en un músic exemplar.<br /><br />Però el xiquet preferia actuar amb independència i espontaneïtat, com també atenent al que li inspirava el moment o li naixia de la intuïció o del sentit comú.<br /><br />Per això, si ara passegeu per la comarca en què viu, el Camp de Noltregà, i observeu un xiquet que es dedica a picar les mans abans de començar a escriure un conte (o quan li avellix i amb respecte pel proïsme), teniu una oportunitat de gaudir de la companyia d'un xiquet que es respecta, es fa respectar i respecta les altres persones.<br /><br />*************<br /><br />Coneixeu persones com el xiquet, bé a l'àmbit universitari, bé a la comarca en què viviu?<br /><br />*************<br /><br />Que tingueu un dia agradable i gaudiu de la singularitat.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-44600336780020459902010-09-24T00:37:00.001-07:002010-09-24T01:02:17.747-07:00La Fulla dels Arbres PenselpinsHi havia una vegada una fulla especial, coneguda com <em>La Fulla dels Arbres Penselpins.</em> Era una mena d'àngel de la guarda que informava de les qualitats positives de cada persona i, a més, encoratjava i practicava la bonhomia i l'objectivitat, uns valors que no estaven valorats precisament en el País de la Nostàlgia.<br /><br />Quan un dia se li arrimà un xiquet, molt curiós, amb esperit obert i amb ganes de conéixer més món i de jugar i gaudir del temps lliure, li preguntà:<br /><br />-- Bon dia, xiquet. Com et diuen i què fas per aquestes terres? -començà la Fulla dels Arbres Penselpins.<br />-- Mira, que he eixit a passejar i canviar d'aires (per a refrescar les idees i, així, aportar noves escriptures i arts i formes de millorar... i posar-les en pràctica) -respongué el xiquet.<br />-- Això és interessant, sobretot passar a la pràctica, perseverar, observar la realitat amb esperit obert i amb respecte, pluralisme i iMAGinació i humor positiu. -continuà la Fulla dels Arbres Penselpins.<br />-- Vull fer-te una pregunta, si et té igual. -afegí el menor.<br />-- Tu diràs. -li contestà la Fulla, amb un to de curiositat i mentres es passava la mà per la barba (perquè també en tenia, com els hòmens de la Terra... que decidixen deixar-se-la).<br />-- Com puc promocionar-me positivament i, així, mirar les coses amb un esperit de fruïció i calma mentres treballe? -incorporà el xiquet a la conversa.<br />-- Pren nota, amb la memòria, amb l'ordinador, amb un llapis o bolígraf o amb un rellotge volador i de quatre ales poligonals. -decidí dir-li la fulla, la qual ja començava a sentir-se més de gust amb el xiquet, curiós i de la seua colla, per dir-ho en vocabulari d'amics.<br /><br />El xiquet prengué un bolígraf i una llibreta que, coses de la vida, sorgiren dels cinc braços laterals que tenia La Fulla dels Arbres Penselpins. Unes hores després, quan ja havia tornat a casa, va escriure el text següent:<br /><br />"a) Parla't bé al llarg del dia (i trau la part positiva dels altres). El llenguatge és clau en la vida humana.<br />b) Escriu només frases positives.<br />c) Busca espais de calma i de positivitat. Un líder és cap de les seues emocions i confia, es respecta, es fa respectar i respecta el proïsme.<br />d) IMAGina molt, fins i tot que t'apareixen els cinc braços i t'oferixen solucions i oportunitats entre tots. <em>"Tots els dies, una dosi d'iMAGinació positiva". </em><br />f) Dibuixa cares i detalls alegres.<br />g) Transmet l'alegria de viure.<br />h) ... i busca espais per a la intimitat amb amics amants de la natura, de la bondat, de la creativitat positiva i del benestar social: aquestes són les persones que fan possibles els canvis socials de línia qualitativa i constructiva"<br /><br />Des d'aleshores el xiquet passà a ser adult (tot i que no aplegava a la majoria d'edat, almenys atenent a la Constitució de l'estat en què vivia): era madur. Per això podem dir que la maduresa aplega quan la persona és líder de les seues emocions, decisions, ús intel·lectual de la vida i viu amb calma i amb allò que li proporciona benestar.<br /><br />***************<br /><br />Quines tècniques d'autopatrocinació positiva empreu, quines heu aprés i quines vos han sorgit de la creativitat? Com s'autopatrocinen els alumnes (i els mestres) a la universitat en què treballeu?<br /><br />***************<br /><br />Que tingueu un dia preciós i saludable, amb fruïció i tot.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-24231255520747343482010-09-23T09:22:00.000-07:002010-09-23T09:50:35.996-07:00El FunrosquiplatsEl Funrosquiplats era un atifell sorgit d'un sentit funcional de rosquilletes incorporades a plats que provenien de Banglesput, on segons contaven les persones més avançades en el temps (és a dir, les innovadores), hi havia un sentit ben distint de treballar: <em>"Si funciona, canvia. Almenys, algunes vegades."</em><br /><br />I per què canviar, si funcionava? Doncs perquè... es podia millorar! <em>"Ah!..."</em> podria pensar més d'una persona.<br /><br />I és que no sempre valia la pena continuar en la línia que funcionava, sinó fins i tot, buscar <strong><em>alternatives que... permetien el gaudi mentres es treballava</em></strong>. La missió, si més no en unes comarques del País dels Rospeltecs, lloc d'on provenia el Funrosquiplats, era que gaudir nosaltres del temps... i de la calma, imprescindible per a delectar les coses xicotetes de la natura, de la població en què es vivia, del Jardí de la Concòrdia, de les fotografies que hi havien en el Museu del Temps Aprofitat i de la qualitat de vida (humor i tot), era positiu les vint-i-quatre hores del dia (vint-i-tres en les Illes Canàries... i una de remitjó).<br /><br />Per això ara hi han persones que adapten les circumstàncies a ells (quasi sempre) i, quan els convé, s'adapten a les circumstàncies. Són les persones fortament creatives i constructives alhora, una mena de tribu en què la joia de viure és ben present, junt amb l'honestedat, la senzillesa en la vida, la generositat, la mirada optimista, la humilitat, l'aprenentatge continu, el mestratge amb vocació, el pensament i el llenguatge positius, l'obertura a les novetats i a les persones que venen de fora (la curiositat ho fa possible, com també mantindre el respecte mentres hi haja respecte mutu)... Una tribu de persones singulars i amb idees positives, a curt termini, a mitjà termini i a tots els terminis que u vullga.<br /><br />En poques paraules: interessa fer canvis i, així, mostrar-nos flexibles (quan el guió s'ajusta als nostres principis i el que primem i, al mateix temps, és positiu a nivell social), i no sols al País dels Rospeltecs.<br /><br />***********<br />Quins foren els darrers canvis que introduíreu (o heu introduït) durant el vostre ensenyament universitari? Com vos sentíeu uns dies després? I tres mesos després?<br /><br />***********<br /><br />Que tingueu un dia amb placidesa, Esperança i positivitat.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-5880074171474200938.post-41190432630603949332010-09-23T00:39:00.000-07:002010-09-23T01:10:43.947-07:00La Carxofa de les Ales amb PantalonsTemps ha, en un país més pròxim del que ens podríem iMAGinar, hi havia una carxofa amb un sentit de la vida especial i més enllà del que posaven els llibres de text escolars, els llibres de les biblioteques més ordinàries o els de major venda. Sabia (perquè n'era conscient, d'això) que la bellesa no anava unida al nombre de llibres venuts ni a la quantitat de telèfons que u s'engolia cada dia després de passejar pel Parc de la Vesprada, sinó que tenia relació amb el que u feia i amb ànim de passar-s'ho pipa, mas que no li agradara fumar ni en tinguera, de pipes. Bo, de pipes de menjar..., sí en tenia, si més no en la panxa, perquè n'havia menjat al llarg de la seua vida, tot i que ara només en menjava, de pelades.<br /><br />Aquella carxofa tan singular era la Carxofa de les Ales amb Pantalons. Portava unes ales de colors diversos, perquè entenia la vida com un conjunt de matisos (la qual cosa li permetia anar més enllà de les típiques posicions blanc, negre, gris o verd) i, així, fruïa de la diversitat. Igualment alguns pantalons penjaven de les seues ales : a vegades amb corretja, d'altres amb pit i cuixa... després d'haver-se despullat o d'haver eixit de la dutxa.<br /><br />A més, disfrutava dels moments en què pit i cuixa podia veure com els pantalons s'elevaven per damunt de les circumstàncies exteriors amb la vareta clowniana que ajudava a veure oportunitats, opcions de canvi i diversió... I perquè vestia de carxofa si no ho era? Doncs perquè li agradava la música i recordava eixos càntics en què una persona, amb la carxofa (una aïna de l'acte musical) ja oberta, connecta amb una altra i canta. Cantar era una de les seues aficions, més que dedicar el temps a matar mosques o a contar els burros que volaven.<br /><br />Per tot això, la Carxofa de les Ales amb Pantalons tenia la seua visió peculiar del dia rere dia: només feia el que la divertia, allò que li proporcionava calma o alegria o el que la feia avançar com a persona.<br /><br />Un dia li preguntà un home:<br />-- No veig que avances, perquè et dediques a fer pallassades.<br /><br />Però ella preferí mantindre la calma i, així, no fer-li el joc. Carai!, qui vullga passar-s'ho bé que s'ho busque i amb esperit positiu!... Comprenia que si volia fer el joc (que no fer el joc a alguna persona), no era d'eixa manera, sinó per mitjà de la invenció de jocs com a forma d'esbarjo i d'aprofitament del temps d'esplai: era una altra manera de jugar.<br /><br />A més, ella avançava amb la iMAGinació que aprenia i millorava cada dia i la qual resultava, en part, de l'aprenentatge de tècniques i, més encara, de la determinació: de tindre un projecte i treballar per ell. Vivia amb independència, fortalesa interior i suavitat exterior.<br /><br />I fins ací aplega la història. Si voleu continuar-la, teniu les portes obertes (ara bé, si fa ponent, per favor, tanqueu-les, almenys, les de la casa).<br /><br />*******<br />Com treballeu el lideratge en les vostres relacions socials, bé a la universitat, bé fora? I quan contacteu amb les persones més pròximes a vosaltres?<br /><br />*******<br />Que tingueu un dia amb delectació.Lluís Barberà i Guillemhttp://www.blogger.com/profile/02323782036893623061noreply@blogger.com0