Hi havia una vegada un regne en què el peluix era una aïna de treball per al temps lliure, una forma de comprendre que amb la suavitat es pot anar a moltes bandes (amb Internet o sense). Així, un dia, el rei va decidir posar a l'abast de totes les persones que volgueren uns peluixos amb formes diferents, perquè la diversitat fóra la mare de la placidesa i la comprensió.
Hi hagué més demanda de l'estimada. I... què feu el rei? Contactà amb altres reis, per mitjà dels consellers i el Consell de Ciutadans Madurs i Creatius. Per això encara hi han peluixos a molts indrets del món, i no sempre darrere d'un xiquet: hi han persones que per la seua forma de ser ja són peluixos... i ajuden a dormir i a compartir benestar (humor positiu, alegria, calma, creativitat...).
I tota la tasca, reial i dels consellers, es feu amb altruisme, motiu pel qual el rei encara és rei, els consellers encara ocupen el mateix càrrec i les persones del regne que optaren per un peluix han transmés la peluixeria com a model de vida allà on han viatjat. Ah!, i també contractaren pallassos sense fronteres i persones disposades a transmetre joia i respecte mutu.
I encara hi han peluixos per a tots els gustos i finalitats, fins i tot per a descobrir que suavitzen la pell i la tornen al seu estat idoni. I això, dins i fora del regne dels peluixos.
I conte contat, osset regalat.
*************
Quins models d'ensenyament et semblen més suaus i productius? Quins has aplicat fins ara?
*************
Que tingueu un dia agradable i amb joia i calma.
diumenge, 31 d’octubre del 2010
dijous, 21 d’octubre del 2010
L'Arc de la Positivitat
Hi havia una vegada un arc que vestia amb molts colors, tots ells ben distints i amb tonalitats suaus. Era l'Arc de la Positivitat. Diuen que encara existix i, atenent als testimonis més actuals, és cert. En qualsevol cas, les persones que l'han vist, diuen que és tan formós i convenient com la concòrdia, el pluralisme, l'altruisme, la placidesa, el respecte mutu, la moderació en les actituds i les relacions humanes, etc.
Si quan passegem per la ciutat, pel poble, per la muntanya, pel món de la iMAGinació, pel camp, per la séquia més pròxima, etc. veiem persones amb les cares alegres i amb projectes expressats en positiu, etc. és perquè en el seu interior tenen una versió de l'Arc de la Positivitat, a l'abast de qualsevol persona.
Passa que no es ven a cap botiga ni gran superfície: es fa des del cor i la ment de cadascú, des de la bona voluntat, des de l'esperit de superació i constructiu,... i des de la solidaritat i tot.
I conte contat, conte acabat.
***************
Coneixes persones amb l'Arc de la Positivitat, dins del món universitari? Com ensenyen les classes? Com aprenen? Quins valors predominen en elles?
***************
Que tingueu un bon dia amb alegria, creativitat i benestar.
Si quan passegem per la ciutat, pel poble, per la muntanya, pel món de la iMAGinació, pel camp, per la séquia més pròxima, etc. veiem persones amb les cares alegres i amb projectes expressats en positiu, etc. és perquè en el seu interior tenen una versió de l'Arc de la Positivitat, a l'abast de qualsevol persona.
Passa que no es ven a cap botiga ni gran superfície: es fa des del cor i la ment de cadascú, des de la bona voluntat, des de l'esperit de superació i constructiu,... i des de la solidaritat i tot.
I conte contat, conte acabat.
***************
Coneixes persones amb l'Arc de la Positivitat, dins del món universitari? Com ensenyen les classes? Com aprenen? Quins valors predominen en elles?
***************
Que tingueu un bon dia amb alegria, creativitat i benestar.
dimarts, 12 d’octubre del 2010
El Camí del Ratolí joiós
En un país molt llunyà (almenys per als qui així el consideraven), Rewertoi, hi havia un ratolí que un dia havia deixat arrere allò de ser un gat rabosser i havia decidit passar a l'acció i superar un tema que tenia pendent. Recordava la història del Camí del Ratolí joiós, del qual parlarem a continuació.
A terres pròximes a Rewertoi hi havia un camí realment atípic, perquè feia moltes revoltes i pocs espais rectes, això és, servia com a prova de superació i de perseverança. Era un camí incòmode i tenia pocs amics, potser perquè la creativitat era una cosa estranya en aquelles terres.
Un dia, un xiquet que passejava per eixe camí passà a posar-li el nom Camí del Ratolí joiós, en record d'eixe ratolinet que eixe mateix dia li havia oferit ballar mentres una gata tocaria la flauta una estona... Quina cosa més estranya! (Ah!, i ell ho havia acceptat...) Un xiquet, un ratolí ballant i una gata amb un instrument musical.
Potser fóra una casualitat (segons alguns), però en qualsevol cas tots tres demostraren unes quantes coses claus en el dia rere dia: 1) la perseverança i l'optimisme realista ens fan aplegar a llocs inesperats o impensables en un altre temps, 2) les relacions humanes poden ser pluralistes i s'enriquixen de la diversitat i 3) amb la iMAGinació podem aplegar ben lluny... musicalment i tot.
I conte contat, conte llaurat.
***********
Com celebreu els actes de joia, d'evolució i de sorgiment de nous esquemes mentals positius a la universitat en què treballes? Com has rebut les noves idees pedagògiques? Com les has compartides amb els alumnes (o al revés, si ha sorgit de l'alumne)?
***********
Que gaudiu de la pluja (si eixe és l'oratge actual d'on sou ara) o de l'oratge del dia, amb música o sense.
A terres pròximes a Rewertoi hi havia un camí realment atípic, perquè feia moltes revoltes i pocs espais rectes, això és, servia com a prova de superació i de perseverança. Era un camí incòmode i tenia pocs amics, potser perquè la creativitat era una cosa estranya en aquelles terres.
Un dia, un xiquet que passejava per eixe camí passà a posar-li el nom Camí del Ratolí joiós, en record d'eixe ratolinet que eixe mateix dia li havia oferit ballar mentres una gata tocaria la flauta una estona... Quina cosa més estranya! (Ah!, i ell ho havia acceptat...) Un xiquet, un ratolí ballant i una gata amb un instrument musical.
Potser fóra una casualitat (segons alguns), però en qualsevol cas tots tres demostraren unes quantes coses claus en el dia rere dia: 1) la perseverança i l'optimisme realista ens fan aplegar a llocs inesperats o impensables en un altre temps, 2) les relacions humanes poden ser pluralistes i s'enriquixen de la diversitat i 3) amb la iMAGinació podem aplegar ben lluny... musicalment i tot.
I conte contat, conte llaurat.
***********
Com celebreu els actes de joia, d'evolució i de sorgiment de nous esquemes mentals positius a la universitat en què treballes? Com has rebut les noves idees pedagògiques? Com les has compartides amb els alumnes (o al revés, si ha sorgit de l'alumne)?
***********
Que gaudiu de la pluja (si eixe és l'oratge actual d'on sou ara) o de l'oratge del dia, amb música o sense.
diumenge, 10 d’octubre del 2010
Els colors de Pelteuvina
Una vegada, a les Terres de la Coloràlia, hi havia un venedor d'il·lusions que es dedicava a fer la vida de forma políticament correcta i que gaudia (o això deia) de ser així.
Un dia un xiquet nat a les Terres de la Llibertat, espontani, amb humor positiu i creativitat, com també amb calma i amor per la natura, li preguntà:
-- Quins colors empreu a les Terres de la Coloràlia?
-- Doncs els políticament correctes, perquè tots els de Coloràlia empren els colors que jo venc -li respongué el venedor.
En acabant afegí el venedor d'il·lusions:
-- I tu, per què no portes els colors coloralencs en la roba i tot l'equipatge que duus ara mateix? Et faria més "xic".
I el xiquet, amb molt de rodatge pel món (no sols d'Internet, perquè contactava amb moltes persones del carrer, sobretot amb persones amb esperit positiu, lliure, creatiu i que eren altruistes i tot, una cosa estranya al país a què acabava d'aplegar), indicà el venedor:
-- Mira, tres coses m'han agradat des de ben xiquet: la primera, actuar atenent a la naturalitat; la segona, la natura i la sinceritat de les persones (a diferència dels venedors d'informació tergiversada o publicitada). I la tercera, l'espontaneïtat, l'alegria, el bon humor i les excentricitats.
El venedor d'il·lusions, quan va veure que el possible client li regalava una flor de set colors i continuava el camí (potser per a buscar una persona amb qui intercanviar el present i, així, viure el dia amb il·lusió real, això és, amb plaer i esperança), observà que hi havien excepcions i que això no li ho havien ensenyat al màster de Publicitat Aplicada, posterior als estudis universitaris que havia acabat.
Des d'eixe dia el xiquet veié la força real que tenia l'autenticitat i que pagava la pena continuar amb els principis i els valors, una política ben diferent a la d'eixes terres. Des d'aleshores, conten les bones llengües, hi han més persones que han seguit camins pareguts, tot i també viure a les Terres de la Coloràlia, i que fins i tot estaven preparats a jugar amb els colors de Pelteuvina, és a dir, a fruir de la riquesa cromàtica i, per tant, de la diversitat, el pluralisme i el sentit de la responsabilitat.
I conte narrat, conte per a dialogar.
*************
Quin grau d'autenticitat i de llibertat observes en l'àmbit universitari en què actues? Què fas, amb l'exemple, perquè millore?
*************
Que tingueu un dia formós i que fruïu del present i de les relacions humanes amb persones independents i que actuen amb coherència i autenticitat.
Un dia un xiquet nat a les Terres de la Llibertat, espontani, amb humor positiu i creativitat, com també amb calma i amor per la natura, li preguntà:
-- Quins colors empreu a les Terres de la Coloràlia?
-- Doncs els políticament correctes, perquè tots els de Coloràlia empren els colors que jo venc -li respongué el venedor.
En acabant afegí el venedor d'il·lusions:
-- I tu, per què no portes els colors coloralencs en la roba i tot l'equipatge que duus ara mateix? Et faria més "xic".
I el xiquet, amb molt de rodatge pel món (no sols d'Internet, perquè contactava amb moltes persones del carrer, sobretot amb persones amb esperit positiu, lliure, creatiu i que eren altruistes i tot, una cosa estranya al país a què acabava d'aplegar), indicà el venedor:
-- Mira, tres coses m'han agradat des de ben xiquet: la primera, actuar atenent a la naturalitat; la segona, la natura i la sinceritat de les persones (a diferència dels venedors d'informació tergiversada o publicitada). I la tercera, l'espontaneïtat, l'alegria, el bon humor i les excentricitats.
El venedor d'il·lusions, quan va veure que el possible client li regalava una flor de set colors i continuava el camí (potser per a buscar una persona amb qui intercanviar el present i, així, viure el dia amb il·lusió real, això és, amb plaer i esperança), observà que hi havien excepcions i que això no li ho havien ensenyat al màster de Publicitat Aplicada, posterior als estudis universitaris que havia acabat.
Des d'eixe dia el xiquet veié la força real que tenia l'autenticitat i que pagava la pena continuar amb els principis i els valors, una política ben diferent a la d'eixes terres. Des d'aleshores, conten les bones llengües, hi han més persones que han seguit camins pareguts, tot i també viure a les Terres de la Coloràlia, i que fins i tot estaven preparats a jugar amb els colors de Pelteuvina, és a dir, a fruir de la riquesa cromàtica i, per tant, de la diversitat, el pluralisme i el sentit de la responsabilitat.
I conte narrat, conte per a dialogar.
*************
Quin grau d'autenticitat i de llibertat observes en l'àmbit universitari en què actues? Què fas, amb l'exemple, perquè millore?
*************
Que tingueu un dia formós i que fruïu del present i de les relacions humanes amb persones independents i que actuen amb coherència i autenticitat.
dissabte, 9 d’octubre del 2010
La placidesa i la muntanya Arkleia
A la muntanya Arkleia hi havia un xiquet que li agradava la contemplació, l'escolta atenta del cant dels aucells, la música de l'aigua, el xiulit del vent, veure com evolucionava una planta de color verd o amb floretes i tot, la lectura pausada i lluenta de positivitat i, com no!, passejar per la muntanya a primera hora del dia, a poqueta nit o durant un dia ple de núvols i elements com animals, a més de persones amants de la natura. El seu nom era Mulmeia.
A la muntanya Arkleia la vida de la placidesa, tot i el soroll, era grata, sensible, oberta a la creativitat i a la innovació (a Internet i tot... perquè era una font més d'imàtgens i de música que facilitava la concentració, la calma, la continuïtat creativa i la inspiració). I això feia goig a Mulmeia.
Igualment la música ressonava des d'un silenci acollidor que anava més enllà del simplificat: Mulmeia es sentia com a casa. I què ho feia possible? El lideratge interior que li permetia fer les coses a poc a poc, preparar l'agenda del dia, buscar temps per a l'esplai, temps per a les relacions humanes positives i temps per a gaudir de la positivitat en la societat (bé en forma d'ecologia, bé en forma de passeig)... I, per descomptat, per a tombar-se una miqueta en una estora i no fer res... diferent a gaudir del present i preparar un futur joiós i temperat.
Tot això no figurava en molts dels històrics llibres de text de les ciutats modernes (o de les cultures suposadament avançades en tot, segons alguns), ni en moltes fonts d'informació, com tampoc la importància d'acaronar-se, de dir-se paraules positives (i també a les persones més pròximes físicament -per telèfon i tot-), de cantar amb espontaneïtat, etc.
Malgrat això Mulmeia aprofitava el dia amb la vareta Congratulations i amb una iMAGinació ben transportada a camps diferents.
Potser no hi hagen molts xiquets, adolescents, jóvens, adults o persones grans com Mulmeia, un xiquet amb una pau i harmonia i tendència al bon humor i a l'alegria sana i la conciliació, el diàleg i la curiositat (intercultural i tot), com també amb altruisme i filantropia i amor per l'aprenentatge i l'ensenyament, que tot és possible per a qui confia en si mateix. I és que Mulmeia s'ho treballava diàriament, amb perseverança, esperit de superació, alegria mentres treballava o avançava i tot, amb fluïdesa i flexibilitat i obertura mental i maduresa emocional. Havia descobert que el que portava dins era el que volia mostrar a la societat (amb discreció, com en el seu dia rere dia, perquè era modest).
I conten les bones llengües que encara viu a les terres de la muntanya Arkleia i que el seu lema és "Viu com realment eres i fluïx com el riu net".
*************
Quines estratègies promous a nivell universitari per a afavorir la maduresa i el benestar emocionals? Quin és el teu lema?
*************
Que tingueu un bon dia i ple d'alegria i benestar.
A la muntanya Arkleia la vida de la placidesa, tot i el soroll, era grata, sensible, oberta a la creativitat i a la innovació (a Internet i tot... perquè era una font més d'imàtgens i de música que facilitava la concentració, la calma, la continuïtat creativa i la inspiració). I això feia goig a Mulmeia.
Igualment la música ressonava des d'un silenci acollidor que anava més enllà del simplificat: Mulmeia es sentia com a casa. I què ho feia possible? El lideratge interior que li permetia fer les coses a poc a poc, preparar l'agenda del dia, buscar temps per a l'esplai, temps per a les relacions humanes positives i temps per a gaudir de la positivitat en la societat (bé en forma d'ecologia, bé en forma de passeig)... I, per descomptat, per a tombar-se una miqueta en una estora i no fer res... diferent a gaudir del present i preparar un futur joiós i temperat.
Tot això no figurava en molts dels històrics llibres de text de les ciutats modernes (o de les cultures suposadament avançades en tot, segons alguns), ni en moltes fonts d'informació, com tampoc la importància d'acaronar-se, de dir-se paraules positives (i també a les persones més pròximes físicament -per telèfon i tot-), de cantar amb espontaneïtat, etc.
Malgrat això Mulmeia aprofitava el dia amb la vareta Congratulations i amb una iMAGinació ben transportada a camps diferents.
Potser no hi hagen molts xiquets, adolescents, jóvens, adults o persones grans com Mulmeia, un xiquet amb una pau i harmonia i tendència al bon humor i a l'alegria sana i la conciliació, el diàleg i la curiositat (intercultural i tot), com també amb altruisme i filantropia i amor per l'aprenentatge i l'ensenyament, que tot és possible per a qui confia en si mateix. I és que Mulmeia s'ho treballava diàriament, amb perseverança, esperit de superació, alegria mentres treballava o avançava i tot, amb fluïdesa i flexibilitat i obertura mental i maduresa emocional. Havia descobert que el que portava dins era el que volia mostrar a la societat (amb discreció, com en el seu dia rere dia, perquè era modest).
I conten les bones llengües que encara viu a les terres de la muntanya Arkleia i que el seu lema és "Viu com realment eres i fluïx com el riu net".
*************
Quines estratègies promous a nivell universitari per a afavorir la maduresa i el benestar emocionals? Quin és el teu lema?
*************
Que tingueu un bon dia i ple d'alegria i benestar.
dijous, 7 d’octubre del 2010
El pulveritzador d'esperances
Hi havia una vegada un pulveritzador que es dedicava a repartir esperances, com també a compartir i viure el present amb confiança, humor positiu, creativitat social i altruisme. El seu nom era Noemerc. Havia nascut a Bulgària, tot i que vivia a terres de la Pempleia, un bosc en què hi havia diversitat d'animals, de plantes, d'arbres i d'estils de vida.
Un dia, durant una conversa amb un amic ja adult (major de cinquanta anys), va escoltar una frase de Bojan Krkic, treta d'Internet: "Només des de la humilitat es pot continuar creixent com a persona i com a futbolista". Tot i que era aficionat a la lectura, a les relacions humanes positives, a la contemplació de la natura, a la cultura turística (o, en unes altres paraules, al coneixement de cultures diferents) o al joc lúdic i les activitats d'esbarjo, pensà que eixes paraules deien coses molt interessants, tantes com les que havia llegit durant el seu viatge a Bilbao, després de consultar un document internàutic enviat per una amiga.
Aleshores, Noemerc, considerà que convenia...:
1. Conéixer cultures diferents a aquella en què es movia.
2. Prendre nota de frases positives i que inspiraren els valors de la senzillesa i les relacions humanes que fan gaudir de la vida i fluir.
3. Valorar la diversitat, com el bosc de Pempleia.
Han passat ja més de tres dies i ara viu el present amb il·lusió, amb iMAGinació (imprescindible en la vida de Noemerc, com també en la vida social i pel pensament lliure), amb un nou producte: el pulveritzador de joia, un aliat de la vareta iMAGinativa amb què toca els aspectes de la vida abans de començar a transformar-los en positiu.
Igualment, un dia més, la col·laboració de la vareta, de Noemerc i de membres de Pempleia, havia fet possible un objectiu diari: guanyar tots i, així, eixir amb un somriure d'orella a orella i amb la idea que tot és possible per a qui creu en si mateix, es desenvolupa amb persones positives, aprén de les altres i tot... i posa els mitjans oportuns (fins i tot, la iMAGinació, l'humor positiu, la perseverança o l'optimisme realista).
Ah!, i gràcies també al pulveritzador de joia..., la nova amistat.
**************
Quin és el bosc que més t'agrada diàriament? Quins estils de vida es desenvolupen en ell? I en l'àmbit universitari en què treballes?
**************
Que tingueu un dia ple de diversitat, respecte mutu, curiositat i germanor.
Un dia, durant una conversa amb un amic ja adult (major de cinquanta anys), va escoltar una frase de Bojan Krkic, treta d'Internet: "Només des de la humilitat es pot continuar creixent com a persona i com a futbolista". Tot i que era aficionat a la lectura, a les relacions humanes positives, a la contemplació de la natura, a la cultura turística (o, en unes altres paraules, al coneixement de cultures diferents) o al joc lúdic i les activitats d'esbarjo, pensà que eixes paraules deien coses molt interessants, tantes com les que havia llegit durant el seu viatge a Bilbao, després de consultar un document internàutic enviat per una amiga.
Aleshores, Noemerc, considerà que convenia...:
1. Conéixer cultures diferents a aquella en què es movia.
2. Prendre nota de frases positives i que inspiraren els valors de la senzillesa i les relacions humanes que fan gaudir de la vida i fluir.
3. Valorar la diversitat, com el bosc de Pempleia.
Han passat ja més de tres dies i ara viu el present amb il·lusió, amb iMAGinació (imprescindible en la vida de Noemerc, com també en la vida social i pel pensament lliure), amb un nou producte: el pulveritzador de joia, un aliat de la vareta iMAGinativa amb què toca els aspectes de la vida abans de començar a transformar-los en positiu.
Igualment, un dia més, la col·laboració de la vareta, de Noemerc i de membres de Pempleia, havia fet possible un objectiu diari: guanyar tots i, així, eixir amb un somriure d'orella a orella i amb la idea que tot és possible per a qui creu en si mateix, es desenvolupa amb persones positives, aprén de les altres i tot... i posa els mitjans oportuns (fins i tot, la iMAGinació, l'humor positiu, la perseverança o l'optimisme realista).
Ah!, i gràcies també al pulveritzador de joia..., la nova amistat.
**************
Quin és el bosc que més t'agrada diàriament? Quins estils de vida es desenvolupen en ell? I en l'àmbit universitari en què treballes?
**************
Que tingueu un dia ple de diversitat, respecte mutu, curiositat i germanor.
dimecres, 6 d’octubre del 2010
El transportador Parclemer
Hi havia una aïna, el transportador Parclemer, que permetia portar la iMAGinació allà on les recerques d'Internet no funcionaven bé per un temps. Era una mena de portador (sense motxilla) d'esperança, això és, d'esperar una estona amb la vareta de la iMAGinació, vareta que afavoria el naixement d'idees noves durant el procés de restabliment.
Un dia, un home preguntà Parclemer com se les enginyava per a fruir de la calma en moments de canvi. I el transportador, bon amic i inspirat i amb espontaneïtat, respongué amb amabilitat:
-- Agafe una granera iMAGinativa, agrane el passat, em centre en el present i deixe fluir les coses.
D'aleshores ençà Parclemer porta per cognom Granerer, per la seua tasca depurativa, semblant a la finalitat de l'aigua i també potable i interessant.
Si algun dia veieu un granerer (i no nat a Torrent ni resident al carrer dels Granerers d'eixa ciutat), amb cara d'iMAGinatiu i donant de temps lliure, bonhomia i calma, podreu pensar que és Parclemer. I si no, feu la prova del cotó-en-pèl...
Escrit agranat, escrit acabat.
************
Quins canvis heu introduït en la vostra visió de la iMAGinació en els darrers temps, com ara, durant la primavera d'hivern que ha començat? Quina aplicació pràctica li trobeu dins de l'àmbit universitari?
************
Que tingueu un bon dia i millor que ahir.
Un dia, un home preguntà Parclemer com se les enginyava per a fruir de la calma en moments de canvi. I el transportador, bon amic i inspirat i amb espontaneïtat, respongué amb amabilitat:
-- Agafe una granera iMAGinativa, agrane el passat, em centre en el present i deixe fluir les coses.
D'aleshores ençà Parclemer porta per cognom Granerer, per la seua tasca depurativa, semblant a la finalitat de l'aigua i també potable i interessant.
Si algun dia veieu un granerer (i no nat a Torrent ni resident al carrer dels Granerers d'eixa ciutat), amb cara d'iMAGinatiu i donant de temps lliure, bonhomia i calma, podreu pensar que és Parclemer. I si no, feu la prova del cotó-en-pèl...
Escrit agranat, escrit acabat.
************
Quins canvis heu introduït en la vostra visió de la iMAGinació en els darrers temps, com ara, durant la primavera d'hivern que ha començat? Quina aplicació pràctica li trobeu dins de l'àmbit universitari?
************
Que tingueu un bon dia i millor que ahir.
diumenge, 3 d’octubre del 2010
La vareta iMAGiventora
Hi havia una vareta, Leucleia, amb trets clarament excèntrics, que gaudia de la iMAGiventoria, és a dir, de la creació d'invents a partir de la iMAGinació. Un dia, un xiquet molt curiós, se li arrimà i li preguntà:
-- Bon dia, Leucleia. Quins són els pròxims tres iMAGivents que t'agradaria crear?
Leucleia, vareta del País de la iMAGiventoria, amb una espontaneïtat nata (o crema, o de cacau amb creïlles a la romencola), respongué:
-- El primer, una vareta Congratulations amb què les persones podran transmetre l'alegria per mitjà d'excentricitats amb els companys de viatge, de conversa, de diàleg, d'esbarjo o d'esplai. El segon, un aparell llançaDumbos per a recordar-nos que la iMAGinació pot volar i en acabant tindre un sentit pràctic. I el tercer, una granera amb els colors de l'arc de sant Martí, perquè les graneres transporten la pau, l'alegria i el respecte mutu i la solidaritat allà on anem i, així, educar per a la positivitat, tindre neta la casa i les relacions humanes i fruir dels ambients positius o de calma i tot.
-- I com es creen eixos iMAGinvents, Leucleia? -preguntà el xiquet.
-- Amb les mans, amb els actes positius, amb la iMAGinació visual i amb material real -finalitzà la vareta.
I pim-pum-plam, missatge assimilat.
**************
Quins tres invents crearies ara amb la iMAGinació? Quina aplicació podrien tindre en el món universitari? I en el social, això és, fora de la universitat?
**************
Que tingueu una bona menja, de paella o del que vos avellisca menjar hui amb la vareta de la iMAGinació.
-- Bon dia, Leucleia. Quins són els pròxims tres iMAGivents que t'agradaria crear?
Leucleia, vareta del País de la iMAGiventoria, amb una espontaneïtat nata (o crema, o de cacau amb creïlles a la romencola), respongué:
-- El primer, una vareta Congratulations amb què les persones podran transmetre l'alegria per mitjà d'excentricitats amb els companys de viatge, de conversa, de diàleg, d'esbarjo o d'esplai. El segon, un aparell llançaDumbos per a recordar-nos que la iMAGinació pot volar i en acabant tindre un sentit pràctic. I el tercer, una granera amb els colors de l'arc de sant Martí, perquè les graneres transporten la pau, l'alegria i el respecte mutu i la solidaritat allà on anem i, així, educar per a la positivitat, tindre neta la casa i les relacions humanes i fruir dels ambients positius o de calma i tot.
-- I com es creen eixos iMAGinvents, Leucleia? -preguntà el xiquet.
-- Amb les mans, amb els actes positius, amb la iMAGinació visual i amb material real -finalitzà la vareta.
I pim-pum-plam, missatge assimilat.
**************
Quins tres invents crearies ara amb la iMAGinació? Quina aplicació podrien tindre en el món universitari? I en el social, això és, fora de la universitat?
**************
Que tingueu una bona menja, de paella o del que vos avellisca menjar hui amb la vareta de la iMAGinació.
dissabte, 2 d’octubre del 2010
L'arbre de la Vareta Màclupem
L'arbre de la Vareta Màclupem era un arbre realment interessant. Es llevava tots els dies abans de pixar a casa del veí del barri més pròxim i, en acabant treia a passejar el gos que molt amablement li confiava eixe veí.
Eixe gos i l'arbre de la Vareta Màclupem compartien la frescor i la paciència, sobretot mentres escoltaven persones que es mostraven obertes (ulls, orelles, boca -però no per a tirar-se un rot-, mans, llavis -senyal d'afecte i de plaer culinari alhora-). Els agradava escoltar uns dies, raonar dels temes més diversos uns altres... En fi, fer de mestre i d'alumne: de mestre quan dominaven un tema del qual tenien molta informació i els resultava senzilla la seua exposició, d'alumne quan hi havia una persona que sabia més en algun camp de la vida en societat.
A hores d'ara, al país Micloupa, el més pròxim a les terres en què vivien el gos i l'arbre de la Vareta Màclupem, hi han persones que porten un estil de vida semblant al d'ells dos. Allí podreu preguntar què unix a les persones més diverses. Si demaneu això a un xiquet amb espontaneïtat, potser vos responga: "La iMAGinació!". Si ho feu a una persona jove, potser vos conteste: "La curiositat!". I si ho feu a una persona adulta (emocionalment), potser vos diga: "El respecte mutu".
Quines persones més peculiars hi han a eixes terres! Paga la pena aprendre'n, d'elles...
I és que, bé en aquelles terres, bé en les nostres, no sols hi ha iMAGinació o curiositat en les relacions interpersonals, sinó també respecte mutu, clau per a avançar en el camp de la iMAGinació, en la curiositat i en els temes més atípics, extravagants o insòlits que podien conéixer o a què podien accedir. Almenys, quan el que busquem és guanyar tots dos, gaudir el dia amb alegria i calma, somriure, actuar amb paciència i calma i ser líders de les nostres vides i predicar amb l'exemple.
I fins ací el conte del dia.
*************
Quin és el teu arbre de la Vareta Màclupem en les relacions en l'àmbit universitari? I els seus amics? Quin model de vida tenen i desenvolupen, a les aules i tot?
*************
Que tingueu un bon dia i relacions humanes autèntiques, optimistes, alegres i pragmàtiques.
Eixe gos i l'arbre de la Vareta Màclupem compartien la frescor i la paciència, sobretot mentres escoltaven persones que es mostraven obertes (ulls, orelles, boca -però no per a tirar-se un rot-, mans, llavis -senyal d'afecte i de plaer culinari alhora-). Els agradava escoltar uns dies, raonar dels temes més diversos uns altres... En fi, fer de mestre i d'alumne: de mestre quan dominaven un tema del qual tenien molta informació i els resultava senzilla la seua exposició, d'alumne quan hi havia una persona que sabia més en algun camp de la vida en societat.
A hores d'ara, al país Micloupa, el més pròxim a les terres en què vivien el gos i l'arbre de la Vareta Màclupem, hi han persones que porten un estil de vida semblant al d'ells dos. Allí podreu preguntar què unix a les persones més diverses. Si demaneu això a un xiquet amb espontaneïtat, potser vos responga: "La iMAGinació!". Si ho feu a una persona jove, potser vos conteste: "La curiositat!". I si ho feu a una persona adulta (emocionalment), potser vos diga: "El respecte mutu".
Quines persones més peculiars hi han a eixes terres! Paga la pena aprendre'n, d'elles...
I és que, bé en aquelles terres, bé en les nostres, no sols hi ha iMAGinació o curiositat en les relacions interpersonals, sinó també respecte mutu, clau per a avançar en el camp de la iMAGinació, en la curiositat i en els temes més atípics, extravagants o insòlits que podien conéixer o a què podien accedir. Almenys, quan el que busquem és guanyar tots dos, gaudir el dia amb alegria i calma, somriure, actuar amb paciència i calma i ser líders de les nostres vides i predicar amb l'exemple.
I fins ací el conte del dia.
*************
Quin és el teu arbre de la Vareta Màclupem en les relacions en l'àmbit universitari? I els seus amics? Quin model de vida tenen i desenvolupen, a les aules i tot?
*************
Que tingueu un bon dia i relacions humanes autèntiques, optimistes, alegres i pragmàtiques.
divendres, 1 d’octubre del 2010
L'aigua que pasturava pels partencs oberts
Hi havia una vegada una aigua que es dedicava a pasturar pels partencs oberts. Les persones de la població en què ho feia, Cartpeller, no sabien ben bé com actuaria, ja que era nova en eixes terres i només tenien una referència remota i per Internet.
Un dia, l'aigua, decidí passejar-se per aquells indrets en forma de núvol, potser de primavera d'hivern, potser com més li plaïa en eixe moment. La qüestió, en la seua filosofia de vida, molt avesada a treballar amb la iMAGinació i tot, era passar-s'ho pipa (sense fumar i tot) i fluir pel cel com el xiquet que fruïx de la contemplació dels paisatges des de la finestra d'un avió i en diferencia tres o més en menys d'una hora.
Eixa aigua, neta, sabia que era molt important fluir, canviar, ser flexible (i mantindre els principis i l'essència), cantar, ballar, caminar, llegir per entretindre's, prendre's les coses amb calma (i així gaudir del present), treballar l'humor espontani i positiu, experimentar amb els distints estats físics...
Per eixa curiositat i eixes activitats (mostra de la seua fluïdesa i diversitat d'interessos), un dia aplegà a la conclusió que Cartpeller tenia uns costums, unes formes de comportar-se, una manera de concebre el món de la iMAGinació, etc. ben diferents als seus. Això la portà a caminar, de nou, pels camps no fresats: es sentia com un peix a l'aigua mentres experimentava. I quan fruïa d'un èxit, ho feia amb plaer i humilitat, conscient que era una cosa passatgera (com les escales que li havien permés aplegar a ca sa tia amb la vareta màgica i tot) i que, per tant, el que valia la pena era gaudir del present, canviar de tema i... començar de bell nou un altre repte.
Repte!, quina paraula nova! Potser per primera vegada era conscient que ja havia assimilat la cultura dels reptes de què havia escoltat a un home espontani, creatiu, excèntric i amb il·lusions i amor per la vida (com també altruisme i fluïdesa -perquè deixava temps al temps-...). Aleshores, passà plana, deixà arrere Cartpeller i caminà cap a la població següent, Roucnur de la Muntanya.
I diuen les bones llengües de Roucnur de la Muntanya que ara ha decidit tombar-se una estona i fruir de les flors, la verdor del paisatge, el blau del cel, les aigües cristal·lines del riu i el cant dels ocells o les diferents expressions dels animals que pasturen per la muntanya.
I conte narrat, conte disfrutat.
**********
Quina cultura dels reptes has transmet als teus alumnes durant el teu mestratge? Quines has aprés durant el teu procés d'aprenentatge continu? Quins promous a la universitat? Amb quines intencions?
Què significa un "partenc", per a vosaltres, atenent a la seua condició de paraula iMAGinària? ¿Jugueu amb la iMAGinació de paraules?
**********
Vos desitge un bon dia i que fruïu del que vos fa fluir.
Un dia, l'aigua, decidí passejar-se per aquells indrets en forma de núvol, potser de primavera d'hivern, potser com més li plaïa en eixe moment. La qüestió, en la seua filosofia de vida, molt avesada a treballar amb la iMAGinació i tot, era passar-s'ho pipa (sense fumar i tot) i fluir pel cel com el xiquet que fruïx de la contemplació dels paisatges des de la finestra d'un avió i en diferencia tres o més en menys d'una hora.
Eixa aigua, neta, sabia que era molt important fluir, canviar, ser flexible (i mantindre els principis i l'essència), cantar, ballar, caminar, llegir per entretindre's, prendre's les coses amb calma (i així gaudir del present), treballar l'humor espontani i positiu, experimentar amb els distints estats físics...
Per eixa curiositat i eixes activitats (mostra de la seua fluïdesa i diversitat d'interessos), un dia aplegà a la conclusió que Cartpeller tenia uns costums, unes formes de comportar-se, una manera de concebre el món de la iMAGinació, etc. ben diferents als seus. Això la portà a caminar, de nou, pels camps no fresats: es sentia com un peix a l'aigua mentres experimentava. I quan fruïa d'un èxit, ho feia amb plaer i humilitat, conscient que era una cosa passatgera (com les escales que li havien permés aplegar a ca sa tia amb la vareta màgica i tot) i que, per tant, el que valia la pena era gaudir del present, canviar de tema i... començar de bell nou un altre repte.
Repte!, quina paraula nova! Potser per primera vegada era conscient que ja havia assimilat la cultura dels reptes de què havia escoltat a un home espontani, creatiu, excèntric i amb il·lusions i amor per la vida (com també altruisme i fluïdesa -perquè deixava temps al temps-...). Aleshores, passà plana, deixà arrere Cartpeller i caminà cap a la població següent, Roucnur de la Muntanya.
I diuen les bones llengües de Roucnur de la Muntanya que ara ha decidit tombar-se una estona i fruir de les flors, la verdor del paisatge, el blau del cel, les aigües cristal·lines del riu i el cant dels ocells o les diferents expressions dels animals que pasturen per la muntanya.
I conte narrat, conte disfrutat.
**********
Quina cultura dels reptes has transmet als teus alumnes durant el teu mestratge? Quines has aprés durant el teu procés d'aprenentatge continu? Quins promous a la universitat? Amb quines intencions?
Què significa un "partenc", per a vosaltres, atenent a la seua condició de paraula iMAGinària? ¿Jugueu amb la iMAGinació de paraules?
**********
Vos desitge un bon dia i que fruïu del que vos fa fluir.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)