diumenge, 20 de desembre de 2009

Canvi de trajecte educatiu

A vegades podríem pensar que, des del moment en què acabem els estudis universitaris, ja tenim el camí definit i, per tant, sabem tot... Però, no és així. Sovint passem a la pràctica del dia rere dia i comencem a contactar amb un món ben diferent de l'universitari: el de l'experiència i la societat, el de l'aplicació dels coneixements al món de la realitat, el de transmetre el valor de la imaginació i la fantasia a les persones amb esperit creatiu, el de l'autoanàlisi amb bons documents o llibres. De moltes maneres podem evolucionar més enllà de les portes de la universitat.

Igualment tenim una oportunitat bella i nova: formar el nostre estil de docència. I aplegarem a ell després d'arreplegar vivències, experiències, pràctiques, tècniques d'estudi, anàlisis,... o d'escoltar persones diferents a nosaltres i que dominen camps distints, o de buscar informació que ens ajude a formar-nos de manera qualitativa (necessitem equivocar-nos... i encertar).

De la mateixa manera crec que convé revisar esquemes, creences, actituds i més aspectes personals que heretàrem de mestres, familiars, amistats, persones amb què compartírem temps i espai, etc. No tot el que lluu és or, ni platí: també hi ha argent, bronze... igualment interessant. A vegades, eixes revisions ens permeten posar a prova els nostres valors i els nostres principis, amb la qual cosa tenim al davant una oportunitat molt bona per a créixer, per a obrir-nos com el capoll de la flor. Si u descobrix res, per exemple, per mitjà de l'estudi dels somnis, té més possibilitats per a centrar-se en la seua essència, en com és realment (no com eixe ànec lleig que ens volien fer creure que érem): som el que fem, som el que volem però, sobretot, crec que el que més som és el que preparem amb els mitjans que decidim adoptar i posar al nostre costat.

Així és com ho veig ara.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada