divendres, 6 d’agost de 2010

La importància de l'expressivitat

Adés he escoltat el vídeo d'humor "Agustín Jiménez - Comedy Zoo (1/4)", en què podem sentir la riquesa d'expressivitat que té l'humorista, igualment important en el mestre universitari perquè l'alumne senta interés... i en l'alumne, perquè aprenga a exposar en públic (entre altres opcions a curt i llarg termini). Vegem la seua utilitat:

1. Crea proximitat entre l'alumne i el mestre.
2. Atorga vitalitat a la classe.
3. Ajuda a incloure una part d'humor, igualment positiva per a calmar corporalment i crear relacions més harmòniques entre les dos bandes.
4. Crea interés pel que s'ensenya, sobretot si, a més, desenvolupem l'oratòria i centrem l'educació en l'alumne.
5. Facilita la memòria (açò és intuïció, pel possible paral·lelisme amb la introducció d'anècdotes o d'humor durant el diàleg orador-públic, això és, mestre-alumne). Encara recorde una anècdota, graciosa i amb un important component social i d'independència emocional, gràcies a l'humor d'un orador durant una exposició d'hora i mitja... fa més de deu anys.(*)
6. Atorga flexibilitat a la sessió.
7. És igualment compatible amb la alternança de contingut i finalitats de la sessió, uns segons de silenci (senyal de canvi de tema i d'opció perquè intervinga el públic, els alumnes) i moments d'exposició.

Aquestes són les set primeres idees que m'inspira el vídeo, quant a la seua possible aplicació al món universitari. (Vos convide a l'escolta, perquè potser tinguem un artista de qualitat, amb originalitat i que, a més, interactua amb facilitat d'oratòria)

Moltes d'eixes característiques són al llarg de l'estudi "El que fan els millors professors de la universitat" (Ken Bain, Publicacions de la Universitat de València).

Que tingueu un bon dia.

Com desenvolupes l'expressivitat durant les sessions? ¿Animes els alumnes a exposar en públic i, així, guanyar espontaneïtat i fluïdesa en les relacions interpersonals diàries? Què t'inspira el vídeo?


(*) "Mis hijas me dicen:'Papá, podrías comprarte un coche nuevo, porque ese ya...' Y yo les digo: 'Mirad, el papá es que es..., un poco raro..." El públic es va riure molt i l'home manifestà així la seua maduració emocional, el seu esperit independent i la importància que concedia a la vida senzilla.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada