divendres, 6 d’agost de 2010

Ser el braç dret de l'alumne

Quan obrim els braços a la realitat (i, així, ens obrim socialment i mentalment), ens trobem amb mestres que han sigut el braç dret dels seus alumnes, és a dir, persones que han col·laborat i ajudat quan l'alumne ha demanat ajuda, bé durant el curs escolar, bé quan la relació ja era en forma d'amistat.

Els mestres més eficients solen tindre alumnes que, després dels estudis universitaris i tot, contacten amb el mestre i, a vegades, personalment i tot, amb la qual cosa hi ha un intercanvi d'experiències molt ric, una obertura que naix amb alegria, naturalitat i acollida. Així, u dels històrics mestres de Magisteri m'obria les portes de casa seua, un segon col·laborà activament en la resolució de temes sobre l'emfiteusi mentres preparava una recerca i un tercer encara manté contacte amb mi. Tot això enriquix tots dos, perquè l'alumne (ara estudiós i tot) aprofita l'oportunitat i executa un paper de donant i rebedor, de la mateixa manera que l'històric mestre. La simbiosi, fruit de l'amistat que prové del coneixement històric, està servida i pot aplegar a ser un acte continu, sobretot quan els mitjans de comunicació ho permeten. I en eixe sentit, en el meu cas, puc estar content. Gràcies a eixos tres mestres pel seu servici i l'amistat.

Una vegada més, l'ensenyament al servici de l'alumne, sia mestre, sia alumne escolar, perquè tots tenim mestres contínuament i fins i tot tenim persones que ens reforcen l'aprenentatge continu (els que saben més en determinats temes).

Per això som receptius (braç esquerre) i donants (braç dret).

Quin contacte mantens amb els històrics mestres i amb els que ara, amb estudis universitaris o no, et fan de mestre?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada