En un país molt llunyà (almenys per als qui així el consideraven), Rewertoi, hi havia un ratolí que un dia havia deixat arrere allò de ser un gat rabosser i havia decidit passar a l'acció i superar un tema que tenia pendent. Recordava la història del Camí del Ratolí joiós, del qual parlarem a continuació.
A terres pròximes a Rewertoi hi havia un camí realment atípic, perquè feia moltes revoltes i pocs espais rectes, això és, servia com a prova de superació i de perseverança. Era un camí incòmode i tenia pocs amics, potser perquè la creativitat era una cosa estranya en aquelles terres.
Un dia, un xiquet que passejava per eixe camí passà a posar-li el nom Camí del Ratolí joiós, en record d'eixe ratolinet que eixe mateix dia li havia oferit ballar mentres una gata tocaria la flauta una estona... Quina cosa més estranya! (Ah!, i ell ho havia acceptat...) Un xiquet, un ratolí ballant i una gata amb un instrument musical.
Potser fóra una casualitat (segons alguns), però en qualsevol cas tots tres demostraren unes quantes coses claus en el dia rere dia: 1) la perseverança i l'optimisme realista ens fan aplegar a llocs inesperats o impensables en un altre temps, 2) les relacions humanes poden ser pluralistes i s'enriquixen de la diversitat i 3) amb la iMAGinació podem aplegar ben lluny... musicalment i tot.
I conte contat, conte llaurat.
***********
Com celebreu els actes de joia, d'evolució i de sorgiment de nous esquemes mentals positius a la universitat en què treballes? Com has rebut les noves idees pedagògiques? Com les has compartides amb els alumnes (o al revés, si ha sorgit de l'alumne)?
***********
Que gaudiu de la pluja (si eixe és l'oratge actual d'on sou ara) o de l'oratge del dia, amb música o sense.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada