Després de passejar la mirada per un document sobre la Polinèsia francesa, la qual cosa ens diu que encara hi han colònies..., he passat a la conclusió de les meravelles que pot oferir el món de la fotografia, no sols per a qui les fa, sinó també per a qui, per exemple, decidira passar a intentar representar-les ad libitum, això és, amb llibertat.
Diuen (o encara hi han moltes persones que diuen) que l'únic art és el que intenta reproduir la realitat, és a dir, el realista. Quant al meu punt de vista, sobre aquest tema, crec que les interpretacions que puguem fer a partir d'una fotografia, per dir res, és el que ens obri a la manifestació lliure de l'expressió humana (sia per mitjà de la càmera, sia per mitjà de la pintura, sia per mitjà de l'escultura, per posar tres exemples). A més, a diferència de temps antics, quan la manifestació creativa estava prohibida (una espècie de pecat), des del Renaixement (masculí i a bona part de Europa) assistim a un procés d'alliberament humà (en el camp de les arts) que encara no ha acabat, perquè com més avancem en el temps, més estils artístics observem al nostre voltant.
Això sí, haurem de veure com mantindre la creativitat en camps distints als artístics, per exemple,... en les relacions humanes (no sols entre les persones que més estimem o amb què ens resulta més fàcil relacionar-nos), en la concepció de la societat del segle XXI (quines alternatives creiem més oportunes, motius, valors a primar, etc.), en les relacions entre metge i pacient, en les relacions empresarials (en què assistim a un canvi progressiu i, per exemple, comencem a valorar més l'errada com un component que ens fa créixer... si n'aprenem, en lloc de buscar la perfecció, sinó l'aprenentatge continu i cap al nostre lideratge i facilitat inspiracional), en les relacions entre mestre i alumne (Internet pot ampliar els debats entre els membres de l'aula i, així, el mestre podria fer un recull de la informació intercanviada sense haver intervingut), etc.
Igualment ja hem passat a travessar per noves dreceres, abans desconegudes i ara sense girar la mirada al passat, perquè observem que ja no té trellat intentar aplicar esquemes mentals que ja no porten enlloc (a mitjà termini, per exemple). Si no, esperem i ho veurem. En qualsevol cas, podríem traure notícies de la premsa econòmica i social espanyola i ens podríem fer una idea i, per això, aplegar a la conclusió que no és lletra morta el que ací reflectim, sinó més aïna, una veritat com el puny. Per exemple, el tema de la humanitat de les persones, del dret d'equivocar-nos i la intel·ligència emocional en relació amb l'aprenentatge dels resultats diferents al que ens agradaria, això que tradicionalment hem desqualificat com a errades. Crec que, cada dia més, i sense estudiar psicologia, ens inclinem més per la totalitat, en lloc de la perfecció, és a dir, per la formació integral de la persona:
1. Ens obri a cultures i estils de vida diferents als nostres.
2. Ens obri la curiositat, el respecte i la capacitat cooperativista.
3. Ens fa desenvolupar el lideratge, ben diferent al desig d'autoritat: un cap no necessàriament ha de tindre habilitats com a líder (i d'això en tenim exemples actuals, cadascú potser en conega uns quants).
4. Ens fa qüestionar esquemes considerats intocables durant anys i panys.
5. Ens obri a noves tecnologies, les quals estaran cada dia més en consonància amb l'esperit creatiu i les relacions humanes amb l'ecologia (ecohumanisme).
6. Ens fa actuar per una visió més eclèctica (mescla de mescles) i, per tant, relativitzar les suposades veritats absolutes i inqüestionables.
7. Ens interessem per aspectes relacionats amb el valor urbanitat, com a pas cap al respecte pels materials i espais col·lectius, així com per les bones maneres (espontànies i humanistes), per exemple, en les ciutats.
8. Buscarem espais verds en els quals trobar temps per a tranquil·litzar-nos, de cara a la nit (els qui vivim sobretot de dia) i, així, tindre el cos més plàcid i preparat per a un dia de millor qualitat que l'anterior i, com no, en què treballarem més la possibilitat de desenvolupar la nostra creativitat. Recordem que molts invents, idees revolucionaris (de "re-evolucionar", tornar a evolucionar) sorgiren en espais de calma, en contacte amb la natura, enmig de la intimitat o en la vida privada. Podríem recordar unes frases de Leonardo en què ens convida a treballar en la soledat (un temps limitat, és clar)... perquè facilita l'assumpció i el naixement d'idees.
Aquestes són algunes de les idees sobre el món de la creativitat, més enllà de la qüestió artística.
dimecres, 2 de desembre del 2009
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada