La placidesa i la muntanya Arkleia

A la muntanya Arkleia hi havia un xiquet que li agradava la contemplació, l'escolta atenta del cant dels aucells, la música de l'aigua, el xiulit del vent, veure com evolucionava una planta de color verd o amb floretes i tot, la lectura pausada i lluenta de positivitat i, com no!, passejar per la muntanya a primera hora del dia, a poqueta nit o durant un dia ple de núvols i elements com animals, a més de persones amants de la natura. El seu nom era Mulmeia.

A la muntanya Arkleia la vida de la placidesa, tot i el soroll, era grata, sensible, oberta a la creativitat i a la innovació (a Internet i tot... perquè era una font més d'imàtgens i de música que facilitava la concentració, la calma, la continuïtat creativa i la inspiració). I això feia goig a Mulmeia.

Igualment la música ressonava des d'un silenci acollidor que anava més enllà del simplificat: Mulmeia es sentia com a casa. I què ho feia possible? El lideratge interior que li permetia fer les coses a poc a poc, preparar l'agenda del dia, buscar temps per a l'esplai, temps per a les relacions humanes positives i temps per a gaudir de la positivitat en la societat (bé en forma d'ecologia, bé en forma de passeig)... I, per descomptat, per a tombar-se una miqueta en una estora i no fer res... diferent a gaudir del present i preparar un futur joiós i temperat.

Tot això no figurava en molts dels històrics llibres de text de les ciutats modernes (o de les cultures suposadament avançades en tot, segons alguns), ni en moltes fonts d'informació, com tampoc la importància d'acaronar-se, de dir-se paraules positives (i també a les persones més pròximes físicament -per telèfon i tot-), de cantar amb espontaneïtat, etc.

Malgrat això Mulmeia aprofitava el dia amb la vareta Congratulations i amb una iMAGinació ben transportada a camps diferents.

Potser no hi hagen molts xiquets, adolescents, jóvens, adults o persones grans com Mulmeia, un xiquet amb una pau i harmonia i tendència al bon humor i a l'alegria sana i la conciliació, el diàleg i la curiositat (intercultural i tot), com també amb altruisme i filantropia i amor per l'aprenentatge i l'ensenyament, que tot és possible per a qui confia en si mateix. I és que Mulmeia s'ho treballava diàriament, amb perseverança, esperit de superació, alegria mentres treballava o avançava i tot, amb fluïdesa i flexibilitat i obertura mental i maduresa emocional. Havia descobert que el que portava dins era el que volia mostrar a la societat (amb discreció, com en el seu dia rere dia, perquè era modest).

I conten les bones llengües que encara viu a les terres de la muntanya Arkleia i que el seu lema és "Viu com realment eres i fluïx com el riu net".

*************

Quines estratègies promous a nivell universitari per a afavorir la maduresa i el benestar emocionals? Quin és el teu lema?

*************

Que tingueu un bon dia i ple d'alegria i benestar.