dijous, 10 de desembre de 2009

Delegar... amb trellat

Mentres escric aquestes línies tinc l'oportunitat de sentir un debat en la ràdio, la qual cosa ens podria dur a un tema molt important, però que, potser, tractem un altre dia: l'escolta activa i els seus beneficis a llarg termini. No obstant això, ens centrarem en què guanyem quan decidim delegar (des de dalt, és a dir, com a mestres).

Primerament vull remarcar que és ben distint delegar funcions (i activitats) que entregar-nos en mans d'un superior. Això que reste ben clar, per favor, perquè és ben clau. Si exercim de mestre, per posar un exemple, i passem funcions a l'alumnat, també... haurem de passar sentit de la responsabilitat.

En segon lloc podem cedir competències i informació (perquè les sàpia practicar) abans d'esperar a passar tota la informació del món perquè, aleshores, l'alumne desenvolupe el nou paper. Crec que el mestre ha de confiar en la capacitat creativa i organitzadora de l'alumne, de la mateixa manera que abans de preparar un estudi pots orientar sobre bibliografia i, sobre la marxa, que l'alumne n'incorpore o jugue amb la del guia perquè el treball isca positiu i, per tant, íntegre, ben fet.

En tercer lloc haurem de veure si aquest traspàs de poders serà útil per a l'alumne o si, per exemple, potser valga la pena esperar un temps fins que el fet d'haver aprés un mínim de teoria (una setmana o setmana i mitja amb apunts i informació oral) i d'orientació experimental i pràctica, puga facilitar l'alumne un mínim d'informació perquè el faça de guia i, així, des de la capacitat d'independència i lideratge, poder passar a l'acció i assumir un paper que el mestre pretén traspassar.

Finalment considere positiu que el mestre delegue alguns aspectes de l'ensenyament, perquè així, i amb el traspàs de confiança i l'assumpció del mestre com a simple guia, orientador, facilitador, company de descoberta (tècnica de Sòcrates) i sempre al costat de l'alumne (en el sentit figurat, que no en el físic) desenvolupem algunes actituds:

1. Confiança en l'alumne.
2. Confiem en la creativitat i la capacitat organitzativa, així com en la descoberta de noves tècniques d'estudi per part de l'alumne.
3. Intercanvi de parers, d'actituds i de formació entre alumne i mestre: enriquiment mutu.
4. El mestre com a moderador, l'alumne com a persona activa.
5. El mestre com a conseller, l'alumne com a aprenent de conseller.
6. El mestre cedix el pas a l'alumne en una matèria (per exemple, per mitjà de la cessió de tota una sessió) si descobrix o sap que l'alumne domina un tema d'actualitat o de possible interés. Recorde un dia de classe de llatí (en la meua joventut) en què un alumne ens parlà de l'anarquisme i el mestre cedí l'hora. El mestre, quasi vint anys després, en privat, em digué: "Perquè sabia que això vos podria interessar, en aquella edat i a llarg termini".
7. Mestre i alumne com a aprenents i com a mestres: treball en equip (horitzontalitat, al contrari de les relacions verticals) i diversitat (respecte pel pensament ric, el creatiu, la tolerància, la llibertat d'expressió...).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada