diumenge, 27 de desembre de 2009

Fluir amb els canvis

Després de veure un document sobre gats i el significat dels canvis, no sols perquè canvien els anys i els calendaris que emprem perquè ens facen de guia i agenda, sinó perquè observem que evolucionem i, per exemple, deixem arrere creences que descobrim que no són nostres i n'adoptem de singulars i personals, he passat a enviar un correu a un amic per manifestar-li que l'inici de qualsevol reemplaçament ens demana molta valentia, decisió, acaronar el procés transformador, contactar amb persones que siguen d'una línia semblant o que estiguen disposades a fer-nos costat (perquè sempre és positiu sentir-nos més forts, a més de la força interior, i perquè, així, a més, podem intercanviar experiències, idees i, fins i tot, ajudar-nos entre les dos parts) i, sobretot, preparar-nos per a fluir enmig d'un variació de mentalitat que inclou assumir que... en molts aspectes no hem rebut una educació per a la flexibilitat i la fluïdesa i, per tant, l'hem de crear des de nosaltres i els nostres aliats espirituals (quant a valors, em referisc, és a dir, amistats sinceres, llibres que ens omplin, familiars francs, documents que ens impulsen a contrastar les idees i a qüestionar-les i tot...).

Endinsar-nos i preparar-nos cada dia per a educar-nos des de la flexibilitat i la fluïdesa que acompanyen el procés d'exercici creatiu, tot un repte personal i social, ens ajuda perquè la moderació participe, a llarg termini, en el nostre projecte vital i en qualsevol oportunitat de pràctica de la voluntat humana que tenim dins. I també ens empeny a escoltar més en lloc de parlar o centrar-nos tant en el sentit de la vista (pensem que el color que diem que veiem... és justament el que realment no veiem, segons els estudis i si recorde bé). Les persones sordes sabem que ho són perquè es neguen a escoltar, s'aïllen de la resta i, per això, no participen de les converses, és a dir, de la principal font de relació humana i d'aprenentatge social, això és, de contacte amb la societat.

Crec que vivim un segle molt interessant: ho escric en la idea d'apassionament, perquè és una oportunitat molt bona per a desenvolupar el xiquet creatiu que tots tenim dins i que fa possible que, com els xiquets, ens animem a canviar de tema, d'activitat, d'imaginació, de pregunta... Si la persona adulta treballa el canvi com una opció de millora i com si fóra un aliat, es convertirà (sempre a llarg termini, encara que les manifestacions primerenques poden aparéixer durant el primer any)...

1. En una persona receptiva als canvis.
2. En una persona oberta a cultures diferents i més animada a viatjar per a aprendre, que no perquè hi haja força econòmica, sinó interés cultural.
3. En una persona que connecta amb persones de forma de ser distinta i de nivells diferents (en qualsevol dels sentits, econòmic, social, formatiu...).
4. En una persona que aposta per l'escola de la llibertat i la creativitat constructiva.
5. En una persona interessada per la moral i les ciències humanes dins de l'ensenyament (universitari o no).
6. En una persona que promou la pràctica del pensament positiu i l'exercici del llenguatge positiu en les relacions humanes (suavitzar els "però..." i substituir-los pels "no obstant això", "tanmateix"... o per la forma positiva i activa "i...").
7. En una persona que primarà les relacions horitzontals (sentit democràtic real) i la diversitat (respecte per la forma de ser de cadascú, tolerància positiva i real).
8. En una persona que busca la totalitat, és a dir, la formació íntegra de la persona.
9. En una persona que treballa per la llibertat d'expressió i la creativitat com a valors bàsics per a la vida democràtica en un país que, des de les grans esferes de la política, es presenta com a democràtic i exemple a seguir... (Ací hi ha molt a rascar...)
10. En una persona que preferix la negociació (amb la direcció de l'empresa, amb el veí de dalt, amb un directiu de l'associació) en què tots guanyen (i a parts iguals) i en què el respecte està pel mig, en lloc de l'obediència cega o culte a la persona que mana. Durant la meua experiència laboral mai no vaig fer cap regal a direcció ni vaig seguir el cant de les sirenes de la majoria (per exemple, quan es casà el número tres de l'empresa), perquè preferia actuar des de l'autenticitat i la llibertat individuals, així com des de l'espontaneïtat, la qual cosa no impedia negociar "guanyar-guanyar"... amb les persones més moderades i que ocupaven càrrecs de responsabilitat. I ara, com a pensionista, he renunciat al regal de la caixa nadalenca, perquè preferisc acceptar-me a rebaixar-me i vendre'm per un plat de llentilles als capritxos de qui mana perquè li ha tocat, que no per elecció amb seny... i atenent als valors o als principis.
11. En una persona oberta als procesos adaptatius (els que impliquen canvis qualitatius) en lloc de tancar-se a les transformacions superficials i de tècniques. Així, que en una llista electoral figuren més dones que hòmens, pel simple fet que la majoria de la població siguen més dones que hòmens... no vol dir que l'esperit de les persones de la llista siga creatiu, humanista, per la llibertat d'expressió o centrat en temes com la justícia social.

Què vos en sembla?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada