Alternatives positives

Més enllà de quin siga el nostre estil de lideratge o la nostra forma de ser o pensar en el passat, el que realment ens mou ara és la cerca d'alternatives positives després d'haver trobat recialles que les hem enviades a pastar fang. Punt i apart... O, millor dit, punt i final. Canvi de tema.

Així és com hem de prendre moltes decisions en la nostra vida comunitària, íntima i diària: amb valentia, decisió, coratge, esperit de superació, veracitat i sinceritat interior, amb els principis i els valors que ens protegixen, amb interés per admetre creences positives, i, com no, amb esperit ecohumanista i pacifista.

Moltes d'aquestes qüestions no ens les ensenyarem quan érem petits, ni quan estudiàrem a l'escola, ni durant el nostre pas per l'institut. Potser sí, si tinguérem la sort de tindre algun mestre avançat al temps o que connectava amb les línies de pensament i d'acció ètiques més modernes i creatives. D'aquests darrers mestres, podem fruir. Així, recorde un històric professor d'ètica que, al meu parer, treballava el que ara diem lideratge participatiu. Independentment que el seu nom fóra Sebastián o Juán (triarem el primer), era un gran mestre. Què feia Sebastián diferent de molts professionals de l'època? Vejam!

1. Es limitava a exposar les seues primeres idees, com a una part més de les idees i primers comentaris que, en acabant, durant els cinc o deu primers minuts d'un dia amb un tema nou, donarien pas al tema central.
2. A partir d'ací, delegava el protagonisme en l'alumnat (18 alumnes si fa no fa).
3. Moderava amb mà esquerra.
4. Esperit democràtic i obertura a la curiositat.
5. Pacifista.
6. Respectuós amb el cristianisme, tot i potser no ser creient (açò últim no ho puc assegurar, però sí el seu respecte): consultà alguns documents cristians molt avançats que em deixà mon pare per si els volia llegir.
7. Proposava alternatives a la darreria de curs, per a trencar amb la rutina i per a afavorir que la minoria (els que havien suspés l'any anterior i que havien tingut un altre estil d'ensenyament) se sentira part del tot.
8. Esperit crític i interés pels mitjans de comunicació i la llibertat de pensament i els mecanismes de manipulació (lectura dels periòdics El País i l'ABC).
9. Correcte i democràtic amb persones de dretes.
10. Diplomàtic.
11. Ens feu llegir llibres visionaris o molt avançats en el camp de la moral o de la investigació i tot: "Més enllà de ponent" (Eric Maria Remarque), "El baró rampant" (Italo Calvino) i "Un món feliç" (Aldous Huxley). Igualment veiérem pel·lícules sobre manipulació i el servei militar ("Més enllà de l'honor") i sobre respecte dels drets humans i la minoria afroamericana ("La gossada humana").

Crec que el que més definirà el mestre del segle XXI serà:

1. Interés per l'educació afectivo-emocional i per la cerca de la integritat humana, indistintament del gènere biològic de la persona.
2. Interés per l'educació centrada en la creativitat com a model de vida.
3. Interés per les minories i els grups tradicionalment marginats.
4. Obertura moral a cultures diferents i a cosmovisions del món distintes a la judeo-cristiana i greco-llatina (la majoritària a Europa).
5. Interés per les llengües i la tolerància lingüística. La cultura més enllà dels nacionalismes.
6. Prioritat per les relacions horitzontals i la diversitat (social, cultural, organitzativa, d'expressió).
7. La música com a canal d'unificació emocional i de teràpia (hi han estudis moderns que parlen de reaccions molt semblants entre africans que desconeixien música clàssica europea i europeus... Sobre això, podeu llegir el darrer número de la revista Mente sana).
7. Interés per la unió entre tecnologia, moral (drets humans i pacifisme), creativitat i ecologia.