Ahir, un home gran, immigrant en el seu moment i ara resident a l'Horta (potser d'origen andalús), em deia que tots els romanesos gitanos eren lladres. "Home, no serà tant!..." fou la meua resposta, amb un toc humorístic i amb la intenció de relativitzar i desautoritzar una frase que, al meu parer i al de qualsevol persona emocionalment madura, podríem interpretar com a pròpia d'una persona políticament correcta (identitat no és comportament).
Després de veure cinc minuts d'un vídeo un poc més llarg ("Time line Apertura - El inmigrante"), al qual podeu accedir per mitjà de Google, i u sobre la xenofilia cap a persones europees a Sud-amèrica (sempre des del punt de vista dels qui han elaborat el vídeo, en principi i mentres no es demostre el contrari), he decidit passar a tractar sobre el tema de la confiança intercultural.
Així, ni es tracta de ser xenòfobs ni de ser xenòfils, sinó, simplement, de ser comprensius, la qual cosa crec que comença des de l'educació (en qualsevol de les seues formes) i l'ensenyament (en qualsevol dels seus nivells i estils). I per a ser comprensius ens interessa mirar avant, centrar-nos en el present que aplana el futur, mostrar-nos oberts (com ens agradaria que ens reberen, no sols a l'estranger sinó a casa del nostre veí o d'algun familiar i tot). Quan tinguem neta la casa, podrem passar a l'altra (almenys si així i això ens afecta).
Ara bé, si som receptius, i així em considere (com també crec que ho són els mestres més fascinants del món universitari, perquè desenvolupen l'esperit creatiu, obert clarament a la curiositat i a l'expansió humana), tenim molts punts a favor per a gaudir de les relacions humanes amb persones de cultures diferents a la nostra. I no per simple curiositat, sinó perquè desenvolupem un sentit de germanor que ens fa més filàntrops, altruistes, ciutadans del món i deixa arrere el possible egocentrisme i la por al desconegut. Per això la valentia és tan important com el respecte mutu i la prudència. Tot és menester i, a hores d'ara, potser siga més important el respecte mutu, el sentit de la solidaritat i l'educació per a la integració participativa i el sentiment d'acollida. Potser així guanyem tots: els receptors i els que s'acullen.
Rebeu una abraçada amb simpatia.
Com enfocaries el tema de la germanor intercultural a les aules universitàries? I a l'educació informal (les relacions humanes) i a la no formal (cursos, museus, exposicions...)?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada