Pas a la claredat de l'esperit creatiu

Si consultem diferents webs en referència a la introducció de l'esperit creatiu ("esperit emprenedor") a la universitat, captarem una relació amb l'economia. Però... senyors, ¿veritat que l'economia, o l'empresa només és una part de la societat? Si formem persones amb la intenció que tinguen esperit creatiu, no és perquè creen empreses (una possible funció més), sinó perquè desenvolupen el pensament creatiu, perquè treballen l'humor positiu, l'optimisme, la positivitat (en el llenguatge i en les relacions humanes), el sentit de ser competent (qui és competent no necessita competir)...

Així, si deixem que passe la claredat enmig dels temes sobre innovació, creativitat, esperit emprenedor i més i descobrirem que el pa és pa, que el vi és vi i que sovint només el 10% de les empreses accepta les persones fortament creatives. Així, com sona, ens ho recorda Ernie J. Zelinski, en una de les seues obres, publicada per l'editorial Oniro. I és que no tot el que lluu és or...

Per tot això, podem dir que la joia de viure és pròpia de persones que busquen superar-se (que no competir amb els altres) i, així, millorar:

1. Humor positiu.
2. Independència.
3. Líders de la seua vida.
4. Fruir el present mentres fan camí.
5. Cultura de la senzillesa i la moderació.
6. Adapten el sistema socio-econòmic a ells i no al revés... o en proposen, de nous. Pensem en Muhammad Yunus i els microcrèdits, una alternativa sorgit de la creativitat unida a la llibertat del capitalisme i a la solidaritat del socialisme.
7. Dedicar temps, diners, personal creatiu (en el sentit que hem indicat adés) a un ensenyament centrat en l'alumne, l'altruisme, la vocació, la cooperació, el guanyar tots dos, etc. i a l'abast del major nombre de persones (no elitista) i per la llibertat responsable (persones madures).

Són les primeres set idees que m'han sorgit, amb espontaneïtat.

Quines opinions tens al voltant del tema de l'esperit mamprenedor i la introducció de la innovació en l'ensenyament universitari? Què consideres que fa creatiu un alumne, un mestre, un ambient universitari o un sistema educatiu i tot? Què opines sobre la interacció actual entre la creativitat a la universitat i la societat en què vivim (localitat, comunitat, demarcació administrativa, estat...)?