Després de consultar un article lingüístic en què apareixien expressions castellanes (en frases quotidianes i tot) i alternatives en valencià, he pensat que compensa tindre relacions personals amb persones positives, que presenten alternatives a qualsevol tema d'actualitat i, al mateix temps, acceptar els altres pel simple fet de ser persones, que no pels seus comportaments o actituds (almenys quan les seues posicions siguen negatives). En qualsevol cas podríem considerar molt interessant centrar-nos en la capacitat humana per a canviar de posicions i, així, començaríem a tractar les persones a partir dels matissos i no a partir de la tècnica de l'interruptor. Aquestes coses les he adquirides després de la lectura sobre PNL i del llibre "La revolució positiva" (Edward de Bono).
Crec que les noves formes d'ensenyament o d'educació han començat a incorporar l'educació afectivo-emocional com un component essencial de l'educació i formació interior i social de la persona. Benvingudes siguen les alternatives pedagògiques que assumixen la funció esmentada i l'apliquen en el dia rere dia escolar.
Així, una de les missions de la docència és que la persona busque sentir-se bé, emprar el llenguatge en positiu, aprendre del passat i centrar-se en el present (viure el dia, moments d'autocrítica o intimitat i les relacions interpersonals), acceptar-se com és, participar en la relació amb la natura i amb les cultures que l'envolten i les formes diferents de veure el món, respectar les minories i els grups socials tradicionalment marginats, col·laborar a nivell social, desenvolupar l'esperit altruista i creatiu, cooperar amb entitats socials de línia independent i solidària, etc.
En resum, si volem que la persona desenvolupe la seua capacitat de relació social, ens endinsarem en l'educació de la bondat, de les relacions interpersonals, de la tolerància i la diversitat, així com de l'horitzontalitat i la participació social atenent a les capacitats i habilitats que té la persona (i de l'esperit de superació que li permetrà adquirir-ne, de noves i igualment productives). Què en penseu, d'eixa "educació de la bondat" i de "l'educació afectivo-emocional"?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada