Encara hi han economistes honrats, persones al servici de la societat, persones que dediquen la seua vida professional dedicada a explicar com es mou un país, com es crea una situació econòmica, persones partidàries d'una economia humanista i en què la persona siga el centre (en lloc de ser-ho la tècnica o els castells de borumballes o la compra del poder polític, per posar tres exemples).
Quan una persona es troba amb mestres d'economia així, passa a percebre-la com una disciplina que té vida social, que participa de la societat, que no interessa reduir-la a explicacions sobre economia (vocabulari, introducció en els estudis...), sinó com un component més de la vida de les persones. O dit d'una altra manera: és més fàcil del que creiem, sobretot quan agafem de guia llibres de la línia de l'obra de José Luis Sampedro "Economía humanista" i observem l'evolució (personal i tot) des d'una vida tecnicista a una social i al servici de la societat: no debades hi ha qui el coneix per "l'avi de l'altermundisme" (u de tants avis, perquè també n'hi hauran, de materns..., és a dir, de dones economistes i altermundistes).
Com t'ensenyaven economia a la universitat? Quines aportacions promouries a nivell social (universitat, vida social, bibliografia...)?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada