dimecres, 9 de desembre del 2009

La intuïció també importa: l'altruisme

Durant el dinar he tingut l'oportunitat i la sort de raonar un temps amb un amic molt humà. U dels temes era la generositat i si l'altruisme podria ser un do (res que ja ens ve donat) o si no ho seria.

En acabant, i ja mentres feia anotacions personals, intuïa que hi haurien més articles sobre altruisme i genètica, a més d'u que ja havia llegit un mes arrere, si fa no fa. Doncs bé, he pogut accedir a webs i blocs i he aprés el que intuïa aquesta vesprada, mentres reflexionava interiorment al voltant de la paraula "do" i la comparava amb el de la sensibilitat. Així, considerava que també podria ser-ho, perquè hi han persones que semblen que actuen de manera espontània, molt humana i amb obertura emocional i positiva, mentres que també n'hi ha... de la part contrària. En qualsevol cas, benvinguda la confirmació. I si voleu conéixer més dades, podeu consultar a Google ("Altruisme i genètica", "Altruismo y genética"...).

Finalment, un detall molt interessant: la genètica encara és per davall de les conductes que adquirim per contacte. Això suposa un respir davant les possibles temptacions, ara ja històriques, de determinisme. En paraules diferents, un cant a la llibertat i, per tant, a la capacitat creativa (creativitat social, podríem dir) de la persona i de la societat. Mentres les persones fem grups i es respecte la nostra singularitat, els col·lectius s'enriquiran més com a resultat de l'esperit obert i tolerant, això és, del desenvolupament i la pràctica de conductes de comprensió, sensibilitat, afecte, empatia, simpatia i pensament lliure.

La diversitat i l'horitzontalitat són dos punts que faran falta per al segle XXI, si volem que el món continue amb riquesa cultural i emocional i que les persones ens sentim més respectades i, així, practiquem el respecte mutu. Si el xiquet desenvolupa l'autorespecte, s'obrirà i el treballarà a nivell social, és a dir, es mostrarà altruista, generós, perdonarà i acceptarà i assentirà amb major facilitat, més enllà de la tendència genètica. I si ho descobrix quan és adult, com ha sigut el meu cas (hui), doncs se sentirà més dignificat i el promocionarà.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada