En un indret molt llunyà hi havia un estil diferent de demanar les coses relacionades amb temes socials d'actualitat: es recorria a la iMAGinafestació. I ho feien per Internet, per les orelles de Dumbo, pel telèfon mòbil, per telegrama, per carta i, fins i tot, per la vareta clowniana que el colom de la tia Vicenteta havia deixat enmig del jardí... Es compaginava el millor que tenia cada persona, l'esperit creatiu, positiu i constructiu... junt amb l'esperit reivindicatiu i l'alegria de treballar amb lideratge.
Així mateix, la iMAGinació tenia les portes obertes, com les propostes més estrafalàries o extravagants: des de pintar cartells amb pulveritzadors amb calçotets per a elefants fins a un bitllet amb l'expressió "Crèdit de Lideratge". La música, un element clau, era tranquil·la i facilitava la concentració, la participació positiva i s'adjuntava amb uns minuts d'humor positiu (només faltaria això!). En acabant escoltaven música amb joia i temperament moderat...
Igualment les persones buscaven persones positives i amb vocació, és a dir, que treballaven i actuaven de manera espontània i amb gaudi, que feien la faena pensant a llarg termini i fruint de la tasca de cada dia i amb un component de germanor i generositat que obria les portes de bat a bat (i no perquè algú s'haguera tirat un pet, sinó per l'esperit obert).
Era un país realment atípic. Uns deien que si això, uns altres que si allò, els altres que si així i, fins i tot, n'hi havien que aixà. Ara bé, els únics que agafaven "l'aixà" (= l'aixada) eren els que tenien un lideratge autèntic, interior i que eixia amb espontaneïtat, esplai, fruïció i esperit positiu i constructiu. N'eren pocs, els d'aquest club,... i confiaven en el present i el futur. En el fons eren optimistes, coneixien el riure (com el somriure) i el que feien encaixava amb els seus principis i valors, com també amb l'alegria del clown interior que hi havia en cadascun d'aquests líders.
En resum: eren com els líders del segle XXI, un segle en què triomfaran (com ja ho fan a hores d'ara, mas que siga a xicoteta escala) els qui aportaran noves estratègies en qualsevol camp de la cultura, com al "País de les iMAGinafestacions". Ah!, i des de la filantropia... i el sentit d'universalitat i de respecte per les singularitats.
Vos resulta familiar un conte com aquest? Coneixeu persones que actuen de manera semblant al món universitari o de l'ensenyament?
Que tingueu un dia preciós i ple de clownació (per terra, mar i aire).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada