dimarts, 17 d’agost del 2010

Creativitat a la universitat? Sí, de l'alliberadora

Després d'escoltar un vídeo sobre "La Universitat del S. XXI" (http://www.uic.es/ca/uic-21), podem aplegar a unes conclusions sobre la universitat del segle XXI, la creativitat i el paper del mestre, de l'alumne i de la societat. Els punts següents resulten d'una revisió independent del vídeo.

1. Creativitat és un mot que, a la universitat i a la societat, inclou posar en qüestió l'statu quo, detall que no tenim l'ocasió d'escoltar al llarg del vídeo.
2. La creativitat té una funció alliberadora, de formar persones que potencien el pensament lliure, l'optimisme, la flexibilitat, la curiositat, la positivitat (aplicació social i positiva de la creativitat), l'alegria i valorar cada petjada que es fa.
3. La teoria és més important que la pràctica, perquè de la teoria sorgixen les noves idees (revolucionàries i tot) i que fan més creativa una societat, mentres que la pràctica es limita a reproduir i resulta més fàcil de fer.
4. Els mestres més eficients s'interessen per la teoria..., l'apliquen i preferixen centrar-se en l'alumne i en la relació alumne-societat, mestre-societat i alumne-mestre.
5. La qüestió social (més enllà de la tècnica, la tecnologia i l'economicisme) també forma part de la societat en què viuen els mestres universitaris, els alumnes i el personal administratiu de la universitat. I tots són igualment importants, per les seues contribucions.
6. Un model d'estudis més simple també fa un gran paper si incorpora l'humor, element fonamental per a la fluïdesa i la creativitat. Tampoc no apareix... i es sap que de l'humor (el positiu) sovint sorgixen idees excèntriques o originals..., com ens ho mostra la història.
7. Adaptar l'alumne a la societat no és la clau, sinó que l'alumne creatiu decidisca quan vol participar en la societat atenent als seus principis, valors (dos temes tampoc apareguts) i creences, és a dir, que actue amb independència i lideratge interior. Els màsters o la convalidació d'estudis a nivell internacional no indiquen que la persona tinga un esperit creatiu i pel pensament lliure, la positivitat i la cultura dels matisos, la dels reptes o per l'altruisme o la filantropia (detalls que manifesten els mestres més eficients... i els alumnes més lliures i socials).

Per tant, senyors, no tot el que lluu és or: el pensament lliure i positiu (des de la creativitat i tot) és la clau d'una societat més democràtica, alegre, interessada per l'humor positiu, per l'esperit constructiu i per les relacions interpersonals en què prima més la singularitat, el respecte mutu, la participació lliure i democràtica, l'honestedat, la solidaritat, la coherència entre el que es diu i el que es fa, la formació de persones amb principis i valors, etc. Que la creativitat incloga també un punt social i, així, aprendre a ser més cooperatius, més independents i més joiosos del que som (que no tant del que fem).

Que tingueu un bon dia.


Què entens per creativitat i quina relació convé que tinga, des del teu punt de vista, a la universitat i en les relacions entre els membres de la universitat i la societat?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada