Enmig d'una societat mercantil com la nostra, ampliament capitalista, hi ha qui encara conserva valors o posicionaments altruistes i en què les dos parts guanyen, com ara podeu llegir a la web (3/8/2010), en què una entitat formada per més de dos-cents voluntaris s’ha proposat ajudar a eixes dos classes d’agrupacions socials, en idiomes tan diversos com el búlgar, el romanés, el català, el gallec, etc. al costat d’idiomes amb més difusió a nivell mundial (anglés, francés o rus, per posar-ne tres).
Igualment podem parlar dels beneficis de reforçar l’esperit altruista, la filantropia o la col·laboració voluntària, junt amb les barates, en una societat com la valenciana (o l’espanyola) i, així, ajudar a facilitar més que una vida econòmica saludable: el sentit de la cooperació (recordem que les cooperatives han tornat a sorgir i algunes s’han mantés trenta anys o un poc més, mas que en siguen poques –i d’això també hi havia un article despús-ahir en la mateira web--).
Si cooperem, treballem l’esperit participatiu, el “guanyar-guanyar”, la creativitat social, el respecte per la diversitat i la individualitat al mateix temps (la qual cosa és fer una societat més democràtica, pluralista i creativa). I, de la mateix manera que la cooperació és interessant a nivell social (gran escala), també ho és a nivell universitari, igual que ocorre en uns altres temes laborals. Així, el mestre pot jugar un gran paper si transmet amor per l’esperit creatiu (renovació d’esquemes i qüestionament del sistema sòcio-econòmic) i si s’interessa per la situació laboral de l’estudiant o els seus familiars. Per exemple, incloure una pregunta sòcio-laboral en una fitxa inicial del curs, fer una enquesta a nivell de cada classe o bé intervindre amb preguntes d’actualitat. Potser així creem major consciència social i sentit de la solidaritat entre els alumnes, entre els alumnes i els altres membres de la societat i entre la universitat i la política.
A hores d’ara recorde que Enric Sebastià, dos anys mestre meu a Magisteri, s’interessava per la faena, la professió o fins i tot la situació laboral dels alumnes. Ens sentíem agraïts per eixe interés social, més enllà que el mestre fóra marxista o no.
Continuem... Si la política es dedica a la gestió de la ciutat (polis, en grec) i vivim en societat..., tres preguntes:
1)¿no és el mestre, com l’alumne, un ciutadà polític, mas que no tinga el carnet de cap partit polític?,
2) ¿per què no promoure, tots dos, la inclusió de l’humor en els sindicats, com en la vida diària?
i 3) l’educació centrada en l’alumne, ¿no és una altra forma de cooperació, en què les dos persones caminen conjuntament, a partir de les seues experiències i de respecte mutu, un element bàsic en el cooperativisme, el voluntariat i qualsevol relació interpersonal?
Quines propostes de línia social consideres fonamentals en l’educació universitària, atenent al present i al segle que vivim?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada