Líders del segle XXI

Vivim el segle XXI, un segle ple d'oportunitats per a canviar esquemes i, per exemple, incorporar la part imaginativa a més hores de l'ensenyament universitari, amb la intenció de motivar l'alumne (com també el mestre) perquè desenvolupen l'humor (el positiu) i que deixen fluir les idees noves, amb la qual cosa podem guanyar espai per a les alternatives als temes que actualment són d'interés general, públic o universal i tot, és a dir, d'interés planetari.

Personalment (com també fan molts mestres amb vocació professional, coneguts o dels quals he tingut notícia per mitjà de llibres per la llibertat o per un ensenyament amb gaudi) m'incline per la pedagogia que considera important la singularitat (ni superiors ni inferiors, ni majors ni menors, ni més ni menys, simplement persones), l'esperit creatiu (posar en qüestió l'statu quo), la difusió pública de tècniques de lideratge (amb la intenció d'afavorir que l'alumne, com el mestre, prenguen les regnes de la seua vida); incorporar l'humor positiu, l'espontaneïtat, la imaginació, el món del joc d'esplai i de les excentricitats o la comicitat (facilita l'alegria, la memòria, consolida les relacions humanes i les fa més obertes); practicar i ensenyar tècniques d'afirmació (per a consolidar els nostres principis, valors i essència); promoure la naturalitat com a font d'autenticitat i d'espontaneïtat i el parlar amb el cor en la mà; actuar amb esperit social, constructiu, positiu i altruista, etc.

Finalment direm que la universitat pot ser un camp genial per a l'ensenyament de lideratge i de la importància de la positivitat (humor, espontaneïtat, comicitat...), del plaer per l'ofici i per la faena (mentres es fa), de tècniques creatives per la llibertat de la persona i de promoció de l'estudiant com una persona que té la missió social de tornar el que la societat li ha fet possible, és a dir, de contribuir a fer-la generosa.

Nota: I si l'alumne considera que es pot canviar i millorar, animar-lo a fer via i promoure qualsevol projecte creatiu de línia positiva, constructiva i pel bé de la societat. I, mentrestant, compartir temps amb positivitat entre el mestre i l'alumne, com a dos persones més paregudes i, alhora, diferents (senyal de diversitat, és a dir, de pluralisme). Només faltaria això!