Abans d'escriure aquestes línies he vist uns minuts els "Payasos Chacho, Toni, Mary Liz". Tenien una singularitat i una facilitat per a contactar amb el públic, així com per a donar entrada a la participació nascuda des dels espectadors. Això és, promovien la creativitat, la faena original i feta des del present (estil propi, mas que, com tots els alumnes, hagen aprés dels mestres de la vida). U pot sentir-se amb el plaer de trobar persones que desenvolupen els talents que tenen i que, a més, creen obres a partir de les idees pròpies i de l'aprenentatge.
Si ens passem ara al món de la universitat, direm que quan l'alumne troba, com l'espectador, que el mestre compartix la classe junt amb els altres membres de l'aula (o de l'espai) i amb cadascú des del valor de la contribució singular, el sentiment de pertinença al col·lectiu és major i, per tant, fluïx més l'alumne, sobretot si compartix molts valors i principis del mestre: recordem que cadascú és diferent i que hi han formes diverses de concebre l'ensenyament, l'educació, l'aprenentatge i la participació.
També direm que com més creativa i assertiva siga la persona, més facilitat tindrà per a animar-se a participar. O així em pareix, després de recordar com eren les sessions d'alguns dels mestres més eficients que vaig tindre a Magisteri. Els mestres més intel·ligents (pedagògicament) animaven la persona tímida o molt receptiva (perquè participara), animaven la persona memorística (perquè es qüestionara) i animaven la persona creativa (perquè sentira curiositat): a cadascú segons les seues necessitats i cosmovisió, de cadascú segons les seues possibilitats i esperit de superació. I tot això, mentres creàvem la sessió entre tots, i amb raonaments i espontaneïtat, amb explicacions i amb síntesi, i deixant que els alumnes foren "coproductors" (com diem en el llenguatge del cine), sobretot després de llançar una pregunta (el mestre) o fer una exposició d'uns deu o quinze minuts (com a màxim). L'intercanvi havia començat...
Quines formes d'intercanviar papers i d'interactuar has conegut durant el teu aprenentatge com alumne? I durant el teu exercici de l'ofici?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada