Portes obertes a la imaginació

Què passaria si la imaginació no formara part d'un sistema educatiu universitari? Aquesta podria ser una pregunta molt interessant, en qualsevol nivell de l'ensenyament (o de l'educació). Però en farem una, prioritària i, al meu parer, útil al moment actual: Quines ajudes socials podem traure de l'ús lliure de la imaginació?

Quan no sé de què escriure en anglés, en la redacció setmanal, recórrec a la imaginació, a la mescla de paraules que no tenen relació, a imaginar que els materials fan funcions diferents a les que sabem que fan o podrien fer (potser un barret no vole amb mans i donant un bes a una llavadora)... però, ¿qui ens ha de dir que fer ús de la imaginació és només cosa de xiquets (i de xiquetes, per descomptat)?

Vos puc assegurar que em resulta molt pràctic iniciar una redacció per mitjà de la imaginació i que, en el moment més inesperat sol aparéixer un tema d'actualitat (això sí, amb una idea nova i útil) o una lliçó moral de caràcter social. Per tant, la imaginació és una bona companya de treball que, a més, fa sentir-nos lliures del pensament majoritari, del pensament dictatorial o de persones que gaudirien si tots els ballàrem els nanos en lloc de dedicar-nos a madurar emocionalment i, així, a sentir-nos més alliberats i, de pas, difondre els nostres sentiments d'alegria, de benestar, d'esperança, d'il·lusió i de desig de millora social o d'altruisme.

Així, ara fa uns dies, un jove manifestava amb llibertat la seua versió sobre els sindicats i el govern espanyol. Alguns mitjans de comunicació (o això diuen) mostraren la imatge del jove (qui sap si un futur polític?) en el moment del pronunciament i clamaven al cel, a la terra, als núvols i als tractaments majestàtics. Mentrestant, em sentia joiós perquè un jove actual havia fet ús del pensament creatiu i, així, havia donat mostres de la seua disconformitat i, a més, feia una crida a la reflexió social, en lloc de ballar l'aigua als organitzadors de la festa de la constitució de l'estat.

¿Vos imagineu que algú haguera començat un hipotètic article així: "Todos los españoles tienen el derecho y la obligación moral de demostrar a la sociedad su capacidad imaginativa, con el fin de practicar el pensamiento creativo como una de las bases de una sociedad supuestamente libre y partidaria de la libertad de expresión desde 1978"? Ací tenim un exemple d'utilitat social.

Quasi res porta el diari!