Confiança en els projectes i en l'alumne

De primer direm que a més d'exercir de mestres (i d'aprenents, mentres ensenyem), també som persones que treballem la confiança i que com més confiança tenim en nosaltres, com més ens centrem en persones positives i constructives i com més optimisme i interés vital desenvolupem cap a la professió que exercim, major optimisme, confiança i garantia de progrés qualitatiu desenvolupem en l'ambient que ens envolta (universitat, personal administratiu, alumnes, societat, amistats, etc.).

En segon lloc el mestre, com l'alumne, són persones individualistes i socials. Individualistes perquè són singulars... i socials perquè viuen en societat. Si donem crèdit a l'alumne, donem crèdit a la pedagogia que desenvolupem, perquè podem transmetre el que practiquem a partir de la nostra essència: som el que som (identitat), no el que fem (comportaments).

En tercer lloc els projectes creatius acompanyats d'actituds constructives i positives són els que fan avançar una societat. I per a fer-los realitat és imprescindible el lideratge, la política de participació activa de l'alumne, l'acte de caminar junts i amb optimisme el mestre i l'alumne (no sols com a membres socials, sinó també com a persones amb singularitats i un historial distint). És fàcil reconéixer molts dels mestres més eficients: tenen un esperit de superació, un sentit de la vocació, afany per canviar quan consideren que toca canviar (flexibilitat i creativitat), desig de comunicar-se amb l'exterior com a una persona més de la societat i, igualment, d'actuar amb autenticitat, independència, maduresa emocional, alegria, somriure i humor positiu.. i de mantindre's actius, tot i la jubilació (recordem que jubilar prové de jubil). I, en eixe sentit, he comptat amb la col·laboració de tres mestres, u d'ells ara i tot. I això no són batalletes, sinó per reforçar el que escrivim, per predicar amb l'exemple i amb fets reals.

Nota: Els elements que acabe de citar abans els tenien els meus millors mestres i ens ho reflectien durant les sessions... i ara passen a l'acció quan treballen històrics alumnes (i açò m'ho comentava un dia una històrica companya, ara amiga i tot). Per això l'alumne també aprén a prendre una actitud valenta i passar a l'acció, en lloc d'arrunsar-se en idees.

Com estimules els alumnes perquè passen a l'acció quan ja tenen assumida la teoria? I com facilites la teoria? D'on has tret la informació sobre les estratègies didàctiques que apliques? Gràcies per la teua informació, d'utilitat pública i popular i tot.