De l'astronomia o l'art als reptes socials del segle

M'he endinsat fa no res en un document sobre astronomia, el qual no sabies ben bé si podies aprofitar-lo com a document astronòmic o si realment es tractava, almenys davant dels ulls, d'un document perfectament aprofitable per a estudiar la gamma de colors i la riquesa que hi ha més enllà de les fronteres dels espais geogràfics en què habitualment ens movem. M'incline per aquesta última opció.

La natura, com l'ull humà i les diferents civilitzacions o cultures (i persones) que han tingut l'oportunitat de viure en la Terra, al meu parer, deuen haver-se sentit amb la boca oberta i amb moltes preguntes obertes: per què plou?, per què ix el sol?, què hi ha darrere de l'alegria?, qui inventà el que ara veig? I crec que d'aquestes grans preguntes, a més de sorgir grans pensadors, sorgiren les religions i els intents d'explicar l'origen de multitud de temes. A hores d'ara, i en més d'un cas, podem pensar que tot està llaurat... o no! I afig "... o no!", perquè hem passat en menys de cent anys a una classe de món ben diferent.

Així, si abans del segle XX era impensable l'ús d'una bomba atòmica, ara hem assistit a la millora de l'estratègia armamentística i, al mateix temps, a la recerca d'alternatives per crear un món més pacífic i creatiu, obert a la novetat científica i, alhora, respectuós amb les persones que habitem el planeta, amb independència que hi haja vida en planetes diferents al nostre. Al llarg del segle XXI, em fa l'efecte, passarem d'una crida a la creativitat (actualment visible en documents que podríem considerar avançats al temps) a la necessitat de probar noves estratègies de viure, de ser, de relacionar-nos (per exemple, amb la natura a què tants anys hem tractat com si fóra de tercera divisió), de concebre la nostra forma de ser i d'educar.

Continuant amb el paràgraf anterior, comencem a assistir (mas que ara no se senta tant) a una sensibilitat per les cultures diferents a la nostra, potser perquè estem més en connexió amb persones de distints punts del planeta i que conviuen amb nosaltres (passivament o activament). En qualsevol cas no podem mostrar-nos indiferents a temes que seran actualitat:

1. el canvi climàtic
2. el respecte per cultures i cosmovisions diferents a la nostra
3. el fet de compartir temps i espai amb persones que emigraren cap a la terra en què ara vivim
4. el respecte per les llengües (sembla que un 90% podria perdre's durant aquest segle)
5. la comunió entre les arts, les ciències i l'ecohumanisme i la tecnologia
6. la investigació mèdica més enllà de la cultura medicinista (la dels negocis farmacèutics)
7. l'humor com a obridor de camps de creativitat
8. els pallassos i l'humor més enllà dels artistes que treballen enmig de països en guerra
9. la guerra com a forma de manteniment d'interessos econòmics: alternatives cíviques
10. la participació ciutadana més enllà dels vots i les manifestacions tradicionals
11. el pensament positiu com a motivador emocional de les persones i del respecte per les minories o grups socials tradicionalment marginats (discapacitats, homosexuals, bissexuals i transsexuals, dones...), així com del missatge "És més el que ens unix que el que ens diferencia..., i les diferències són riquesa".

i un llarg etcètera, per exemple, la senzillesa, la generositat, l'altruisme, la cultura de la solidaritat extramaterial i més.

Una etapa nova, interessant, oberta al públic (com diem familiarment) i, per tant, a la participació ciutadana activa (que no necessàriament activista ni violenta, sinó amb opcions més moderades, tolerants i creatives).