La flexibilitat de la matèria

Fa un temps he anotat uns paràgrafs molt extensos de la definició de tolerància social, atenent a la definició que figura a la web Viquipèdia. U dels punts que més m'ha agradat és que es mostra flexible i no ho reduïx a l'encasellament entre les classes de persones, sinó que se centra, a grans trets, en una definició general, sintètica i que facilita la comprensió immediata i, igualment, la complexitat (perquè el tema és molt ric en el camp de la moral i, per tant, de les relacions humanes i la sociologia).

Una de les passes més grans que ha donat l'ensenyament i el camp de les iniciatives (per exemple, a nivell empresarial) és la reestructuració del terme errada. Com diem en llatí, "Errare humanum est" (Equivocar-se és humà). Durant anys i panys, implícitament, ens han prohibit educar-nos amb amor per l'errada com a font de creixement que pot facilitar, per al futur, un aprenentatge que ens permetrà millorar com a persones. L'experiència de la meua evolució personal, resultant de la presa de decisions atrevides pel desembre del 2008 i durant l'hivern passat, em diu que el punt que més ens cal revisar és... les creences. Així, una cosa és descobrir que una persona és altruista o d'una naturalesa determinada (això és més fàcil, si bé es descobrix sobre la marxa) i, ben diferent, és llançar-nos a l'aventura de depurar eixes actituds que no es corresponen a la nostra essència. Recordem que les actituds impliquen més dedicació i voluntat que el canvi d'habilitats o capacitats...

Quant als mètodes d'actuació, crec que el més productiu a llarg termini és el que acompanya la ruta com si fóra una aventura, un viatge pel món (per a aprendre a ser més tolerant i creativa la persona), una glopada d'aire fresc i joiosa després de moments de tristor interior o de sensació de buit. Els bons llibres (com també les bones amistats o les persones ben formades en el camp de la psicologia -especialment la positiva-) poden ajudar-nos a comprendre amb calma què fem, per què ho fem i què podem fer des d'ara.

Igualment podríem afegir que és més fàcil criticar i desqualificar que proposar idees pràctiques i probar, experimentar. Per tant, cal un reajust educatiu si volem viure en una societat democràtica, participativa informalment i socialment, preparada per a moments de canvi i per a moments de major estabilitat. La qüestió depén, en bona mida, de com decidim veure la botella.

Finalment si actuem amb el cor en la mà i atenent als nostres principis i valors, juntament amb esperit creatiu (constructiu, democràtic i amb importància pel bon humor i l'alegria de viure i de descobrir-nos contínuament), haurem iniciat un procés de netedat emocional que, dia rere dia, passarà a fer-se més fort (interiorment) i a fer-nos responsables de les nostres decisions, sense que eixes disposicions ens facen sentir-nos culpables, sinó AUTORESPECTUOSOS, AMB NOSALTRES.



Notes: Només qui s'autorespecta, pot respectar les altres persones; només qui s'estima, pot estimar els altres... i només qui és amic de si mateix, pot ser-ho de persones més enllà d'ell.

Ahir llegia en Viquipèdia que "amic" podria significar "sense ego" i tot... Parlem, per descomptat, de l'ego fals, no de l'ego com a símbol de la singularitat, la genialitat, la individualitat i el fet de ser una persona irrepetible i única en la història de la humanitat. Amb tolerància per les altres persones de la societat ("No et demane que em comprengues, simplement que em respectes"), aconseguim demostrar (sense necessitat de manifestar-ho de paraula ni gestualment) que ens respectem i tolerem com som, amb tots els matissos que tenim i més enllà de la clàssica reducció a virtuts i defectes. MATISSOS: heus ací el tema del milió de la persona que es compromet a treballar a favor de la millora emocional.