dimarts, 9 de novembre del 2010

La poliglotia del xiquet

Un dia, durant un passeig pel parc, un xiquet va descobrir que si tractava les coses des de la banda positiva i, fins i tot, fent ús d'un llenguatge positiu i més enllà del que posaven moltes planes d'Internet, sinó, com li havien dit els millors mestres (eixos que ensenyen a fer de mestres de la vida... i d'alumnes de cada dia), podia aplegar lluny amb la creativitat que hi havia a l'abast de tot lo món i, com deia el seu millor amic, "amb la poliglotia".

Mitja hora més tard, i ja junt amb uns amics i familiars, començà un curs, entretingut, interessant i en què fer l'haca era u dels pilars (per tal de ser productiu en els moments d'inspiració): Curs de poliglotia positiva. Es tractava, entre altres punts, de revisar els llibres i triar només les frases positives o, fins i tot, fer ús de diccionaris de sinònims i antònims per a passar frases amb bones intencions (però en llenguatge negatiu) a frases positives i creatives. U dels amics proposà transformar el curs en una activitat lúdica de joc amb els llibres, les revistes, la premsa, notícies de ràdio que enregistrarien...

A hores d'ara encara practiquen eixa tècnica. I conten les bones llengües que s'ho passen pipa, tot i ser persones amants dels bons fums... del fumeral.

***********

Quines propostes de canvi de llenguatge suggerixes per a l'àmbit universitari? Per què eixes?

***********

Que gaudiu d'un dia amb positivitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada