Hi havia una vegada un rei que fruïa de la vida senzilla i tranquil·la, com també de visitar els espais verds que hi havien pròxims a la vila de Cademne, situada a tres milles regnatàries. Un dia, el conseller del rei, un poc més curiós que la vespra, començà a fer unes preguntes:
-- Com és que Sa Majestat porta ara un calcer distint? - en fou la primera.
El rei mantingué el silenci i feu un somriure lleuger.
-- Com és que Sa Majestat passeja per espais distints als de moltes persones de la Cort? -en fou la segona.
El rei mantingué la calma i somrigué de nou.
-- Com és que Sa Majestat encara no ha respost cap de les preguntes? -en fou la tercera.
I ara, en canvi, obrí la boca el rei i va dir:
-- Xiquets, xiquetes, jóvens, adults, persones grans... Eixiu d'on vos havíeu amagat abans que vinguera el conseller.
Aleshores el conseller veié que el que importava per a totes aquelles persones era mamprendre una vida senzilla, amb alegria, amb amor per la natura i la música, pel que eren i per créixer com a persones i com a ciutadans.
-- ¿També podem prendre part els consellers? -preguntà el conseller.
-- Per descomptat, perquè de la vostra boca, com de la vostra persona ha eixit honestedat, amor per la faena, altruisme, gaudi de la faena i més... I totes innates. A més, com vós sabeu, les sabates que em regalà el rei de Magdàlia sí se les havia treballades i eren manufacturades per persones amb amabilitat i joc net.
I ara, el rei passà a recordar a tots, fins i tot al conseller:
-- Recordeu que hui és la jornada de portes obertes i que cadascú pot exposar amb llibertat i respecte els seus projectes, els seus jocs, la seua manera de gaudir del temps i que demà també ho serà.
-- Què vol dir "demà"? -preguntà un adult.
-- Doncs que qui és obert un dia, ho és allà on va, tot i els canvis dels dies, de cultures, de regnes, de llogarets, de ciutats, etc. -afegí el rei.
Aleshores, el conseller, amb l'honradesa que el caracteritzava, decidí dir el rei:
-- Mantingueu la filosofia que acabeu d'exposar ací, perquè amb suavitat aplegareu lluny, com les persones grans i suaus (o més madures i tot) que han enviat correus o cartes a la Cort, majestat.
I això feu el rei.
I conte narrat, conte exposat.
***************
Com actuen les persones més pròximes a tu, amb les seues emocions i amb la seua essència? Què aportes, com les persones del departament universitari, a les sessions?
***************
Que tingueu un bon dia amb les persones que compartixen positivitat amb vosaltres.
dimecres, 3 de novembre del 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada