Vull pensar que, a banda de la part somiadora, l'analítica i l'executiva, també hi ha la part "clown" (excèntrica) dins de la persona. És eixa que ens permet relativitzar molt els temes, enfocar-los des d'una visió més espontània, de joc, de divertiment i d'alegria. Però no es tractaria d'una alegria prefabricada ni d'una diversió perquè s'inclou dins del programa... sinó perquè ens naix de dins i perquè considerem tan positiva com el contingut que aportem a la classe. Sabem dels beneficis de l'humor, del somriure, de l'alegria... i de la gran contribució que pot fer el món de la comicitat i de l'humor positiu a la vida diària.
Si la vida diària també inclou l'ensenyament i l'educació, ens fa un gran favor quan els membres de la classe compartixen el temps i la matèria amb un toc graciós de joia: ajuda a recordar millor els continguts, a millorar les relacions entre el mestre i l'alumne, a convertir en interessant la faena d'ensenyar, a tindre un bon record del pas per la universitat, a crear mestres amb esperit d'espontaneïtat i, entre altres, a fer que l'alumne senta més interés pel que aprén: no és el mateix ensenyar un tema amb un mínim d'humor didàctic. I parlem d'humor didàctic perquè un mestre no és un clown, sinó un mestre: les coses clares i el xocolate espés.
Que tingueu un bon dia.
Quins mestres coneixes que incorporen un toc d'humor didàctic o d'excentricitat a les seues sessions, de manera espontània o per mitjà dels apunts? Has trobat webs amb mestres que incorporen l'humor a l'ensenyament (per mitjans gràfics o a través de la paraula)?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada