Després de llegir un temps sobre el lideratge i les pressions que pot sentir la persona, he passat a un document esperançador, sobre la importància del present. I, si voleu que vos siga franc, m'ha ajudat a passar plana del meu passat laboral, nefast i en què... Deixem-ho córrer, com al passat.
Són poc més de les cinc de la vesprada i puc assegurar-vos que he tingut un dia prou feliç, perquè he compartit temps, espai i respecte mutu amb persones que centren la seua vida en el present, l'optimisme, la vida senzilla i, per exemple, el respecte per les diferències (el que són les diferències, no el simple formalisme d'incorporar un home i una dona, per exemple, per a un càrrec rotatori, sinó dos persones competents i íntegres, honestes, centrades en l'autenticitat i la col·laboració, digital o no, per dir algunes característiques).
El lideratge és una forma de ser, de desenvoldre's, una mena de creativitat en moviment i no elitista, un pas continu per la improvisació, l'anàlisi i la reestructuració, sia Nadal o no, sia literària o artística, sia tècnica o tecnològica, sia científica o moral. La qüestió és governar-nos en lloc de rebaixar-nos al "Governa'm bé i dis-me moro". La dignitat és lideratge, la poesia lliure és lideratge, l'amor franc és lideratge, la fluïdesa i la flexibilitat són lideratge, la curiositat és lideratge, l'aprenentatge continu i aprofitat és lideratge... com tindre uns principis i valors en aplicació continua i claredat i fluïdesa en les relacions interpersonals.
I, finalment, diré que el lideratge no inclou eixa llançada de toalla que moltes persones voldrien veure en nosaltres... L'esperit creatiu i l'amor pel present i les relacions humanes informals, espontànies, amb bon humor i amb una harmonia tranquil·la i no símbol de rigidesa mental, ens impedix mirar arrere: estimem la vida i els aspectes morals de la persona, com també la capacitat polifacètica o les actituds positives i socials que pot desenvolupar cadascú de nosaltres (en la intimitat i en l'intercanvi social).
Com sol dir, en moltes relacions humanes amb persones que conviuen amb mi (al carrer, en els llocs públics o en més d'un restaurant d'Alaquàs), "Fes bé i no mires ni a qui, ni a què". Un refrany ben formós i interessant. I, si no vos agrada,... ho sent: no es pot fer que totes les persones estiguen contentes amb nosaltres i alhora. Ni ho intente!
Rebeu una forta abraçada i que tingueu unes Bones Festes i un Venturós Any Nou.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada