Preparar les classes

Hi han moltes maneres de preparar les classes. Així, aquest escrit ha sorgit després d'observar una part d'una actuació de pallassos, ben distint al tema de l'ensenyament universitari, però igualment important si ens permet traure idees i fer camí. Hi ha qui roman un temps en el departament o en un espai amb la intenció de preparar-se per a l'actuació, hi ha qui recorre a la imaginació, hi ha qui porta una síntesi del que exposarà, hi ha qui es centra en el títol i el guió i en acabant deixa fluir la sessió, etc.

Quan ensenyava valencià per mitjà de la ràdio municipal d'Aldaia (Aldaia Ràdio) de primer hi havia un tema de tipus social (si eixe dia era mundial / internacional / europeu... d'algun tema). També hi havia un espai per a música en llengua catalana. I una tercera part consistia en un repàs de paraules o expressions a emprar amb major continuïtat (amb la intenció d'ampliar el vocabulari i conservar-lo). I tot això solia escriure-ho en un full amb una guia sintètica.

És ben distint ensenyar des d'una emissora a fer-ho en públic, mas que només tingues davant de tu tres o quatre persones. En qualsevol cas, com a guia, mirava les celebracions internacionals i, així, podia arreplegar informació d'interés general i adaptar-la als temps actuals. I quan no en coincidia cap amb el dia de la classe, introduïem un tema social, o bé una sessió amb una obreta de teatre. Els temes socials solen ser d'interés general, perquè participem les persones, amb la qual cosa la sessió pren un caràcter obert i públic, oberta a la individualitat (punt de vista de cadascú) i a la moral, l'actualitat, la sociologia, l'economia, la psicologia, la realitat mundial (en més d'un cas), etc.

Són, per tant, alternatives a l'ensenyament clàssic i si, a més, treballem perquè l'alumne adquirisca més vocabulari, hem tractat un tema més: la independència, ja que el llenguatge ens ajuda a ser més independents, tindre més fluïdesa temàtica, tractar sobre aspectes diversos de la vida (en les relacions públiques i en les que mantenim amb els nostres amics o familiars). Sovint la llibertat comença amb la diversitat cultural, l'anàlisi de la realitat , la creativitat (idees noves) i, finalment, amb el pas a l'execució (aplicació del projecte). Això sí, per damunt de tot, l'ensenyament centrat en l'alumne (sia presencial, sia a distància, sia per Internet o mitjans més actuals): qui treballa pels altres (amb filantropia) adquirix i guanya caràcter social, la qual cosa ajuda a ser més creatius (perquè ampliem la curiositat, amb tot el que comporta)...

Com prepares les classes universitàries? Quins altres estils coneixes?