Hi han vegades que els contes més curts (per exemple, de menys de set línies), a més de fer-nos riure, fins i tot mentres els escrivim, són un exemple de síntesi i de la importància de l'humor espontani, curt i efectiu, eixe humor que ens agrada a moltes persones i que si, a més, és positiu, és ben rebut per moltes. En podem llegir, per exemple, en llibres de Pere Calders.
Escriure és una de les possibles vessants creatives que hi han en la persona. Cadascuna pot aspirar a descobrir eixes que l'acompanyen (talents majors) i, des d'ací (després de deixar-se dur per la inspiració i els missatges interiors), passar-ne al desenvolupament.
Potser eixe siga l'origen d'una situació personal coneguda com vocació, una paraula bella i que va unida a les persones que treballen o gaudixen de l'ofici o de la professió i la viuen amb espontaneïtat i, a més, transmeten el sentit del que fan a les persones amb què compartixen temps i espai. Si assistim a unes sessions a la universitat o a una conferència i escoltem una persona amb vocació, hi han vegades que ho palpem amb claredat i ens n'eixim pensant que podrien treballar anys i panys en el que hem escoltat durant la presència.
Quantes persones amb vocació coneixes (o has conegut)? Com han influït (o encara influïxen) en la teua vida personal? Quin intercanvi hi ha actualment entre les dos bandes, com a persones amb bagatge i essències diferents?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada