Amb el cor alegre

Mentres em dutxava, he començat a cantar una lletra que diu, entre altres coses, "amb el cor alegre". I no és el primer dia que ho faig, i amb joia, perquè és un lloc molt íntim en què, a més, ajuda a tindre idees creatives ben interessants (hi han estudis sobre aquest tema) o, com a mínim, a preparar el dia amb vitalitat, optimisme, gaudi de les coses xicotetes (i de les grans), admiració per la natura (com ara, els ocells que he vist passejar des de la finestra de la cuina), etc.

Quan el mestre té el cor alegre, com quan no el té, ho transmet a l'alumne, perquè també és humà i té variacions, com totes les persones. Això sí, el dia que entra amb un somriure d'orella a orella o amb bones vibracions (com diem ara, a nivell familiar i col·loquial), es nota i se sent. La classe es desenvolupa amb fluïdesa, hi ha més intercanvi i connexió entre el mestre i l'alumne, la col·laboració és més decidida, és més fàcil que es realitzen activitats en grup i individuals (en lloc de, per exemple, dedicar més d'una quarta part del temps a una exposició)...

A propòsit de les exposicions, podríem dir que si fem una sessió de lingüística (per exemple, una classe d'anglés) convé que no excedim dels deu minuts de gramàtica i que passem, quasi directament, al vocabulari (potser des de la lletra d'una cançó i tot), a la lectura en veu alta i, per què no, a la conversa entre l'alumnat (siga de l'edat que siga): si practiquem l'art de conversar i de parlar en públic, a més d'exercitar oratòria, també aprendrem a raonar en la llengua (ací, l'anglés).

I si duem a terme l'exposició en una sessió d'empresarials, per exemple, podríem espentar l'alumne a tractar un tema d'actualitat des de variables diferents i disperses, amb la qual cosa practicarà l'art de la creativitat, perquè la creativitat també es mou en el món de la unió d'aspectes que semblen no tindre connexió... i sí la tenen! I, de pas, passarem de l'abstracció i la teoria a l'aplicació social, humanista i ecològica. Recordem, per exemple, tot el que hi ha darrere d'una obra arquitectònica, a més del personal que treballa, l'arquitecte i la direcció, per posar tres elements: les subcontractes, el material (lloc d'origen), la natura (per exemple, la terra que fa possible les rajoles)...

Després de l'exemple del paràgraf anterior, podríem deduir que, de la mateixa manera que el món i el planeta està en connexió en moltíssims aspectes, necessaris per a comprendre la seua gestió, el món en general (la política, l'economia, la cultura, les societats, l'oratge i els climes...) també està en relació amb el que fem cada dia. El que fem ací se sent en zones ben distants, i hi han relacions entre llocs ben llunyans (no sols "El niño" ) sinó moltes més coses que ja intuïa Leonardo durant els segles XV i XVI. Per això és tan important tindre el cor alegre: tot el que fem en un punt del planeta, a més d'influir en els àmbits més pròxims, també ho fa en els més llunyans... i més encara en el món actual, en què, a diferència de l'ambient en què es movia Leonardo, sí hi ha més contactes entre les persones i les societats.

Finalment, tornarem a la música, però ara amb una notícia publicada a la revista de psicologia positiva Mente Sana (no. 55, p.19, La música, el lenguaje emotivo universal):

"La música podría constituir una vía de comunicación emocional entre unos y otros mucho más fuerte de lo que se creía hasta ahora, ya que parece que todas las personas la entendemos de la misma manera. Un investigador del Instituto Max Planck en Leipzig (Alemania) llevó a cabo un experimento el pasado mes de abril con un grupo de personas de la etnia mafa. del Camerún, que jamás habían escuchado música occidental y que, por tanto, no estaaban influenciadas por nuestra cultura. Sus respuestas acerca de las emociones que les inspiraban unas piezas musicales tocadas al piano fueron exactamente ls mismas que dieron personas occidentales. Así pues, la música podría ser realmente una forma de comunicación universal, totalmente independiente de la cultura y de las experiencias previas de cada persona."

La informació, reproduïda totalment, forma part del últim número de la revista, publicat fa pocs dies.

La lectura d'eixe article em feu reconsiderar el motiu pel qual considerava la música com un element fonalmental en l'educació de qualsevol persona i en l'ensenyament d'estudiants universitaris i tot. Recordem que l'oïda de música pot ajudar emocionalment. No és el mateix la música gregoriana (guanyar sensació d'espai), que la música neoclàssica (espontaneïtat i tranquil·litat) o que la música del Cant de l'Alegria (sobretot si la cantem amb la lletra de Joan Maragall, poeta que la traduí directament de l'alemany, perquè ens ajudarà a sentir la importància de l'agermanament i de les relacions humanes internacionals i tot). La música és un element clau en la vida, com el vent, la pluja, el vol dels pardals, l'escolta respectuosa i interpersonal, etc. I Internet, un bon pont per a escoltar-la i compartir-la des de punts ben distants, és a dir, per a guanyar proximitat humana.