Amb el mestre, el llibre

A vegades és la persona qui busca el llibre, en lloc de ser el mestre qui ajuda a la fase de descoberta interior per part de l'aprenent. A vegades, eixa recerca sorgix de la curiositat interior, íntima (per emprar algun mot). Així, hi han dies que busque després de vindre'm una paraula al pensament, per exemple, abans de fer aquest escrit. La consulta de mots com àlgebra o geometria, m'ha portat a buscar si encara existien el llibre "Los grandes amigos de los niños" (al títol del qual, jo afegiria "... y de los adultos") i el llibre "Los viajes de To-po-san" (un ratolí molt curiós que es dedica a fer un viatge per set països d'Europa i a desenvolupar el seu esperit creatiu juntament amb la seua espontaneïtat i el plaer de l'aventura).

Així com To-po-san passa per Espanya, França, Gran Bretanya, Bèlgica, Alemanya, Holanda i Itàlia, nosaltres, com a estudiants (universitaris o adults) i com a persones adultes, podem passejar per països diferents, la qual cosa ens obrirà moltes portes, finestres, camins i projectes, com si es tractara d'eixa fada que ens ajuda a fer realitat molts somnis personals quan posem els mitjans escaients. To-po-san és la metàfora de la persona fortament creativa, que té la ment oberta, que és multicultural (i interessat per formes diferents de viure, pensar, actuar i ser) i que, tanmateix, conserva la seua personalitat i, en tot cas, la reforça a través d'eixos viatges que posen a prova la seua essència. Quan aplega a Itàlia i li regalen una torre de Pisa (si recorde bé), recorda que ha de volar cap a Japó, país d'on venia.

A més, To-po-san, per exemple, ens ajuda a veure que podem ser cinturó negre en arts marcials (com ell) i, alhora, tindre afinitat per matèries ben distintes. Des del seu primer viatge (al port de Barcelona, quan inicia el passeig per Espanya), fins a la mostra artística de l'àtom (a Brussel·les) o al seu desig de volar amb avió per un espai de França o de jugar a la pilota basca al País Basc francés, ens demostra que les persones podem sentir-nos de bon grat si fluïm durant un viatge (no necessàriament a l'estranger, sinó també a casa nostra, és a dir, a la comarca o a la terra a què més ens sentim identificats). Això sí, també podem fer com moltes persones d'Adzerbaian: "La meua terra és aquella que em dóna de menjar".

El procés d'incorporació a la localitat en què ara visc, tranquil i progressiu, acompanyà a eixa frase de terres caucasianes. Fou, per tant, un pas cap a una nova situació en què les relacions amb el veïnat i la terra (la localitat) jugaren un paper important junt amb eixe esperit toposanenc. Unes actituds així generen una personalitat oberta als mestres del nou país, és a dir, a eixes persones que, quan ja has passat a viure a la nova terra, et narraran històries antropològiques, llegendes, les seues experiències personals, detalls sobre la població que ara t'acull, la idiosincràsia del barri o de la nació a què t'has incorporat físicament. Com diu el títol, "Amb el mestre, l'alumne". El mestre apareix en el moment adequat, no per art de bruixeria.

Igualment, si, a més, desenvolupes la curiositat, et semblarà que compartixes el mestratge personal (formació contínua i capacitats, habilitats i talents) amb el mestratge que reps del nou mestre: a vegades eres alumne, a vegades mestre. C'est la vie! Com els bons professors universitaris, curiosos com To-po-san.