La persona amb esperit independent

A continuació reproduïsc el text, quasi íntegre, enviat fa poc a una persona que encara necessita millorar i passar al club de les persones atrevides i amb personalitat pròpia (el qual no exigix cap master ni curs intensiu sinó, simplement, acceptar-se com a persona i persistir i perseverar... amb humor i esperit creatius, sí, "creatius").

*****************

Això de "No deixem que res faça malbé els nostres somnis" està molt bé... i millor estarà el dia que cadascú decidisca ser qui cree els seus somnis, en lloc d'adaptar-los a les opinions o les idees de la resta. Tot açò ho he aprés i, sobretot, assimilat, gràcies a la PNL (programació neurolingüística), una forma de treball mental i emocional que em recomanà la psicòloga i sexóloga Lourdes (Aldaia, centre de salut) per a treballar el pensament positiu.

(NOTA: La conjunció "I" és positiva, a diferència del "Però" que anul·la el que hem dit abans)

Comencí pel mes de febrer i, sobretot, després de juny quan, a més, (...) em facilítà apunts personals d'un curs sobre PNL. Qui vullga fer els seus somnis, que pose els mitjans que considere oportuns, que tinga la valentia de valorar tant els moments d'alegria (èxits, per xicotets que siguen), de tristor (són l'inici d'una nova alegria) i... la voluntat.

Els somnis es fan realitat quan u, com el sant Josep i la Mare de Déu que tinc en una postal regalada, no sols veuen l'estel que els fa de guia, sinó que persistixen en el camí, cap a davant o, com diria A. Machado ("al andar se ve la senda que no se ha de volver a pisar"). Revisar el passat pot ajudar-nos a obrir les portes al valor de l'error ( o això que en PNL diuen "resultats no desitjats"). Si les persones gosem equivocar-nos, en lloc de buscar la perfecció, som les creadores de la nostra vida, diguen el que diguen els altres i els dolga el que els dolga. Quan una persona fa la seua vida, i amb independència, es nota (i jo, cada dia més, ho note). Té com una estrela interior que no li permet doblegar-se, té un projecte definit (fer la seua vida), està centrada (...).

És més fàcil anar de víctima per la vida (perquè tens més persones que et fan costat). Potser perquè el que realment acollona no és el fracàs... sinó l'èxit.

Finalment, t'anime a buscar per Internet formes de lideratge. M'identifique, amb els meus principis (això que és sagrat per a u), els meus valors (què prime en el camp moral i de les relacions humanes) i de les meues creences actuals... amb el lideratge participatiu.

Així l'altre dia llegia un article sobre política empresarial (val per a qualsevol col·lectiu): "Del café para todos al 'one to one'" ( El País, 28 febrer 2009). És a dir, del sistema "democràtic" (el més estés durant els anys setantes i fins fa poc) al sistema "participatiu" en què cadascú desenvolupa càrrecs o funcions en què és destacat i en què es valora l'aportació individual que cadascú pot fer al grup, i que la colla la formen tots... des de les relacions horitzontals (respecte per tots) i la diversitat (aportació individual i forma de ser respectables).

Això està a anys llum del "monàrquic" (culte al cap i la resta... a obeir) o del "liberal" (ací val tot, molt permissiu i absència de poder coordinador). La coordinadora cristiana del Fòrum, en què jo participí dos anys, practicava (a finals dels norantes) el sistema participatiu. Aquest sistema, també emprat per Pep Guardiola, ha permés crear grup i... que cadascú se'n senta part, perquè es respecta la singularitat i l'aportació que fa i pot fer al grup. A més, Guardiola es va assessorar de persones que sabien més que ell, i com quan era xiquet i jugador, es mostrà molt curiós.

I més: la coordinadora de les sessions (...) ha sabut delegar en tres persones (en som més de 35) per si de cas algun dia no pot fer-les. Hi ha hagut de fer canvis personals molt considerables (perquè abans tot ho feia ella) i, com em comentà fa uns dies, durant un dinar, li ha permés guanyar espais de llibertat, més temps lliure, i sentir-se més contenta de saber fer de mestre i pensar que, al mateix temps, aprén a confiar en unes altres persones. Quan u confia, delega; quan u vol acumular poder, s'estressa. Ara, ella, està més tranquil·la.

Les persones intel·ligents aprenen de les que saben més i tenen més experiències... i esperit de superació.

Rep una forta abraçada i moltes felicitacions.

Que tingueu un Bon Any 2010 i, per descomptat, unes Bones Festes.

Lluís.

*****************

Ara, un afegitó al text enviat i real: les persones intel·ligents també aprenen de la seua pràctica, no sols del que els aplega de fora, tot i que puga ser interessant. Compartir temps i espai també inclou moments d'intimitat, de revisió d'esquemes i de preparació per a la pràctica d'estratègies personals pròpies, eixes que només naixem amb l'empeny personal, si u vol ser l'actor i responsable de la seua vida i del seu dia rere dia.