dilluns, 30 d’agost del 2010

Crear experiències agradables

Després d'uns dies ben diferents als més comuns de l'estiu (i en què hem aprés molt sobre ecologia i hem reconsiderat temes laborals i tot, almenys entre algunes persones que conec i jo, com suponc que també més persones i grups socials -ecologistes o no-) tornem al blog i, així, a tractar temes d'actualitat i que poden formar part de l'esperit universitari així com també dels programes d'ensenyament.

Si ens centrem en la part positiva, veurem que hi ha un muntó d'unitats didàctiques a desenvolupar i, de pas, fer que les persones de l'ambient universitari persistim conscients de la importància de la participació constructiva i de la interdependència (global, estatal i comunitària). Vegem:

a) Ecologia i societat.
b) Alternatives al món de la construcció i dels mitjans de transport.
c) Ecologia i educació.
d) Ecologia i política.
e) Ecologia i filantropia.
f) Ecologia i moviments socials constructius.
g) Ecologia i universitat.
h) Ecologia i ensenyament.
i) Ecologia i altruisme.
j) Ecologia i humanisme.
k) Ecologia i cultures.
l) Ecologia i treball.
m) Ecologia i nous oficis.
n) Ecologia i gaudi de la natura.

Aquestes són les primeres idees que m'han vingut. Si considereu que hi han més, i tan interessants com eixes, vos invite a participar o a aportar-les allà on participeu, ja que la societat som tots i cada aportació positiva és igualment important. També és important la creació de formes de vida més agradables i en relació amb el respecte per la Natura i per les persones que formem la Terra. I tots tenim molt a dir, a fer i a proposar, bé com a ciutadans, bé com a membres del planeta.

Finalment escriurem una entrada d'Internet que pot ser interessant, com a introducció i més: "Proyecto Hacia una escuela ecológica". Si en trobeu més i amb idees diferents, vos anime a compartir el que coneixeu i, així, treballar des de la simbiosi i l'intercanvi interpersonal, essencial per a avançar una societat i amb alegria i confiança.

Gràcies i que tingueu una bona setmana.

Quines propostes de millora presentaries, des de la universitat, a un ajuntament, a un mestre i a un arquitecte per a millorar la qualitat de vida d'una població (a curt termini i a llarg termini i tot)?

dimecres, 25 d’agost del 2010

Des de la positivitat...

Què podem fer a la universitat, des de la positivitat?, podria ser una de les preguntes del dia. Hi han respostes:

1) Promoure el pensament i les accions des de posicions positives, creatives i constructives.
2) Interactuar junt amb l'alumne amb la idea que tots dos fem el camí, junts i que guanyem tots.
3) Treballar per la pau i per alternatives positives i plenes de lideratge, en què la ciutadania porta la batuta i exposa les idees als organismes oficials. O bé les persones interessades respecte als ens administratius més immediats (per exemple, dins d'una aula, entre l'alumne i el mestre o els organismes interns).
4) Formar alumnes més preparats per a intervindre en la vida pública amb optimisme, esperança positiva, moderació, simpatia pel proïsme, filantropia o altruisme i tot.
5) Alumnes amants de l'excentricitat (independència), de la imaginació, de la novetat útil a llarg termini i tot (no sols a curt termini), de l'humor positiu, de l'alegria dins de l'àmbit universitari (com també en la societat), de la germanor intercultural (cada vegada hi han més persones de Pobles diferents a casa nostra) i intracultural (entre els membres d'una mateixa cultura i veure així la diversitat com a positiva).
6) Que els alumnes isquen amb vocació i plaer pel que ensenyaran o transmetran i compartiran durant l'exercici de la seua professió i que han aplicat dins de l'àmbit universitari o en les pràctiques... i amb amor per la creativitat i els temes d'actualitat (de la societat en què viuen i del planeta).
7) Alumnes i mestres al servici de la societat, espontanis, oberts a la curiositat, al pensament lliure, a la singularitat dins de la pluralitat, a les iniciatives honrades i socials de caràcter cooperatiu (sien laborals, sien ecohumanistes, sien per l'internacionalisme)... i a l'autosuperació, a la proactivitat i a l'intercanvi d'experiències amb les persones amb què fan vida (per Internet i tot), com a forma d'aprenentatge.

Que tingueu un dia agradable i amb satisfacció pel que feu, bé a la universitat, bé fora.

Quins punts inclous dins dels projectes i les activitats universitaris que desenvolupes al llarg de l'any?

dissabte, 21 d’agost del 2010

Avantatges de l'aprenentatge de llengües

Adés he escoltat una entrevista a Augusto Cury sobre el llibre "O código da inteligência" (potser sense traducció del portugués, a hores d'ara). En qualsevol cas he sentit alegria quan comprenia algunes frases o fins i tot determinades paraules soltes, tot i no haver estudiat gallec ni la varietat portugués. Fins ací el primer punt.

En segon lloc vull dir que aprendre llengües, atenent a investigacions, té un punt molt bo per a la persona i, des de la meua experiència, vos puc parlar un poc què hem experimentat el mestre d'anglés i jo, des de fa quasi any i mig.

a) Obertura mental.
b) Curiositat.
c) Interés per la cultura del lloc d'origen de cadascú.
d) Coneixement de distintes formes de concebre la vida i d'organitzar la societat.
e) Calendari festiu d'un país.
f) Sistema polític.
g) Influència del capitalisme.
h) Coneixement de la interacció lingüística i de la història del país.
i) Major tolerància i receptivitat.
j) Es relativitza més durant el dia rere dia: veiem les coses des de més punts de vista.
k) Respecte per la diversitat: cada Poble s'organitza atenent a una forma de ser, com cada persona i també en funció de les interaccions amb l'exterior.
l) Formes de desenvolupar... l'humor i tot!
m) Curiositat per conéixer com són alumnes distints i que també intercanvien hores amb el mateix mestre i què els ha motivat a aprendre anglés, així com quins estils d'ensenyament aplica el mestre amb cadascú.
n) T'adones que l'ensenyament t'influïx en les relacions humanes amb persones de cultures de la península (la valenciana, la castellana, la basco-navarra...).

Això és el primer que em ve al pensament i que considere important transmetre a qui llig aquestes línies i, al mateix temps, desitge conéixer les seues experiències (si ha tingut interés per aprendre alguna llengua, sobretot si abans era monolingüe, això és, només en practicava una).

Per tant, podem considerar positiu el coneixement de llengües. Conec una persona que té familiars de cultures ben diferents (del Magrib, amb coneixement d'àrab, francés i alemany) i amb un familiar molt directe de cultura catalana. Ha sigut immigrant i, vos puc assegurar que, com més persones que conec, és molt obert.

Que gaudiu d'un bon dia.

Quina opinió et mereix l'ensenyament de llengües de cultures diferents? Quantes en coneixes?

Obertura i confiança intercultural

Ahir, un home gran, immigrant en el seu moment i ara resident a l'Horta (potser d'origen andalús), em deia que tots els romanesos gitanos eren lladres. "Home, no serà tant!..." fou la meua resposta, amb un toc humorístic i amb la intenció de relativitzar i desautoritzar una frase que, al meu parer i al de qualsevol persona emocionalment madura, podríem interpretar com a pròpia d'una persona políticament correcta (identitat no és comportament).

Després de veure cinc minuts d'un vídeo un poc més llarg ("Time line Apertura - El inmigrante"), al qual podeu accedir per mitjà de Google, i u sobre la xenofilia cap a persones europees a Sud-amèrica (sempre des del punt de vista dels qui han elaborat el vídeo, en principi i mentres no es demostre el contrari), he decidit passar a tractar sobre el tema de la confiança intercultural.

Així, ni es tracta de ser xenòfobs ni de ser xenòfils, sinó, simplement, de ser comprensius, la qual cosa crec que comença des de l'educació (en qualsevol de les seues formes) i l'ensenyament (en qualsevol dels seus nivells i estils). I per a ser comprensius ens interessa mirar avant, centrar-nos en el present que aplana el futur, mostrar-nos oberts (com ens agradaria que ens reberen, no sols a l'estranger sinó a casa del nostre veí o d'algun familiar i tot). Quan tinguem neta la casa, podrem passar a l'altra (almenys si així i això ens afecta).

Ara bé, si som receptius, i així em considere (com també crec que ho són els mestres més fascinants del món universitari, perquè desenvolupen l'esperit creatiu, obert clarament a la curiositat i a l'expansió humana), tenim molts punts a favor per a gaudir de les relacions humanes amb persones de cultures diferents a la nostra. I no per simple curiositat, sinó perquè desenvolupem un sentit de germanor que ens fa més filàntrops, altruistes, ciutadans del món i deixa arrere el possible egocentrisme i la por al desconegut. Per això la valentia és tan important com el respecte mutu i la prudència. Tot és menester i, a hores d'ara, potser siga més important el respecte mutu, el sentit de la solidaritat i l'educació per a la integració participativa i el sentiment d'acollida. Potser així guanyem tots: els receptors i els que s'acullen.

Rebeu una abraçada amb simpatia.

Com enfocaries el tema de la germanor intercultural a les aules universitàries? I a l'educació informal (les relacions humanes) i a la no formal (cursos, museus, exposicions...)?

divendres, 20 d’agost del 2010

La universitat amb la societat

Adés havia passejat per Internet i, finalment, he escoltat els primers instants d'una conferència de Gregorio Luri, pedagog (entre altres coses). I si de primer considerava que convenia una orientació pedagògica de línia lingüística i efectiva (és a dir, realista, que passe a la pràctica del pensament i les actituds positives i en què el lideratge és l'amo i senyor junt amb la confiança i l'optimisme), en acabant he cregut que valia la pena passar a escriure sobre un ensenyament en contacte amb la societat i a favor de la societat (la interacció és una realitat).

Amb això aplicarem el que podeu llegir a la web http://www.webdepastoral.salesians.info/BD/BD45cat.htm, en una entre les més de 150 frases, cites o reflexions que fa l'autor: "L'entusiasme i l'optimisme són les cames de la vida" (núm. 109).

I ara, després d'aquesta frase, passarem a fer uns comentaris en coherència amb l'esperit que volem transmetre dia rere dia. El mestre que transmet entusiasme i optimisme...

1. Compartix les classes amb persones que poden ser ciutadans lliures si s'ho proposen i a les quals està disposat a ajudar mentres aprén.
2. No busca la fama, sinó formar persones creatives, comprensives, solidàries i obertes a la novetat, a la generositat i a la faena feta per mèrits propis (per exemple, en què fem esment de l'origen de la informació).
3. Treballa atenent als seus principis i valors.
4. Escolta amb atenció els alumnes, com a persones i com a estudiants: tenen molt a dir-nos.
5. Alterna l'humor positiu, la imaginació, l'anàlisi i l'execució.
6. És conscient del paper social que desenvolupa la universitat com una part més de la societat i, com el bon amo d'un restaurant, centra la seua tasca diària en l'estudiant.
7. Promou la cooperació, la solidaritat, l'altruisme, el desenvolupament de les capacitats, habilitats i els dons de cada persona, per mitjà de l'exemple (actuacions diàries)... la creativitat, l'optimisme i el plaer de viure i de ser com u és realment.

Que tingueu un bon dia.

Quines formes de transmetre (i compartir) l'optimisme i la vocació coneixes actualment?

dijous, 19 d’agost del 2010

Confiança en els projectes i en l'alumne

De primer direm que a més d'exercir de mestres (i d'aprenents, mentres ensenyem), també som persones que treballem la confiança i que com més confiança tenim en nosaltres, com més ens centrem en persones positives i constructives i com més optimisme i interés vital desenvolupem cap a la professió que exercim, major optimisme, confiança i garantia de progrés qualitatiu desenvolupem en l'ambient que ens envolta (universitat, personal administratiu, alumnes, societat, amistats, etc.).

En segon lloc el mestre, com l'alumne, són persones individualistes i socials. Individualistes perquè són singulars... i socials perquè viuen en societat. Si donem crèdit a l'alumne, donem crèdit a la pedagogia que desenvolupem, perquè podem transmetre el que practiquem a partir de la nostra essència: som el que som (identitat), no el que fem (comportaments).

En tercer lloc els projectes creatius acompanyats d'actituds constructives i positives són els que fan avançar una societat. I per a fer-los realitat és imprescindible el lideratge, la política de participació activa de l'alumne, l'acte de caminar junts i amb optimisme el mestre i l'alumne (no sols com a membres socials, sinó també com a persones amb singularitats i un historial distint). És fàcil reconéixer molts dels mestres més eficients: tenen un esperit de superació, un sentit de la vocació, afany per canviar quan consideren que toca canviar (flexibilitat i creativitat), desig de comunicar-se amb l'exterior com a una persona més de la societat i, igualment, d'actuar amb autenticitat, independència, maduresa emocional, alegria, somriure i humor positiu.. i de mantindre's actius, tot i la jubilació (recordem que jubilar prové de jubil). I, en eixe sentit, he comptat amb la col·laboració de tres mestres, u d'ells ara i tot. I això no són batalletes, sinó per reforçar el que escrivim, per predicar amb l'exemple i amb fets reals.

Nota: Els elements que acabe de citar abans els tenien els meus millors mestres i ens ho reflectien durant les sessions... i ara passen a l'acció quan treballen històrics alumnes (i açò m'ho comentava un dia una històrica companya, ara amiga i tot). Per això l'alumne també aprén a prendre una actitud valenta i passar a l'acció, en lloc d'arrunsar-se en idees.

Com estimules els alumnes perquè passen a l'acció quan ja tenen assumida la teoria? I com facilites la teoria? D'on has tret la informació sobre les estratègies didàctiques que apliques? Gràcies per la teua informació, d'utilitat pública i popular i tot.

dimecres, 18 d’agost del 2010

El clown del mestre: l'humor didàctic

Vull pensar que, a banda de la part somiadora, l'analítica i l'executiva, també hi ha la part "clown" (excèntrica) dins de la persona. És eixa que ens permet relativitzar molt els temes, enfocar-los des d'una visió més espontània, de joc, de divertiment i d'alegria. Però no es tractaria d'una alegria prefabricada ni d'una diversió perquè s'inclou dins del programa... sinó perquè ens naix de dins i perquè considerem tan positiva com el contingut que aportem a la classe. Sabem dels beneficis de l'humor, del somriure, de l'alegria... i de la gran contribució que pot fer el món de la comicitat i de l'humor positiu a la vida diària.

Si la vida diària també inclou l'ensenyament i l'educació, ens fa un gran favor quan els membres de la classe compartixen el temps i la matèria amb un toc graciós de joia: ajuda a recordar millor els continguts, a millorar les relacions entre el mestre i l'alumne, a convertir en interessant la faena d'ensenyar, a tindre un bon record del pas per la universitat, a crear mestres amb esperit d'espontaneïtat i, entre altres, a fer que l'alumne senta més interés pel que aprén: no és el mateix ensenyar un tema amb un mínim d'humor didàctic. I parlem d'humor didàctic perquè un mestre no és un clown, sinó un mestre: les coses clares i el xocolate espés.

Que tingueu un bon dia.

Quins mestres coneixes que incorporen un toc d'humor didàctic o d'excentricitat a les seues sessions, de manera espontània o per mitjà dels apunts? Has trobat webs amb mestres que incorporen l'humor a l'ensenyament (per mitjans gràfics o a través de la paraula)?

Caminar alegres

Sabem que no tots els dies són iguals, sabem que interessa molt que el mestre (com l'alumne) es familiaritze amb els canvis (i que els aculla amb les mans obertes), sabem que quan caminem alegres és quan les coses les veiem de color groc i verd (optimisme, el groc; creixement i creativitat, el verd), sabem que l'optimisme ens fa caminar amb el pas decidit i mantindre'l en temps de canvis com el present... i que la creativitat és la medicina per a apostar per noves formes de ser, de pensar, d'actuar, de concebre el món (com ara, l'economia).

I tot això és important, si dia rere dia fem una universitat de la qual fem que isquen mestres conscienciats pels temes socials d'actualitat, amb interés per l'ecohumanisme, el pacifisme contemporani, el lideratge (prendre les regnes), la positivitat, l'humor positiu, el somriure i l'alegria, etc. Que no tot siguen continguts, sinó continguts amb tocs de vocació: es capten amb major facilitat i fa que estimem la teoria... i la pràctica per igual.

No tots els dies són iguals. És més, cada dia és diferent, és a dir, una oportunitat per a treballar la curiositat, els reptes i, des de la nostra situació de mestres (en actiu, en la universitat -a distància o presencial- o de manera altruista i "com si"...), transmetre eixe amor per la vida, pel present, i eixa funció esperançadora i creativa que té el mestre efectiu i que camina junt amb l'estudiant.

Els millors mestres universitaris caminen com a mestres, com a alumnes, com a persones socials (i també amb pensament lliures i promotors de la individualitat respectada enmig de la cultura cooperativista), com a persones sensibilitzades per la societat, amb esperit creatiu, amb bon humor. Són eixa verdor que fa créixer l'arbre i moltes plantes durant la primavera... i també al llarg de l'any. Per això la seua funció és perenne, constant, persistent, perseverant i oberta (a l'adaptació, la flexibilitat, noves formes d'organitzar-se una societat o al pensament i el llenguatge positius).

El mestre eficaç és un promotor d'esperança, una persona que es centra en el present i que, alhora, prepara el futur amb optimisme. Per això, quan passen els anys biològics i tornem a veure històrics mestres, el que primer sentim és que encara es mantenen jóvens (rebels de forma positiva), xiquets (curiosos, espontanis) i adults (madurs emocionalment). ¿Vos ha ocorregut res paregut quan heu tornat a veure o a contactar amb mestres així, o bé quan en coneixeu com els primers?

Com caminaven els teus millors mestres? I com caminen els que ara coneixes i consideres més eficients?

dimarts, 17 d’agost del 2010

Singularitat, cooperativisme i creativitat

Començarem aquestes línies amb unes frases d'Einstein, tretes del seu escrit "Per què el socialisme?" (1950), a partir de la versió en castellà del llibre "Einstein. Su vida y su universo" (Walter Isaacson, Ed. Debate, 2008, p. 545):

"L'educació de l'individu, a més de fomentar les seues pròpies capacitats innates, tractaria de desenvolupar en ell un sentiment de responsabilitat cap al proïsme, en lloc de la glorificació del poder i l'èxit de la nostra societat actual"

Eixe era l'afegitó per a la classe de socialisme que defén i que, anys a venir, encara ens servix d'inspiració, sobretot quan veiem que hi han línies del segle XXI que primen (i inclouen) els tres elements que encapçalen el títol: singularitat, cooperativisme i creativitat. I encara podríem afegir-ne tres, contemporànies: positivitat (com a alternativa a l'activisme tradicional) , lideratge (actituds i projectes "a favor de") i "guanyar-guanyar".

Escric tot això després d'haver raonat una estona amb un amic, el qual defén la singularitat de la persona, la seua participació democràtica com a membre de la societat i la creativitat com a elements imprescindibles per a caminar avant, a més d'una educació cívica que comença a casa i que inclou un reconeixement per la faena social que exercix el mestre..., com la persona que treballa per amor, és a dir, per vocació (en lloc de per fer currículum o per xafar al del costat).

Conec més persones que actuen com eixe home i podem extraure unes lliçons:

1. La vida senzilla, l'altruisme, l'amor pel proïsme i el respecte mutu són menesters en una societat, en lloc de la competitivitat, l'egoisme o les frases clixé perfectament qüestionables des d'una visió independent i social ("Tanto tienes, tanto vales", com va dir-me dies arrere un home).
2. La franquesa, l'autenticitat, l'honestedat formen part de les persones madures.
3. Igualment ens interessa adoptar polítiques socials (des de la base de les relacions més directes i tot) centrades en l'intercanvi de servicis o material, la cooperativitat, el pluralisme (respecte de les singularitats), i predicar amb l'exemple (coherència, per exemple, per mitjà de l'actuació atenent als principis i valors de cada persona). Igualment consideren fonamental la figura del mestre (i ho dic amb autenticitat, atenent al que han dit amb espontaneïtat).

En síntesi: on hi ha optimisme i creativitat, hi ha una societat que creix... en llibertat i responsabilitat, en respecte per la singularitat, en aplicació de formes cooperativistes i democràtiques de viure, en horitzontalitat i en... humor positiu i alegria i espontaneïtat, tres elements que formen part de les persones de pensament lliure i que actuen atenent al que són, no en funció de com són o diuen que són altres persones.

Quins elements considereu bàsics per a portar una vida alternativa i positiva en l'actualitat, atenent al sistema sòcio-econòmic en què vivim i el vostre esperit creatiu?

Creativitat a la universitat? Sí, de l'alliberadora

Després d'escoltar un vídeo sobre "La Universitat del S. XXI" (http://www.uic.es/ca/uic-21), podem aplegar a unes conclusions sobre la universitat del segle XXI, la creativitat i el paper del mestre, de l'alumne i de la societat. Els punts següents resulten d'una revisió independent del vídeo.

1. Creativitat és un mot que, a la universitat i a la societat, inclou posar en qüestió l'statu quo, detall que no tenim l'ocasió d'escoltar al llarg del vídeo.
2. La creativitat té una funció alliberadora, de formar persones que potencien el pensament lliure, l'optimisme, la flexibilitat, la curiositat, la positivitat (aplicació social i positiva de la creativitat), l'alegria i valorar cada petjada que es fa.
3. La teoria és més important que la pràctica, perquè de la teoria sorgixen les noves idees (revolucionàries i tot) i que fan més creativa una societat, mentres que la pràctica es limita a reproduir i resulta més fàcil de fer.
4. Els mestres més eficients s'interessen per la teoria..., l'apliquen i preferixen centrar-se en l'alumne i en la relació alumne-societat, mestre-societat i alumne-mestre.
5. La qüestió social (més enllà de la tècnica, la tecnologia i l'economicisme) també forma part de la societat en què viuen els mestres universitaris, els alumnes i el personal administratiu de la universitat. I tots són igualment importants, per les seues contribucions.
6. Un model d'estudis més simple també fa un gran paper si incorpora l'humor, element fonamental per a la fluïdesa i la creativitat. Tampoc no apareix... i es sap que de l'humor (el positiu) sovint sorgixen idees excèntriques o originals..., com ens ho mostra la història.
7. Adaptar l'alumne a la societat no és la clau, sinó que l'alumne creatiu decidisca quan vol participar en la societat atenent als seus principis, valors (dos temes tampoc apareguts) i creences, és a dir, que actue amb independència i lideratge interior. Els màsters o la convalidació d'estudis a nivell internacional no indiquen que la persona tinga un esperit creatiu i pel pensament lliure, la positivitat i la cultura dels matisos, la dels reptes o per l'altruisme o la filantropia (detalls que manifesten els mestres més eficients... i els alumnes més lliures i socials).

Per tant, senyors, no tot el que lluu és or: el pensament lliure i positiu (des de la creativitat i tot) és la clau d'una societat més democràtica, alegre, interessada per l'humor positiu, per l'esperit constructiu i per les relacions interpersonals en què prima més la singularitat, el respecte mutu, la participació lliure i democràtica, l'honestedat, la solidaritat, la coherència entre el que es diu i el que es fa, la formació de persones amb principis i valors, etc. Que la creativitat incloga també un punt social i, així, aprendre a ser més cooperatius, més independents i més joiosos del que som (que no tant del que fem).

Que tingueu un bon dia.


Què entens per creativitat i quina relació convé que tinga, des del teu punt de vista, a la universitat i en les relacions entre els membres de la universitat i la societat?

dilluns, 16 d’agost del 2010

Ensenyar amb placidesa

Que el mestre transmet les seues emocions, com també l'alumne (sobretot si hi ha interacció), és una cosa ben palpable. Ara bé, si incorporem la placidesa a la classe (no sols en el sentit de calma sinó també en el de plaer) potser tinguem davant de nosaltres una oportunitat molt bona per a formar alumnes més tranquils i, al mateix temps, més amics de la matèria que ensenyem i, a més, contribuïm a una societat més pacífica, més oberta mentalment, més preparada per a la creativitat (la qual necessita moments de calma, de bonança, etc. perquè fluïsca la inspiració).

Què ens pot ajudar a ensenyar amb placidesa?

1. Música tranquil·la i moderada de fons que facilite la concentració.
2. La veu.
3. Convivència d'imàtgens amb moviment moderat i de fotografies de calma (cartells, fotografies,...)
4. Riure i somriure.
5. El color de la classe. Convé un color verd botella (creativitat, calma i natura), amb groc intermedi (optimisme) i blau cel (comunicació i tranquil·litat) junt amb el carabassa (viure el present). Es poden combinar per mitjà de material divers i al llarg de l'aula (per exemple, pissarra verda, pòsters amb imàtgens de la natura amb cel blau i verd a primera hora del dia, i espais de color carabassa)
6. Treballar la creativitat, generador d'optimisme i de realisme (esperança positiva).
7. Viure el present.

Que tingueu un bon dia.

Com ensenyaries, amb placidesa i amb calma, en la universitat actual, als estudiants del segle XXI?

dissabte, 14 d’agost del 2010

Favorables al "nosaltres" pluralista

Ara podem llegir, en articles i webs avançades, això és, que responen a les noves formes de pensar i de concebre la societat, que convé promoure el "nosaltres" pluralista, és a dir, respectuós amb la singularitat de cada persona.

Cada vegada hi han més persones que busquen persones així, potser perquè els temps han canviat i preferim noves formes de concebre la participació i la democràcia, no sols en temes socials clàssics, sinó també en aspectes relacionats amb la universitat o l'ensenyament.

Així, els mestres més eficients i més interessats per l'estudiant són conscients que cadascú pot contribuir de manera positiva i que, mentres l'alumne demostre interés, val la pena dedicar temps a promoure la creativitat i la participació activa com a un membre més de la societat, en eixe cas, en l'àmbit universitari.

Si promovem la singularitat és perquè volem que les persones treballen la seua part creativa, és a dir, que posen en qüestió... fins i tot històrics esquemes personals. Potser així haurem passat a una persona participativa, interessada per la societat, respectuosa amb les persones (però no necessàriament amb els comportaments), oberta mentalment i emocionalment, que prima la cooperació a l'egocentrisme, que prioritza la vocació al fet d'acumular títols, etc.

I com el "nosaltres pluralista" és un acte més de democràcia i també inclou l'humor positiu("líquid", etimològicament), ens interessa escampar-lo com una taca d'oli damunt de l'aigua d'un plat. Per això confiem en les persones que prioritzen el respecte per la singularitat, la rebel·lia, la independència, el lideratge, la determinació o la flexibilitat i la fluïdesa. I com ens agrada l'humor, doncs, podríem incloure uns minuts d'excentricitats (mas que només en foren els tres primers de cada sessió). De segur que guanyaríem humor, iniciatives, idees noves, alegria, benestar i espontaneïtat... i alguna idea profitosa, com ja ho confirmen els estudis sobre creativitat.

Quins mètodes d'estudi preferixes i què primes, com a positiu, de cadascú? Quins canvis inclouries en la universitat per tal de fomentar el pluralisme respectuós amb la singularitat?

Pas a la claredat de l'esperit creatiu

Si consultem diferents webs en referència a la introducció de l'esperit creatiu ("esperit emprenedor") a la universitat, captarem una relació amb l'economia. Però... senyors, ¿veritat que l'economia, o l'empresa només és una part de la societat? Si formem persones amb la intenció que tinguen esperit creatiu, no és perquè creen empreses (una possible funció més), sinó perquè desenvolupen el pensament creatiu, perquè treballen l'humor positiu, l'optimisme, la positivitat (en el llenguatge i en les relacions humanes), el sentit de ser competent (qui és competent no necessita competir)...

Així, si deixem que passe la claredat enmig dels temes sobre innovació, creativitat, esperit emprenedor i més i descobrirem que el pa és pa, que el vi és vi i que sovint només el 10% de les empreses accepta les persones fortament creatives. Així, com sona, ens ho recorda Ernie J. Zelinski, en una de les seues obres, publicada per l'editorial Oniro. I és que no tot el que lluu és or...

Per tot això, podem dir que la joia de viure és pròpia de persones que busquen superar-se (que no competir amb els altres) i, així, millorar:

1. Humor positiu.
2. Independència.
3. Líders de la seua vida.
4. Fruir el present mentres fan camí.
5. Cultura de la senzillesa i la moderació.
6. Adapten el sistema socio-econòmic a ells i no al revés... o en proposen, de nous. Pensem en Muhammad Yunus i els microcrèdits, una alternativa sorgit de la creativitat unida a la llibertat del capitalisme i a la solidaritat del socialisme.
7. Dedicar temps, diners, personal creatiu (en el sentit que hem indicat adés) a un ensenyament centrat en l'alumne, l'altruisme, la vocació, la cooperació, el guanyar tots dos, etc. i a l'abast del major nombre de persones (no elitista) i per la llibertat responsable (persones madures).

Són les primeres set idees que m'han sorgit, amb espontaneïtat.

Quines opinions tens al voltant del tema de l'esperit mamprenedor i la introducció de la innovació en l'ensenyament universitari? Què consideres que fa creatiu un alumne, un mestre, un ambient universitari o un sistema educatiu i tot? Què opines sobre la interacció actual entre la creativitat a la universitat i la societat en què vivim (localitat, comunitat, demarcació administrativa, estat...)?

divendres, 13 d’agost del 2010

Com una banda de música

Adés he escoltat la banda de música La Lira de Ribadavia (Galícia) i m'he sentit ple per la calma, la música ben feta i amb moderació, la suavitat de l'obra que escoltava (per mitjà d'http://www.unaplauso.com) i una de les primeres coses que he pensat era la conveniència d'actuar, en l'ensenyament, com una banda de música:

1. Un director.
2. Interacció entre el director (mestre) i els instrumentistes (els alumnes).
3. Pedagogia centrada en l'alumne (la batuta es dirigix cap als alumnes).
4. Donem entrada a alumnes ben diferents (moments en què toquen instruments diversos o el passatge es centra en u o en una classe d'instruments).
5. Contacte amb la societat (públic).
6. Treballem al servici de la societat (perquè el públic gaudisca i transmeta el plaer de la música).
7. Valorem el treball del grup i l'aportació de cadascú...

... i continuem, perquè ens agrada el que fem, sentim vocació i la interacció ens és positiva, la qual cosa ens encoratja a millorar i a provar formes diferents i tot (incorporar creativitat i aprenentatge).

Una abraçada a tots els lectors.

Com interpreteu una banda de música, un grup de teatre, una agrupació de pallassos, un equip de futbol, un claustre de professors, etc.? Quines funcions considereu que han de desenvolupar els diferents membres? Quins estils d'organització preferiu?

dimecres, 11 d’agost del 2010

Economistes honrats: José Luis Sampedro (1917)

Encara hi han economistes honrats, persones al servici de la societat, persones que dediquen la seua vida professional dedicada a explicar com es mou un país, com es crea una situació econòmica, persones partidàries d'una economia humanista i en què la persona siga el centre (en lloc de ser-ho la tècnica o els castells de borumballes o la compra del poder polític, per posar tres exemples).

Quan una persona es troba amb mestres d'economia així, passa a percebre-la com una disciplina que té vida social, que participa de la societat, que no interessa reduir-la a explicacions sobre economia (vocabulari, introducció en els estudis...), sinó com un component més de la vida de les persones. O dit d'una altra manera: és més fàcil del que creiem, sobretot quan agafem de guia llibres de la línia de l'obra de José Luis Sampedro "Economía humanista" i observem l'evolució (personal i tot) des d'una vida tecnicista a una social i al servici de la societat: no debades hi ha qui el coneix per "l'avi de l'altermundisme" (u de tants avis, perquè també n'hi hauran, de materns..., és a dir, de dones economistes i altermundistes).

Com t'ensenyaven economia a la universitat? Quines aportacions promouries a nivell social (universitat, vida social, bibliografia...)?

dimarts, 10 d’agost del 2010

El plaer d'ensenyar, aprendre, intercanviar...

Durant el dia m'he trobat amb persones interessants, una de les quals ha estudiat dansa i fa de mestra. Xapó! No perquè siga mestra, sinó perquè el fet de dir-me que no és una persona victimista i que aposta per la vocació, el plaer d'ensenyar, l'educació i l'ensenyament centrats en el pròxim i més, ens fa veure que hi han persones treballadores en distints camps de l'ensenyament, com també les que figuren com a triades en l'estudi de Ken Bain sobre el que fan els millors professors de la universitat .

Açò fa pensar que hi han motius per a mantindre la joia d'ensenyar, el plaer d'aprendre, el gust per l'intercanvi amb la societat i amb les persones respectuoses que coneixem i que, parafrasejant aquella cançó tan coneguda en castellà, podríem dir que "Enseñar es un placer, genial...", en lloc de fumar. Això sí, si u vol fumar perquè es sent de gust i troba un lloc... que ho gaudisca. Conec persones que són sanes mentalment i que són receptives, donants i octogenàries i tot (o de més de noranta anys)... i més d'una fuma.

Potser una de les claus per al benestar humà, individual i col·lectiu, a més de la humilitat, la franquesa, l'aprenentatge, la simpatia, l'humor positiu, la creativitat, la moderació emocional, la generositat siga... l'intercanvi. Quan intercanviem, explorem camins nous, ens obrim afora, ens enriquim mútuament, podem aplegar a fer una simbiosi interessant, ampliem el nostre món, podem aprofitar l'ocasió per a tendir cap a la universalitat i el respecte a la singularitat... I tot això, des del respecte al proïsme.

Potser podríem parlar d'un home que actua políticament correcte, quant als mestres universitaris, però com que no volem fer-li propaganda, seguirem pels nostres camins (respondre) i que es busque persones del Club dels Bons Costums, és a dir, del club de què no participem les persones partidàries del pensament lliure, creatiu, constructiu, positiu i que treballa per l'humor positiu i l'alegria de viure (de l'ofici de viure -com diu un programa de Catalunya Ràdio- i del plaer de viure en comunitat i per la pluralitat i la filantropia i l'altruisme).

Que tingueu un bon dia.

¿Vos agradaria formar part d'un club o d'una entitat de mestres que senten la vocació i que treballen per una societat més creativa, positiva, pluralista i social? Heu pensat de crear res paregut a la universitat o a la localitat o comarca en què viviu, o bé de participar, o bé intercanviar amb persones que tenen blocs o webs (personals o col·lectives)?

Fluir amb els dons, els talents i les capacitats

Després de llegir un article de la publicació "El Faro de Murcia" sobre Rosetta Forner, podríem dir que la fluïdesa que ix de l'actuació diària a partir dels nostres principis, valors, interessos, creences, capacitats, habilitats, talents i dons... (entre altres aspectes), com també de la part somiadora, la creativa i l'executiva, etc. fa que el que produïm no sols siga molt sinó, el que potser ens parega més important, d'acord amb la nostra essència.

Així, quan treballem en els nostres oficis o en el que destaquem i, a més, centrem allí el món de la percepció (és a dir, el dels sentits), vivim el present i, açò és intuïció i també resultat d'observacions, adoptem posicions de filantropia, de mirament cap a les persones: hem passat del respecte cap a nosaltres i de fer-nos respectar (ja els hem assumits i els practiquem amb naturalitat, com a un hàbit) a respectar el proïsme, així com a mantindre relacions amb eixes persones que són sensibles, humanes, pacífiques, constructives, positives, que treballen amb alegria i perquè valorem més la part optimista (per exemple, "la cultura de les oportunitats", molt interessant en l'època que vivim, com en totes).

Si fem un paral·lelisme amb la universitat, podrem dir que quan l'alumne veu la universitat com una forma més de formar-se, d'enriquir-se, de créixer, de treballar-se la persona, de connectar i intercanviar amb la societat, d'aprendre a aprendre... (i a ensenyar), no sols es meravella del que aprén, del que observa, del que viu, de les relacions interpersonals, etc. sinó que, a més, pot veure-la com un espai d'on poden eixir persones interessades per temes socials, pel pensament creatiu i positiu, per l'humor i per l'alegria adjunta a l'acte de treballar en les faenes de la vida... I quan això té lloc amb fluïdesa, com l'aigua neta del riu, tenim un alumne alegre, grat, constructiu, creatiu. Podem dir que ha fet efecte l'aplicació desinteressada de l'ensenyament centrat en l'alumne... I encara hi ha més faena, això és, més reptes: cada persona és diferent, com cada curs i les persones de l'aula o espai d'ensenyament.

Que tingueu un bon dia.

Com promous la fluïdesa de les capacitats, els talents, els dons, les habilitats... entre els estudiants? Què consideres que facilita la fluïdesa?

dissabte, 7 d’agost del 2010

"PICA'M: En positiu, per favor!" (Gràcies, amic)

Amb el títol que veieu dalt entre cometes, practicament tret així de Google després de buscar "Humor positiu" , accedim a una entrada interessant i escrita per un valencià. Recomane la seua lectura, encara que coincidisca amb moltes que ja hem exposat al blog que llegiu ara. Idees:

1. Proposem actes públics des d'un llenguatge positiu (en la forma i en el contingut).
2. Treballem la creativitat i el lideratge (ser els qui prenem les regnes del cavall).
3. Participem socialment amb la positivitat de cada dia, la qual només requerix obertura mental (inicialment), pràctica (després) i transmetre-la a nivell social (converses, diàleg amb amics o coneguts, escrits, cartes, correus electrònics...).

Això, poc o molt, és el que fem quan desenvolupem la positivitat com a un hàbit més: passar de la teoria (molt bàsica per a l'aprenentatge continu i de tècniques noves) a la pràctica diària. Això ho sintetitza un refrany ben popular i conegut, "Tota pedra fa paret". Ara bé, en el sentit que la constància, la voluntat, el marcar-nos uns objectius vitals i ser fidels (i reformar-los, en la mida i en el moment que considerem adients), ens fa més forts i ens permet establir distàncies (la paret) entre el que pensem i considerem que va adjunt als nostres principis i valors i el que es fa de manera habitual, tradicional o més corrent i que hem vist i comprovat que no és positiu.

La informació està per a ser emprada com a mitjà de reforçament cultural, creatiu, positiu i constructiu de la persona, amb independència de l'edat, l'origen, la professió, el treball de què viu ara, si és pensionista o jubilat, l'estil de vestir, etc. de cadascú. I de la informació veraç, positiva, independent, per la creativitat social, etc. podran eixir persones amb un criteri independent, curioses, líders emocionalment, amb bon sentit de l'humor (humor positiu i graciós)..., és a dir, persones que es formen per a créixer com a persones.

Ens interessa difondre açò a l'escola, al carrer, a la universitat i en les relacions humanes, com també el que ha comentat l'autor del document esmentat.

Com promouries el lideratge i la positivitat dins de l'àmbit universitari (aula, administració, etc.)? Com el promous?

Sí a l'humor positiu

Després de somiar amb un destacat polític d'actualitat, he passat per la consulta d'intervencions o entrevistes a Xavi Castillo, un document sobre les bones accions del polític Francisco Camps (president de la Generalitat valenciana a hores d'ara) i, finalment, per la diferència entre ironia, sarcasme i humor positiu i els motius psicològics de la primacia de l'humor sarcàstic o del positiu. Hi han molts motius per a primar el darrer.

Així, l'humor positiu pot incloure frases com les següents, tretes de la web http://www.unaplauso.com/ o d'una altra web d'internet: 1) "Soy de Cádiz, de la parte de Madrid que tiene costa." , 2) "Introduce el código para probar que eres humano" (web sense referència, tot i que potser trobem l'entrada per mitjà de Google). Igualment podríem incloure alguna anècdota personal o que presenciàrem i que puga enriquir-nos humorísticament i psicològicament. L'humor positiu, des del meu punt de vista, és el que beneficia a major nombre de persones i, a més, es mostra més obert mentalment i, també, té millor acollida entre persones de diferents ideologies, la qual cosa podríem considerar molt important: quan l'humor va independent de la política, practiquem l'humor lliure, espontani, positiu i constructiu i, així, primem el respecte per nosaltres (singularitat), el fer-nos respectar i el respecte pel proïsme.

I tot això també es pot traslladar a la universitat, perquè l'humor ajude a fer més agradable, moderada i fluïda i flexible les sessions i perquè la universitat també siga un lloc de formació de persones creatives, positives i amb alegria mentres fan la faena (estudiar o ensenyar i més). Així guanyarem tots i la participació serà més activa i centrada en la qualitat de l'ensenyament i en l'estudiant.

Que tingueu un dia amb alegria.

Quin tipus d'humor desenvolupeu en l'àmbit universitari? Quin practicaven els vostres mestres? I els mestres universitaris de major eficàcia?

divendres, 6 d’agost del 2010

La importància de l'expressivitat

Adés he escoltat el vídeo d'humor "Agustín Jiménez - Comedy Zoo (1/4)", en què podem sentir la riquesa d'expressivitat que té l'humorista, igualment important en el mestre universitari perquè l'alumne senta interés... i en l'alumne, perquè aprenga a exposar en públic (entre altres opcions a curt i llarg termini). Vegem la seua utilitat:

1. Crea proximitat entre l'alumne i el mestre.
2. Atorga vitalitat a la classe.
3. Ajuda a incloure una part d'humor, igualment positiva per a calmar corporalment i crear relacions més harmòniques entre les dos bandes.
4. Crea interés pel que s'ensenya, sobretot si, a més, desenvolupem l'oratòria i centrem l'educació en l'alumne.
5. Facilita la memòria (açò és intuïció, pel possible paral·lelisme amb la introducció d'anècdotes o d'humor durant el diàleg orador-públic, això és, mestre-alumne). Encara recorde una anècdota, graciosa i amb un important component social i d'independència emocional, gràcies a l'humor d'un orador durant una exposició d'hora i mitja... fa més de deu anys.(*)
6. Atorga flexibilitat a la sessió.
7. És igualment compatible amb la alternança de contingut i finalitats de la sessió, uns segons de silenci (senyal de canvi de tema i d'opció perquè intervinga el públic, els alumnes) i moments d'exposició.

Aquestes són les set primeres idees que m'inspira el vídeo, quant a la seua possible aplicació al món universitari. (Vos convide a l'escolta, perquè potser tinguem un artista de qualitat, amb originalitat i que, a més, interactua amb facilitat d'oratòria)

Moltes d'eixes característiques són al llarg de l'estudi "El que fan els millors professors de la universitat" (Ken Bain, Publicacions de la Universitat de València).

Que tingueu un bon dia.

Com desenvolupes l'expressivitat durant les sessions? ¿Animes els alumnes a exposar en públic i, així, guanyar espontaneïtat i fluïdesa en les relacions interpersonals diàries? Què t'inspira el vídeo?


(*) "Mis hijas me dicen:'Papá, podrías comprarte un coche nuevo, porque ese ya...' Y yo les digo: 'Mirad, el papá es que es..., un poco raro..." El públic es va riure molt i l'home manifestà així la seua maduració emocional, el seu esperit independent i la importància que concedia a la vida senzilla.

Ser el braç dret de l'alumne

Quan obrim els braços a la realitat (i, així, ens obrim socialment i mentalment), ens trobem amb mestres que han sigut el braç dret dels seus alumnes, és a dir, persones que han col·laborat i ajudat quan l'alumne ha demanat ajuda, bé durant el curs escolar, bé quan la relació ja era en forma d'amistat.

Els mestres més eficients solen tindre alumnes que, després dels estudis universitaris i tot, contacten amb el mestre i, a vegades, personalment i tot, amb la qual cosa hi ha un intercanvi d'experiències molt ric, una obertura que naix amb alegria, naturalitat i acollida. Així, u dels històrics mestres de Magisteri m'obria les portes de casa seua, un segon col·laborà activament en la resolució de temes sobre l'emfiteusi mentres preparava una recerca i un tercer encara manté contacte amb mi. Tot això enriquix tots dos, perquè l'alumne (ara estudiós i tot) aprofita l'oportunitat i executa un paper de donant i rebedor, de la mateixa manera que l'històric mestre. La simbiosi, fruit de l'amistat que prové del coneixement històric, està servida i pot aplegar a ser un acte continu, sobretot quan els mitjans de comunicació ho permeten. I en eixe sentit, en el meu cas, puc estar content. Gràcies a eixos tres mestres pel seu servici i l'amistat.

Una vegada més, l'ensenyament al servici de l'alumne, sia mestre, sia alumne escolar, perquè tots tenim mestres contínuament i fins i tot tenim persones que ens reforcen l'aprenentatge continu (els que saben més en determinats temes).

Per això som receptius (braç esquerre) i donants (braç dret).

Quin contacte mantens amb els històrics mestres i amb els que ara, amb estudis universitaris o no, et fan de mestre?

dijous, 5 d’agost del 2010

Ofici i plaer compartits

Abans d'escriure aquestes línies he vist uns minuts els "Payasos Chacho, Toni, Mary Liz". Tenien una singularitat i una facilitat per a contactar amb el públic, així com per a donar entrada a la participació nascuda des dels espectadors. Això és, promovien la creativitat, la faena original i feta des del present (estil propi, mas que, com tots els alumnes, hagen aprés dels mestres de la vida). U pot sentir-se amb el plaer de trobar persones que desenvolupen els talents que tenen i que, a més, creen obres a partir de les idees pròpies i de l'aprenentatge.

Si ens passem ara al món de la universitat, direm que quan l'alumne troba, com l'espectador, que el mestre compartix la classe junt amb els altres membres de l'aula (o de l'espai) i amb cadascú des del valor de la contribució singular, el sentiment de pertinença al col·lectiu és major i, per tant, fluïx més l'alumne, sobretot si compartix molts valors i principis del mestre: recordem que cadascú és diferent i que hi han formes diverses de concebre l'ensenyament, l'educació, l'aprenentatge i la participació.

També direm que com més creativa i assertiva siga la persona, més facilitat tindrà per a animar-se a participar. O així em pareix, després de recordar com eren les sessions d'alguns dels mestres més eficients que vaig tindre a Magisteri. Els mestres més intel·ligents (pedagògicament) animaven la persona tímida o molt receptiva (perquè participara), animaven la persona memorística (perquè es qüestionara) i animaven la persona creativa (perquè sentira curiositat): a cadascú segons les seues necessitats i cosmovisió, de cadascú segons les seues possibilitats i esperit de superació. I tot això, mentres creàvem la sessió entre tots, i amb raonaments i espontaneïtat, amb explicacions i amb síntesi, i deixant que els alumnes foren "coproductors" (com diem en el llenguatge del cine), sobretot després de llançar una pregunta (el mestre) o fer una exposició d'uns deu o quinze minuts (com a màxim). L'intercanvi havia començat...

Quines formes d'intercanviar papers i d'interactuar has conegut durant el teu aprenentatge com alumne? I durant el teu exercici de l'ofici?

Els nous mitjans: una part del tot

Els nous mitjans tecnològics, al meu parer i també al de persones que promouen la creativitat a la vida social (universitària o no), és més que incorporar uns mitjans: fer que servisquen de pont perquè les persones siguen més humanes, més obertes mentalment, més independents, més sintètiques i investigadores, més qüestionadores de la informació fàcil i que pretén l'atracció. Recordem que les persones som assossegades per naturalesa i que si hi ha res que ens fa més lliures és l'esperit independent i creatiu

Igualment hi han estudis molt competents (sobre la missió de la universitat del segle XXI) que parlen de la informàtica com un mitjà que actuarà com el telèfon, la televisió i molts invents que ara ens resulten familiars, per exemple, el mòbil. Per tant, des del pensament lliure podem dir que els nous mitjans són una part del tot, no el centre, de la mateixa manera que el mestre, l'alumne o el personal administratiu són una part de la societat. Fàcil de comprendre, no?

Doncs si això resulta així, crec que la missió dels mestres universitaris amb vocació és diferenciar el que pretenen les persones interessades i el que realment pot ser profitós a nivell social, la qual cosa inclou unir tecnologia, moral, creativitat, humor positiu, servici a la societat, música en les sessions, pedagogia centrada en l'alumne, etc. I això és innovar, anar més enllà dels invents tècnics: passar a la part humana i social de la persona.

Quina utilitat considereu positiva per als nous mitjans tecnològics o de comunicació?

dimecres, 4 d’agost del 2010

Mestres amb vocació i originalitat

Adés he passejat per uns documents de professionals del circ modern (pallassos), en la web http://www.unaplauso.com i m'he trobat amb persones que encara fan servir la música dels pallassos més famosos que, potser, hi hagen hagut a Espanya: Fofó, Gaby, Miliki i Fofito. Al meu parer, com també quan escoltem actuacions amb música treta de cantants d'ara (i que podria ser més tranquil·la...) ens podem fer unes quantes reflexions, atenent a estudis com els d'Augusto Cury:

1. És positiu impulsar l'originalitat en l'alumne, siga de la professió que siga, és a dir, ser creatiu i tindre un estil propi (una forma més d'independència). Ací tenim un exemple ben conegut: els cantautors, mas que alguna vegada canten poemes, ja que molt sovint composen i elaboren la lletra.
2. És positiu incloure la música alegre i moderada en molts moments de l'espectacle (o de l'actuació del professional) perquè així farem una contribució emocional i positiva a la societat en què vivim, ja que compensarem la música que predomina i, mentres col·laborarem amb l'alumne, compartirem la tranquil·litat que genera a curt termini (com també a llarg termini). Una societat més tranquil·la és una societat més creativa, si tenim present que les idees creatives (i l'origen de molts invents) sorgiren en espais oberts, de calma o per serendípia (casualitat).
3. És essencial aprendre dels mestres (com dels alumnes) i considerar que totes les persones som mestres (en algun camp o més) i alumnes (en molts més). Per tant, la vocació ha d'incloure un sentit de la humilitat mentres s'ensenya i el plaer de compartir la senzillesa al costat de persones com els alumnes. Els meus millors mestres havien tingut els seus grans mestres (més enllà dels pares de cadascú) i procuraven tindre un estil independent (per mitjà de la creativitat) així com de crear escola (amb la intenció de col·laborar a favor del valor "cooperació"). És a dir, unien la individualitat (singularitat de cada persona) amb la pluralitat i la cooperació. Igualment, els millors mestres, en el fons, eren filàntrops..., mas que no aparegueren en programes de famosos de la "tele"... La persona competent no necessita competir, sinó tindre esperit de superació (creativitat).

Com promouries la creativitat en els alumnes?

Voluntariat, altruisme i filantropia

Enmig d'una societat mercantil com la nostra, ampliament capitalista, hi ha qui encara conserva valors o posicionaments altruistes i en què les dos parts guanyen, com ara podeu llegir a la web (3/8/2010), en què una entitat formada per més de dos-cents voluntaris s’ha proposat ajudar a eixes dos classes d’agrupacions socials, en idiomes tan diversos com el búlgar, el romanés, el català, el gallec, etc. al costat d’idiomes amb més difusió a nivell mundial (anglés, francés o rus, per posar-ne tres).

Igualment podem parlar dels beneficis de reforçar l’esperit altruista, la filantropia o la col·laboració voluntària, junt amb les barates, en una societat com la valenciana (o l’espanyola) i, així, ajudar a facilitar més que una vida econòmica saludable: el sentit de la cooperació (recordem que les cooperatives han tornat a sorgir i algunes s’han mantés trenta anys o un poc més, mas que en siguen poques –i d’això també hi havia un article despús-ahir en la mateira web--).

Si cooperem, treballem l’esperit participatiu, el “guanyar-guanyar”, la creativitat social, el respecte per la diversitat i la individualitat al mateix temps (la qual cosa és fer una societat més democràtica, pluralista i creativa). I, de la mateix manera que la cooperació és interessant a nivell social (gran escala), també ho és a nivell universitari, igual que ocorre en uns altres temes laborals. Així, el mestre pot jugar un gran paper si transmet amor per l’esperit creatiu (renovació d’esquemes i qüestionament del sistema sòcio-econòmic) i si s’interessa per la situació laboral de l’estudiant o els seus familiars. Per exemple, incloure una pregunta sòcio-laboral en una fitxa inicial del curs, fer una enquesta a nivell de cada classe o bé intervindre amb preguntes d’actualitat. Potser així creem major consciència social i sentit de la solidaritat entre els alumnes, entre els alumnes i els altres membres de la societat i entre la universitat i la política.

A hores d’ara recorde que Enric Sebastià, dos anys mestre meu a Magisteri, s’interessava per la faena, la professió o fins i tot la situació laboral dels alumnes. Ens sentíem agraïts per eixe interés social, més enllà que el mestre fóra marxista o no.

Continuem... Si la política es dedica a la gestió de la ciutat (polis, en grec) i vivim en societat..., tres preguntes:

1)¿no és el mestre, com l’alumne, un ciutadà polític, mas que no tinga el carnet de cap partit polític?,

2) ¿per què no promoure, tots dos, la inclusió de l’humor en els sindicats, com en la vida diària?

i 3) l’educació centrada en l’alumne, ¿no és una altra forma de cooperació, en què les dos persones caminen conjuntament, a partir de les seues experiències i de respecte mutu, un element bàsic en el cooperativisme, el voluntariat i qualsevol relació interpersonal?

Quines propostes de línia social consideres fonamentals en l’educació universitària, atenent al present i al segle que vivim?

dilluns, 2 d’agost del 2010

Preparar les classes

Hi han moltes maneres de preparar les classes. Així, aquest escrit ha sorgit després d'observar una part d'una actuació de pallassos, ben distint al tema de l'ensenyament universitari, però igualment important si ens permet traure idees i fer camí. Hi ha qui roman un temps en el departament o en un espai amb la intenció de preparar-se per a l'actuació, hi ha qui recorre a la imaginació, hi ha qui porta una síntesi del que exposarà, hi ha qui es centra en el títol i el guió i en acabant deixa fluir la sessió, etc.

Quan ensenyava valencià per mitjà de la ràdio municipal d'Aldaia (Aldaia Ràdio) de primer hi havia un tema de tipus social (si eixe dia era mundial / internacional / europeu... d'algun tema). També hi havia un espai per a música en llengua catalana. I una tercera part consistia en un repàs de paraules o expressions a emprar amb major continuïtat (amb la intenció d'ampliar el vocabulari i conservar-lo). I tot això solia escriure-ho en un full amb una guia sintètica.

És ben distint ensenyar des d'una emissora a fer-ho en públic, mas que només tingues davant de tu tres o quatre persones. En qualsevol cas, com a guia, mirava les celebracions internacionals i, així, podia arreplegar informació d'interés general i adaptar-la als temps actuals. I quan no en coincidia cap amb el dia de la classe, introduïem un tema social, o bé una sessió amb una obreta de teatre. Els temes socials solen ser d'interés general, perquè participem les persones, amb la qual cosa la sessió pren un caràcter obert i públic, oberta a la individualitat (punt de vista de cadascú) i a la moral, l'actualitat, la sociologia, l'economia, la psicologia, la realitat mundial (en més d'un cas), etc.

Són, per tant, alternatives a l'ensenyament clàssic i si, a més, treballem perquè l'alumne adquirisca més vocabulari, hem tractat un tema més: la independència, ja que el llenguatge ens ajuda a ser més independents, tindre més fluïdesa temàtica, tractar sobre aspectes diversos de la vida (en les relacions públiques i en les que mantenim amb els nostres amics o familiars). Sovint la llibertat comença amb la diversitat cultural, l'anàlisi de la realitat , la creativitat (idees noves) i, finalment, amb el pas a l'execució (aplicació del projecte). Això sí, per damunt de tot, l'ensenyament centrat en l'alumne (sia presencial, sia a distància, sia per Internet o mitjans més actuals): qui treballa pels altres (amb filantropia) adquirix i guanya caràcter social, la qual cosa ajuda a ser més creatius (perquè ampliem la curiositat, amb tot el que comporta)...

Com prepares les classes universitàries? Quins altres estils coneixes?